TanatoLab

Tanatolab és un laboratori d'assajos sobre la mort en el qual explorarem maneres de morir que ampliïn la noció clàssica de mort individual: transició d'una existència a una altra, transformació i canvi, espai liminal o nexe, descomposició en codependència. Crearem un espai confortable, cuidat i lliure de judicis en el qual transitar diferents experiències i aproximacions a la idea de la mort.

A partir del pensament de Donna Haraway i de la recerca duta a terme pel col·lectiu DU-DA en el projecte Morir Guay. Voces y relatos para no tener miedo, compartirem documents textuals, sonors i audiovisuals per explorar diverses perspectives sobre la qüestió de la mort. Plantejarem dinàmiques participatives a través de l'escriptura, el treball corporal, la fermentació i l'observació de matèria orgànica. Oferirem una obertura de perspectives en relació amb la mort i aprofundirem en les connexions entre transformació, biopolítica, temps, narrativa i ficció, el que és humà i el que és més que humà, la codependència, el que és ritual. El taller s'estructura en quatre sessions:

• Morir en el Capitalocè. L'ansietat per la fi de la vida està àmpliament estesa en la nostra societat. No obstant això, paradoxalment, la mort en la nostra cultura és tabú, una cosa que ens incomoda i que no volem mirar de cara. A través d'un exercici d'escriptura creativa explorarem els imaginaris actuals de la mort i plantejarem abordatges més amables.
  
  
• Suspensió de la vida. Amb els nostres cossos i a través d'un exercici de meditació guiada, ens introduirem en un espai liminal on connectar amb les sensacions d'un lloc «entre» el naixement i la mort. Crearem un espai per habitar la por, l'estranyesa, la corporalitat que sosté la vida i la mort, l'espai de poder des del qual desenganxar-nos d’allò material per connectar amb un procés de transformació continu, que és un cos que neix i mor.

• Una poma és la meva mare i un cuc la meva filla. A través d'un exercici de ficció especulativa, investigarem els vincles entre mort i temps en relacions no només humanes, la presència i la pertinença a sistemes de vida en escales no antropocèntriques. Com podem entendre la vida i la mort en existències i processos que desborden el cos humà?
  
  
• El quefir no mor mai. El contínuum microbià descompon la matèria orgànica, aliment d'altres vides, existències que no envelleixen, que no coneixen la mort programada. Ens involucrem en processos vius de fermentació i putrefacció, en el compostatge com a condició terrenal i qüestionem els límits culturals del fàstic i del que està podrit.

Tractarem qüestions relacionades amb la mort, l'envelliment i la putrefacció. Considera si estàs preparada i tens ganes de fer aquest recorregut amb nosaltres.

El projecte de recerca del qual neix aquest taller ha tingut una beca de la fàbrica de creació La Escocesa.