Ciència Fricció

Ciència fricció explora el canvi de perspectiva de l’antropocentrisme (una visió del món centrada en l’ésser humà) al biocentrisme (l’ésser humà com a part d’un ecosistema), explicat a través del treball de dues biòlogues: Lynn Margulis, la teoria del qual sobre el paper de la simbiosi en l’evolució estableix les bases per a una nova història de la vida, i Donna Haraway, que se centra en el poder narratiu del coneixement científic i en la seva condició de «màquina de relats» sobre el món i el lloc que hi ocupem. Ciència fricció proposa un canvi de mentalitat i sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana mitjançant una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies del planeta.

La comissària, Maria Ptqk, assenyala el doble sentit present al títol de l’exposició: d’una banda, es fa al·lusió a les friccions derivades de veure la vida com un gran assemblatge simbiòtic i, de l’altra, a la urgència d’inventar altres ciències f(r)iccions, històries fabulatòries o especulatives que ampliïn el que és imaginable i ens ajudin a ubicar-nos en el paradigma interespècies emergent.

L’última peça, la instal·lació Time-Life-Time, de Jaime Serra (2021) va ser dissenyada especialment per a aquesta mostra com a part independent del recorregut de l’exposició i reflecteix la visió personal de l’autor sobre la tendència ambiental actual. Es tracta alhora d’un viatge d’història natural i d’un diàleg que convida a la reflexió entre la instal·lació mateixa i altres elements de la cultura popular i els mitjans, de manera que es traça un itinerari de paradoxes i trobades inesperades.