Ves al contingut principal

Exposició

IA: Intel·ligència artificial

Una exposició sobre la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui. Experimenta amb la IA, coneix-ne els riscos, descobreix innovacions científiques i artístiques i aprofundeix en una tecnologia decisiva en el futur de la humanitat.

Mai abans una tecnologia havia crescut tan ràpidament i s’havia introduït de manera tan directa en les nostres vides. La intel·ligència artificial preocupa i fascina. Amenaça i genera oportunitats. Té detractors i defensors. En aquest context de conversa pública i de dependència col·lectiva de la IA —podem prendre decisions sense ser assistits per la IA?—, l’exposició ens proposa aturar-nos, apropar-nos de manera entenedora a la intel·ligència artificial i obrir el debat sobre com es desenvoluparà en els propers anys.

La mostra aborda el paper de la intel·ligència artificial en la vida quotidiana, les oportunitats que presenta per a la recerca científica i biomèdica, el paper de la supercomputació com a principal impulsor, la situació legislativa actual, els riscos de desinformació que en planteja l’ús generalitzat o els biaixos racials i de gènere que pot generar.

A través d’un recorregut que inclou instal·lacions artístiques interactives, un timeline amb fites clau, obres de referència fetes amb IA, el testimoni d’experts i peces de nova creació, l’exposició explora la relació entre la intel·ligència artificial i la creativitat humana. Hi participa una extensa xarxa d’artistes pioners i emergents com ara Universal Everything, Robert del Naja (Massive Attack), Anna Ridler, Memo Akten, Mario Klingemann, Jake Elwes, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Espronceda, Eduard Escoffet o Maria Arnal, a més de centres de recerca i innovació com el BSC, Axolot.cat, el Music Technology Group de la UPF, l'IIIA-CSIC, el CVC o el MIT.

La visita ens permet experimentar amb la IA en primera persona a través de 25 instal·lacions interactives: olorar les flors d’un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composició musical creada amb IA.

A més, el canal Intel·ligència Artificial de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules relacionades amb l’exposició (disponibles fins al 17 de març de 2024).

«Intel·ligència artificial» és una exposició coproduïda pel CCCB i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), a partir d’una exposició itinerant original comissariada i organitzada pel Barbican Centre de Londres l' any 2019. L’exposició al CCCB coincideix en el temps amb l’arribada al BSC d’un dels supercomputadors més potents d’Europa, el MareNostrum 5, ordinador que augmenta i accelera la capacitat de fer recerca amb intel·ligència artificial.

Assessor científic: Jordi Torres
Comissaris de l'exposició original al Barbican Centre de Londres: Suzanne Livingston, Maholo Uchida, Luke Kemp. Amb el suport de Marie-Charlotte Carrier i Anna Holsgrove.

Comissariat: Lluís Nacenta

Participants de l'exposició

Provinents de la mostra original al Barbican Centre

Christina Agapakis, Memo Akten, Sofian Audry, Marija Avramovic, Case Western Reserve University, Ana Cuna, Alexandra Daisy Ginsberg, Es Devlin, J. Donald Tillman, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Ross Goodwin, Mark Gorton, Mick Grierson, Benjamin Grosser, Stefan Hurtig, Takashi Ikegami, Interactive Commons, Mario Klingemann, Lauren McCarthy, Alexander Mordvintsev, Robert del Naja, Nexus Studios, Tobias Nolte, Yoichi Ochiai, People + AI Research (PAIR), Anna Ridler, Chris Salter, Luis Sánchez, Alexandre Saunier, Sears think[box], Sony Computer Science Laboratories, Thomas Spier, Nao Tokui, Sissel Tolaas, Sam Twidale, Universal Everything, Detlef Weitz i Andrew Witt

Incorporacions a la mostra del CCCB

Maria Arnal, Tina Bagué, Jordi Balló, JP Bonino, Francesca Bria, Jorge Carrión, Adam Cole, Dario Cortés, Cristian Cozar, Fernando Cucchietti, Anna Dumitriu, Amanda Duarte, Eduard Escoffet, Nicholas Evans, Jake Elwes, Dario García, Fran Gas, GPT-2 i GPT-3, Victor Guallar, Behzad Haki, Mohsen Hazrati, Joan Jené, Oriol Jorba, Sergi Jordà, Esen Ka, Jeppe Lange, Lissette Lemus, Solimán López, Maria Cristina Marinescu, Alejandro Martín, Roberto Massó, Alex May, Gabriel McGee, Marta Melé, Maite Melero, Joaquim Moré, Toru Morimoto, Ivan Paz, Kris Pilcher, Carmen Puche Moré, Jordi Sabater, Manel Sanromà, Eryk Salvaggio, Darius Shaoul, Taller Estampa, Alfonso Valencia, Marta Villegas i Weidi Zhang.

 

 

Apartats de l'exposició 

 

Mons de dades 

La IA percep el món com un conjunt de dades. Sense el big data la IA no hauria tingut el desenvolupament espectacular que experimenta actualment. Per això, és extraordinàriament sensible a la forma com es recullen i analitzen les dades.

Els sistemes d’IA són sistemes numèrics. Fins i tot aquells que responen amb paraules, imatges i sons ho fan traduint-los prèviament a nombres, i escriuen, dibuixen i parlen a partir d’operacions numèriques.

Els mitjans digitals (els telèfons mòbils, els sensors, els ordinadors personals, internet, etc.) tenen un paper molt important a l’hora de recollir les dades de les quals depèn la IA. Tots hi contribuïm en el dia a dia, sovint sense ser-ne conscients. Els criteris i biaixos en l’ús que els humans fem d’aquests sistemes i els que hi ha implícits en el funcionament dels mitjans digitals són l’origen dels criteris i biaixos que posa de manifest la IA.

La IA recopila informacions, descobreix regularitats i construeix imatges de conjunt a partir de bancs de dades immensos, els quals és impossible que siguin analitzats pel cervell humà. Aquesta comprensió de la IA pot ser una font de descobriments científics potencials, i ens ofereix una nova perspectiva del món.

 

Màquines que pensen

És la IA realment intel·ligent? Podem dir, en tot cas, que aprèn, perquè modifica el seu funcionament a partir de l’experiència adquirida, i que pensa, perquè processa la informació i actua en conseqüència.

Des de Babbage, Lovelace i Turing fins avui, els humans hem desitjat crear màquines que imitin el nostre cervell. Aquestes màquines han assolit actualment un grau molt alt d’autosuficiència.

De forma sorprenent i fascinadora, la invenció de màquines que pensen ens ofereix una mirada nova sobre què significa pensar i, en concret, sobre què vol dir percebre, ordenar i comprendre.

Quan els humans i les màquines cooperen, i també quan competeixen, es fa palesa la forma de pensar d’uns i altres. Detectar els espais de confluència i els marges d’incomprensió entre el pensament humà i el maquinal és fonamental per poder fer front de manera intel·ligent a les crisis de la contemporaneïtat.

 

El somni de la IA

L’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom no és nova. L’eclosió actual de la IA entronca amb un desig que ha estat present des de sempre, amb manifestacions diferents, en civilitzacions humanes diverses: la curiositat, la fascinació i el terror de crear, convocar o conjurar  éssers artificials.

Algunes d’aquestes arrels de la IA, es poden trobar en camps com el sintoisme, el judaisme, l’alquímia o la novel·la gòtica, entre d’altres.

La IA és una tecnologia nova, però els nostres desitjos i les nostres pors continuen sent, en bona mesura, els mateixos.

 

Transformació permanent

És la IA realment artificial? La ciència i la filosofia contemporànies posen en dubte la distinció entre allò natural i allò artificial. Podem parlar, per exemple, de vida artificial?

La IA ofereix noves perspectives a la ciència i la cultura contemporànies fent possibles nous avenços científics i requerint un nova articulació social i legal.

L’art és símptoma, banc de proves i espai de crítica i inspiració de les transformacions socials. Quina és la situació present i les perspectives futures de l’impacte de la IA al cinema, la literatura i la música?

I ara què?

 

 

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

Lluís Nacenta i Jordi Torres conversen sobre els canvis culturals i científics al voltant de la IA

Dins l’exposició «IA: Intel·ligència artificial»

El comissari Lluís Nacenta i l’assessor científic de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial», Jordi Torres, expliquen com es crea i es desenvolupa la intel·ligència artificial i de quina manera impacta en les nostres vides, en la ciència i en l’art. Una conversa per introduir-nos en aquesta tecnologia omnipresent i aprofundir en el debat cultural, social i ètic al voltant de la IA.

Veure el vídeo

Un matí amb Helga Nowotny

La IA: Una màquina del temps

La Intel·ligència Artificial s’ha convertit en una potent eina de predicció. Cada vegada més instruments ens permeten veure millor el present i avançar possibles desenllaços del que ens espera com a humanitat.  En aquesta xerrada, la sociòloga ...

Veure el vídeo

Programa d’activitats

Imatges de l'exposició

Activitats passades

La conferència infinita

Experiments amb l’arxiu del CCCB

IActualitza’m!

Visita familiar autojugada per l’exposició IA: Intel·ligència artificial

Imaginació amplificada

Taller en família per cocrear amb la IA, a càrrec d’Urati Laboratori i Venus Villa

«IA: Intel·ligència artificial» per a persones amb sordesa

Visita amb interpretació en llengua de signes

Veure’n més

«IA: Intel·ligència artificial» per a persones amb ceguesa o baixa visió

Visita adaptada

Maurizio Ferraris i Marta Peirano

Una revolució social

L’aprenenta

Un espai per jugar, experimentar i aprendre sobre intel·ligència artificial

Raül Refree + Groove Transformer

Assaig obert

Seminari amb Helga Nowotny

Els futurs inimaginats de la IA

Un matí amb Helga Nowotny

La IA: Una màquina del temps

Sincronies

Una instal·lació de la novel·la gràfica de Roberto Massó

nuevo_algo_ritmo.ckpt

Performance audiovisual col·laborativa amb MANS O i Joan Sandoval

Frank Pasquale i Xavier Nueno

Una revolució jurídica

Intel·ligència artificial: darrere la pantalla

Presentació de l'informe Switch

Mercedes Bunz i Joan Fontcuberta

Una revolució cultural

Parlo automàticament i soc totes alhora

Entrenament performàtic d’un bot de conversa, amb Núria Nia i Citlali Hernández

Batalla de prompts

Joc d’imatges generades amb IA i xerrada de Sebastian Schmieg

El paper de la IA en el clima, la meteorologia i la qualitat de l’aire

A càrrec dels investigadors Francisco Doblas i Stefano Materia

Yuk Hui i Jorge Carrión

Una revolució de les idees

Ments, mentides i materials

Una recerca sobre la materialitat i l’impacte ambiental de la IA, amb Tim Cowlishaw

L’art d’allò sintètic. Creació i reflexió en l’era de la IA

A càrrec dels investigadors del BSC Darío García i Sergio Alvarez Napagao

Humans virtuals basats en supercomputació. El futur de la medicina ara

A càrrec de l’investigador Mariano Vázquez

Supercomputació, intel·ligència artificial, i bessons digitals de ciutats

A càrrec de l’investigador Fernando Cucchietti

Imatges al núvol

Creació d’una obra digital col·lectiva amb Carlos Carbonell

Les peces parlen

L'exposició «IA: Intel·ligència artificial» vista per estudiants de màster

Maria Arnal

Maria CHOIR. Conferència performativa.

AINA, el foment del català a l'era digital

A càrrec de la investigadora Marta Villegas

Un matí amb Louise Amoore

Algorismes responsables?

Societats algorísmiques

Ètica i política en l’era de la intel·ligència artificial

Ramon López de Mántaras

És possible una IA ètica?

N. Katherine Hayles

Ser humà en l’era de la IA

Ni tan intel·ligent, ni tan artificial

Taller de pancartes reivindicatives amb Irma Marco

Bessons virtuals per a la medicina personalitzada

A càrrec del biòleg Alfonso Valencia

Un matí amb Lluís Nacenta

IA i creativitat

Conviure amb les intel·ligències artificials

Pòdcast de ‘La Trama’ en directe

Els camins de la intel·ligència artificial

Mateo Valero, Alfonso Valencia, Karina Gibert i Jordi Torres

+RAIN Film Fest

Convocatòria oberta per a pel·lícules generades amb intel·ligència artificial

Visites per a escoles a l’exposició «Intel·ligència artificial»

I recursos per a docents

Recursos per a treballar la intel·ligència artificial

Materials per a preparar la visita o treballar a l’aula

ALIA. Intel·ligència Artificial

Ciència i creació per a centres de secundària amb el Barcelona Supercomputing Center

Produeix

Amb el suport de

Col·labora