La conferència infinita

La instal·lació es pot seguir al web del CCCB i des del Pati de les Dones a través d’una pantalla de 32 metres de llarg que reprodueix en directe el text que genera el model d’intel·ligència artificial. S’activa cada matí a partir del títol suggerit per un pensador, un científic o un creador sota la consigna de suscitar una reflexió sobre les qüestions que ens preocuparan durant els propers 30 anys.

«La conferència infinita» funciona a partir d’una xarxa de generació de text entrenada amb uns 2.300 vídeos i àudios de l’arxiu de debats i conferències del CCCB. Al llarg de trenta anys, les conferències del CCCB han tractat múltiples qüestions amb tota mena de veus i han acabat conformant una extensa cartografia de les reflexions, les preocupacions i les descobertes de la contemporaneïtat.

La instal·lació del col·lectiu artístic Estampa utilitza aquest repositori textual per plantejar un experiment sobre la IA i els seus usos. Quin valor li donem? Com l’hem d’entendre? Quines possibilitats ofereix? Podem donar-li veracitat? Què fa la IA amb allò que fagocita? L’experiment vol posar en relleu les potències i limitacions de l’escriptura estadística a l’hora d’explorar arxius singulars.

«La conferència infinita» està activa durant un mes. Cada dia, la IA escriu compulsivament i sense pausa una conferència que genera partint dels temes i enunciats proposats per 30 autors i intentant imitar l’arxiu del CCCB.

 

Llista d’autors i títols de les propostes

En el dia indicat, tindrà lloc la conferència imaginada per cada autor i generada artificialment per la màquina:

• 24/02 | Marina Garcés. Desobeir l’apocalipsi. Deu raons per combatre la por al futur.
• 25/02 | Rosa Rius. Del passat que no passa. Maquiavel, Zambrano, Weil, el cultiu de l'atenció.
• 26/02 | Gemma Barricarte. Utopies postfòssils. Descarbonitzar el desig o sobre qui podríem ser en un món sense la combustió fòssil.
• 27/02 | Miquel Missé. Futur mikado: subjectivitats i incertesa. 2054. Què vertebrarà els subjectes si se segueixen desmantellant les estructures que orienten la vida?
• 28/02 | Juan Pablo Villalobos. Llengua i literatura fora de lloc. Noves formes d'inadaptació als discursos hegemònics de poder, identitat, tecnologia i mercat.
• 29/02 | Begonya Saez. Xarxes en emergència. Polítiques de cura per a un futur connectat (subjectes, medis i afectes).
• 01/03 | Alexandra Laudo. Un món sense nit, uns humans sense son. Sobre l’extinció de la foscor i del son en l’era del 24/7.
• 02/03 | Lucía Lijtmaer. On és la intimitat? Com han d'afrontar la cultura i el pensament la noció d'intimitat en el segle XXI.
• 03/03 | Maria Ptqk. Un bosc pot ser subjecte de drets? El reconeixement de personalitat jurídica als ecosistemes obre la idea de justícia a un món no dominat per l'omnipotència dels éssers humans.
• 04/03 | Xisi Sofia Ye Chen. Sense paraules, sense silenci. Deslliurar-se de la intel·ligència.
• 05/03 | Lluís Nacenta. Quines llengües parla una societat cíborg? Concordances, traduccions i malentesos entre els llenguatges informàtics i les llengües humanes.
• 06/03 | Anyely Marín Cisneros. L'arxiu esclavista desmuntat. Lliçons d'història per desracialitzar l'ull.
• 07/03 | David Bravo. La Barcelona del greenwashing. Contradiccions d’un model urbà que esgrimeix l’ecologia per atemptar contra el planeta.
• 08/03 | Laia Abril. Deepfake i intel·ligència artificial: misogínia digital. Analitzant les noves eines del ciberassetjament i el seu impacte.
• 09/03 | Clara Roquet. La importància de la creació artística en un món en crisi. Els reptes del futur de la creació artística davant de l’emergència social i el canvi climàtic.
• 10/03 | Mafe Moscoso. Morim, morim, retornem. Cants, tribulacions i troballes d'un joiós resplendor científic cosmogeològic equinoccial.
• 11/03 | Carlota Subirós. Presència i encoratjament. Una reivindicació de l’esperança, del propòsit tenaç i de l'acció compromesa.
• 12/03 | Jordi Martínez-Vilalta. L'ésser humà i la natura: entre l’emoció i el càlcul. O per què és urgent que aprenguem a ballar amb els ecosistemes.
• 13/03 | Xènia Dyakonova. Lectures no obligatòries. Ens poden influir els llibres que no hem llegit?
• 14/03 | Joana Moll. Forats per tot arreu. Els límits físics de la intel·ligència artificial.
• 15/03 | Blanca Arias. Un fantasma no és una metàfora. Buscar rastres de futur en el passat i altres mecanismes de supervivència.
• 16/03 | Gerard Ortín. El quart règim agroalimentari. Tecnologies, ecologies i sobirania de la producció alimentària.
• 17/03 | Borja Bagunyà. La crisi del vincle en l'era del gaudi. Noves identitats per a noves alteritats.
• 18/03 | Mohamad Bitari. El laberint. Vuit voltes al bosc de la traducció.
• 19/03 | Gemma Ferreón. Estratègies col·lectives per sobreviure al colonialisme. Resistències i aliances dels suds globals davant el genocidi, el terricidi i l'extractivisme.
• 20/03 | Georgina Surià. "Preferiria no fer-ho" o "No hi ha res a fer". La fi de l’art, l’inici de la diversió. Set estratègies sobre l’ús del temps per a quan les màquines ens treguin la feina.
• 21/03 | Miquel Sureda. De la Terra a Mart, amb escala a la Lluna. Les pròximes dècades marcaran l'inici de la nostra expansió pel sistema solar. Podrem fer-ho d'una manera ètica i sostenible?
• 22/03 | Clara Serra. Els riscos que sí que volem continuar corrent. Les forces reaccionàries s’alimenten d’agitar les nostres pors? Quins sentits dona avui la nostra societat a la noció de “seguretat”? I si el pitjor de tots els perills fos deixar de córrer alguns riscos?
• 23/03 | Àlex Hinojo. Qui no el visita… és qui més el necessita. Qui té por del CCCB? Els reptes de difondre coneixement entre els qui creuen que no el necessiten.
• 24/03 | Mireia Calafell. Encara un altre adeu. Del gest ineludible del mai més al comiat com a benvinguda.  

 

Com s’ha creat «La conferència infinita»?

Per fer funcionar «La conferència infinita», el col·lectiu artístic Estampa ha entrenat una xarxa de generació de text amb la transcripció de les conferències de l’arxiu del CCCB. Aquestes xarxes són sistemes d’imitació estadística que, a partir d’un conjunt d’exemples, busquen solucions probables per generar-ne de semblants. En allò que genera un model, sempre hi ressona el conjunt de dades d’entrenament. Temes, motius, semàntiques, expressions…, tot es barreja en una eina combinatòria que solidifica les dades d’entrenament, però que també pot oferir resultats inesperats.

A diferència dels grans models d’IA que s’estan desenvolupant actualment, com ChatGPT, el projecte d’Estampa es planteja com un model específic i concret —la imitació de l’arxiu del centre— i s’ha dut a terme amb un maquinari d’alt rendiment, però disponible a nivell d’usuari. Aquesta manera de treballar respon a la reflexió sobre la necessitat d’un ús acotat d’aquestes eines, no només per valorar què en volem fer, sinó ja d’entrada per la petjada ecològica. També prové d’un interès pels resultats d’aquests models menors: entrenats amb corpus petits, són més propensos a les combinacions improbables. Els grans models imiten la mitjana, produeixen el resultat estàndard; els models petits forcen la combinatòria i, quan tenim sort, apareixen idees noves.