Exposició
IA: Intel·ligència artificial
Una exposició sobre la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui. Experimenta amb la IA, coneix-ne els riscos, descobreix innovacions científiques i artístiques i aprofundeix en una tecnologia decisiva en el futur de la humanitat.
Mai abans una tecnologia havia crescut tan ràpidament i s’havia introduït de manera tan directa en les nostres vides. La intel·ligència artificial preocupa i fascina. Amenaça i genera oportunitats. Té detractors i defensors. En aquest context de conversa pública i de dependència col·lectiva de la IA —podem prendre decisions sense ser assistits per la IA?—, l’exposició ens proposa aturar-nos, apropar-nos de manera entenedora a la intel·ligència artificial i obrir el debat sobre com es desenvoluparà en els propers anys.
La mostra aborda el paper de la intel·ligència artificial en la vida quotidiana, les oportunitats que presenta per a la recerca científica i biomèdica, el paper de la supercomputació com a principal impulsor, la situació legislativa actual, els riscos de desinformació que en planteja l’ús generalitzat o els biaixos racials i de gènere que pot generar.
A través d’un recorregut que inclou instal·lacions artístiques interactives, un timeline amb fites clau, obres de referència fetes amb IA, el testimoni d’experts i peces de nova creació, l’exposició explora la relació entre la intel·ligència artificial i la creativitat humana. Hi participa una extensa xarxa d’artistes pioners i emergents com ara Universal Everything, Robert del Naja (Massive Attack), Anna Ridler, Memo Akten, Mario Klingemann, Jake Elwes, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Espronceda, Eduard Escoffet o Maria Arnal, a més de centres de recerca i innovació com el BSC, Axolot.cat, el Music Technology Group de la UPF, l'IIIA-CSIC, el CVC o el MIT.
La visita ens permet experimentar amb la IA en primera persona a través de 25 instal·lacions interactives: olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb IA.
A més, el canal Intel·ligència Artificial de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules relacionades amb l’exposició (disponibles fins al 17 de març de 2024).
«Intel·ligència artificial» és una exposició coproduïda pel CCCB i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), a partir d’una exposició itinerant original comissariada i organitzada pel Barbican Centre de Londres l' any 2019. L’exposició al CCCB coincideix en el temps amb l’arribada al BSC d’un dels supercomputadors més potents d’Europa, el MareNostrum 5, ordinador que augmenta i accelera la capacitat de fer recerca amb intel·ligència artificial.
Assessor científic: Jordi Torres
Comissaris de l'exposició original al Barbican Centre de Londres: Suzanne Livingston, Maholo Uchida, Luke Kemp. Amb el suport de Marie-Charlotte Carrier i Anna Holsgrove.
Comissariat: Lluís Nacenta
Participants de l'exposició
Provinents de la mostra original al Barbican Centre
Christina Agapakis, Memo Akten, Sofian Audry, Marija Avramovic, Case Western Reserve University, Ana Cuna, Alexandra Daisy Ginsberg, Es Devlin, J. Donald Tillman, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Ross Goodwin, Mark Gorton, Mick Grierson, Benjamin Grosser, Stefan Hurtig, Takashi Ikegami, Interactive Commons, Mario Klingemann, Lauren McCarthy, Alexander Mordvintsev, Robert del Naja, Nexus Studios, Tobias Nolte, Yoichi Ochiai, People + AI Research (PAIR), Anna Ridler, Chris Salter, Luis Sánchez, Alexandre Saunier, Sears think[box], Sony Computer Science Laboratories, Thomas Spier, Nao Tokui, Sissel Tolaas, Sam Twidale, Universal Everything, Detlef Weitz i Andrew Witt
Incorporacions a la mostra del CCCB
Maria Arnal, Tina Bagué, Jordi Balló, JP Bonino, Francesca Bria, Jorge Carrión, Adam Cole, Dario Cortés, Cristian Cozar, Fernando Cucchietti, Anna Dumitriu, Amanda Duarte, Eduard Escoffet, Nicholas Evans, Jake Elwes, Dario García, Fran Gas, GPT-2 i GPT-3, Victor Guallar, Behzad Haki, Mohsen Hazrati, Joan Jené, Oriol Jorba, Sergi Jordà, Esen Ka, Jeppe Lange, Lissette Lemus, Solimán López, Maria Cristina Marinescu, Alejandro Martín, Roberto Massó, Alex May, Gabriel McGee, Marta Melé, Maite Melero, Joaquim Moré, Toru Morimoto, Ivan Paz, Kris Pilcher, Carmen Puche Moré, Jordi Sabater, Manel Sanromà, Eryk Salvaggio, Darius Shaoul, Taller Estampa, Alfonso Valencia, Marta Villegas i Weidi Zhang.
Apartats de l'exposició
Mons de dades
La IA percep el món com un conjunt de dades. Sense el big data la IA no hauria tingut el desenvolupament espectacular que experimenta actualment. Per això, és extraordinàriament sensible a la forma com es recullen i analitzen les dades.
Els sistemes d’IA són sistemes numèrics. Fins i tot aquells que responen amb paraules, imatges i sons ho fan traduint-los prèviament a nombres, i escriuen, dibuixen i parlen a partir d’operacions numèriques.
Els mitjans digitals (els telèfons mòbils, els sensors, els ordinadors personals, internet, etc.) tenen un paper molt important a l’hora de recollir les dades de les quals depèn la IA. Tots hi contribuïm en el dia a dia, sovint sense ser-ne conscients. Els criteris i biaixos en l’ús que els humans fem d’aquests sistemes i els que hi ha implícits en el funcionament dels mitjans digitals són l’origen dels criteris i biaixos que posa de manifest la IA.
La IA recopila informacions, descobreix regularitats i construeix imatges de conjunt a partir de bancs de dades immensos, els quals és impossible que siguin analitzats pel cervell humà. Aquesta comprensió de la IA pot ser una font de descobriments científics potencials, i ens ofereix una nova perspectiva del món.
Màquines que pensen
És la IA realment intel·ligent? Podem dir, en tot cas, que aprèn, perquè modifica el seu funcionament a partir de l’experiència adquirida, i que pensa, perquè processa la informació i actua en conseqüència.
Des de Babbage, Lovelace i Turing fins avui, els humans hem desitjat crear màquines que imitin el nostre cervell. Aquestes màquines han assolit actualment un grau molt alt d’autosuficiència.
De forma sorprenent i fascinadora, la invenció de màquines que pensen ens ofereix una mirada nova sobre què significa pensar i, en concret, sobre què vol dir percebre, ordenar i comprendre.
Quan els humans i les màquines cooperen, i també quan competeixen, es fa palesa la forma de pensar d’uns i altres. Detectar els espais de confluència i els marges d’incomprensió entre el pensament humà i el maquinal és fonamental per poder fer front de manera intel·ligent a les crisis de la contemporaneïtat.
El somni de la IA
L’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom no és nova. L’eclosió actual de la IA entronca amb un desig que ha estat present des de sempre, amb manifestacions diferents, en civilitzacions humanes diverses: la curiositat, la fascinació i el terror de crear, convocar o conjurar éssers artificials.
Algunes d’aquestes arrels de la IA, es poden trobar en camps com el sintoisme, el judaisme, l’alquímia o la novel·la gòtica, entre d’altres.
La IA és una tecnologia nova, però els nostres desitjos i les nostres pors continuen sent, en bona mesura, els mateixos.
Transformació permanent
És la IA realment artificial? La ciència i la filosofia contemporànies posen en dubte la distinció entre allò natural i allò artificial. Podem parlar, per exemple, de vida artificial?
La IA ofereix noves perspectives a la ciència i la cultura contemporànies fent possibles nous avenços científics i requerint un nova articulació social i legal.
L’art és símptoma, banc de proves i espai de crítica i inspiració de les transformacions socials. Quina és la situació present i les perspectives futures de l’impacte de la IA al cinema, la literatura i la música?
I ara què?
Continguts relacionats
Lluís Nacenta i Jordi Torres conversen sobre els canvis culturals i científics al voltant de la IA
Dins l’exposició «IA: Intel·ligència artificial»
El comissari Lluís Nacenta i l’assessor científic de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial», Jordi Torres, expliquen com es crea i es desenvolupa la intel·ligència artificial i de quina manera impacta en les nostres vides, en la ciència i en l’art. Una conversa per introduir-nos en aquesta tecnologia omnipresent i aprofundir en el debat cultural, social i ètic al voltant de la IA.
Un matí amb Helga Nowotny
La IA: Una màquina del temps
La Intel·ligència Artificial s’ha convertit en una potent eina de predicció. Cada vegada més instruments ens permeten veure millor el present i avançar possibles desenllaços del que ens espera com a humanitat. En aquesta xerrada, la sociòloga ...
Programa d’activitats
Torn de preguntes
Experiments amb l’arxiu del CCCB
ALIA. Intel·ligència Artificial
Ciència i creació per a centres de secundària amb el Barcelona Supercomputing Center
Imatges de l'exposició
