Ves al contingut principal

Exposició

Ciència fricció

Vida entre espècies companyes

Una exposició a partir del work in progress iniciat a l’Espace Virtuel Jeu de Paume de París, i que posteriorment va mutar en llibre a Especies del Chthuluceno. Panorama de prácticas para un planeta herido (Gabinete Sycorax, 2019).

L’argument central d’aquesta exposició, comisariada per Maria Ptqk, es basa en la constatació que l’espècie humana està canviant. No pas l’espècie en si mateixa, sinó la idea dels humans com a espècie superior. Es tracta de mostrar que tota la vida sobre la terra és interdependent, implicada en entrecreuaments biològics complexos. L’evolució no és un arbre amb els humans a dalt de tot, sinó més aviat una xarxa. Una xarxa amb trobades interespècies. Una xarxa feta de col·laboracions, mutacions, intercanvis, coevolució i simbiosi, que etimològicament significa «viure junts».

Aquesta mostra és una invitació a explorar les friccions que es creen amb aquest canvi. Friccions expressades en el regne de les ciències naturals o en el regne de la filosofia, les humanitats i la cultura. Friccions que impliquen al mateix temps contacte i frec, resistència i possibilitat d’imaginar altres històries sobre la vida a la terra, altres maneres d’estar junts en la comunitat de la vida.

El punt de partida inspirador de tot el projecte és el llibre de Donna Haraway Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene, i una de les incorporacions més rellevants de la presentació en el CCCB és l’obra de Lynn Margulis. Margulis va ser una gran influència per a Haraway i una de les biòlogues més destacades del segle xx per les seves aportacions en la idea d’endosimbiosi i el paper dels bacteris en l’evolució.

A l’exposició també es donarà molta importància als fongs, aquesta enorme xarxa subterrània bioquímica que està connectada de manera simbiòtica amb totes les formes de vida, com també al món extraordinari de les plantes que són responsables de l’aire que respirem i de la regeneració permanent del sòl i que constitueix la base de la cadena tròfica. Les cultures indígenes sempre n’han estat conscients. Com en el cas de l’obra de Dimas Paredes, de l’escola Usko Ayar de pintura en l’Amazònia peruana.

Amb un llenguatge completament diferent, però amb una sensibilitat molt propera, Treehugger de Marshmallow Laser Feast és un instrument de realitat virtual a través del qual el visitant és transportat a l’interior d’una sequoia gegant com si fos una gota d’aigua viatjant a través d’aquesta enorme estructura viva.

Des del punt de vista de la ciència fricció, els animals són contemplats com a espècies companyes —seguint l’expressió de Haraway— per qüestionar-nos com nosaltres, els humans, hem coevolucionat estretament entrellaçats amb ells: amb vaques, bens, gallines, cavalls, animals domèstics o insectes com les abelles (elles mateixes implicades en una forta intimitat amb les flors).

Atès que l’evolució s’ha d’entendre més aviat com a coevolució, una qüestió crucial és la de «temps, orígens, avantpassats». Quina serà la coevolució de les formes futures? Ecosystem of Excess de Pinar Yoldas és un exercici d’anticipació inspirat en els microplàstics que es troben en els oceans, i que són una amenaça per a la biodiversitat, però també un nou hàbitat per als microorganismes. El projecte es pregunta: què passaria si una vida futura emergís d’aquesta sopa primordial de plàstic? Seran aquests microorganismes que mengen plàstic els ancestres del futur?

Finalment l’exposició posa l’accent en els drets de la natura i el biocentrisme, després del seu reconeixement oficial en la constitució de l’Equador. Una fita avantguardista en la subjectivitat política que vol anar més enllà de l’humà i de les cosmologies occidentals per alinear-se amb les visions del món indígena.

L’exposició presenta obres en diferents suports i gèneres. Pintura, dibuix, instal·lacions de vídeo i realitat virtual, així com art tèxtil, literatura o cinema d’avantguarda dels orígens. Les obres d’art també són diverses en els seus orígens geogràfics i històrics, i assenyalen que, més enllà del «gir ambiental» actual, els creadors sempre han explorat amb passió les possibilitats creatives de les trobades entre espècies.

El recorregut està estructurat en cinc àmbits: Simbiogènesi, Espècies companyes, Xarxes de consciència bioquímica, Històries dels orígens i, com a epíleg, Contracte natural.

Comissariat: Maria Ptqk

Programa d’activitats

Game of Kin

Un joc per especular sobre el futur de la vida a la Terra

Produeix