Exposició
Gameplay
Cultura del videojoc
«Gameplay» fa un viatge als orígens dels videojocs, n’analitza el llenguatge i posa en valor l’impacte que han tingut tant en la cultura popular digital com en l’art i en la societat. L’exposició està adaptada per garantir una experiència segura.
L’exposició «Gameplay» està pensada com un espai de reflexió on podrem (re)descobrir la cultura del videojoc. Planteja un recorregut per la història del mitjà, el llenguatge del videojoc, l’experimentació i la innovació artística i els videojocs polítics i crítics. Inclou més de quaranta punts audiovisuals, documents i maquinari històric, creacions indie recents, projectes de recerca locals, i una desena d'instal·lacions d'artistes internacionals: Mary Flanagan, Joan Leandre, Harun Farocki, Lawrence Lek, LaTurbo Avedon, Mónica Rikić i Blast Theory, entre d’altres.
Des de la seva popularització als anys setanta i vuitanta, els videojocs s’han desenvolupat com a mitjà expressiu i d’entreteniment i han passat a ocupar un espai central en el nostre imaginari, de tal manera que avui en dia no es poden entendre la societat i la cultura contemporànies sense relacionar-les amb el videojoc. La mostra proposa una reflexió sobre la creixent videoludificació de la societat: des dels jocs dels telèfons mòbils, passant pels youtubers, els gamers i els e-sports fins als anomenats serious games, videojocs formatius amb aplicacions que van més enllà de l’entreteniment.
La nova versió de «Gameplay» a les sales del CCCB substitueix íntegrament els punts de joc per nous continguts audiovisuals.
Jocs de «Gameplay» disponibles online
- Ambush. Desenvolupament: Tecfri | Publicació: Nippon Amuse |1983
- La pulga. Desenvolupament: Paco Suárez i Paco Portalo | Publicació: Indescomp / Investrónica | 1983
- September 12TH. Desenvolupament: Gonzalo Frasca i Sof.a Battegazzore | Publicació: Powerful Robot Games| 2010
- Passage. Desenvolupament: Jason Rohrer | 2007
- Sísif (Let’s Play: Ancient Greek Punishment). Desenvolupament: Pippin Barr | 2011
- Limbo. Desenvolupament: Playdead | Publicació: Playdead | 2010 (demostració gratuïta)
- Crayon Physics Deluxe. Desenvolupament: Petri Purho | 2009
- Phone Story Desenvolupament: Paolo Pedercini | Publicació: Molleindustria | 2011
- DYS4IA. Desenvolupament: Anna Anthropy | 2012
- Unmanned. Desenvolupament: Molleindustria (Jim Munroe) | Publicació: Molleindustria | 2012
I, per als amants del cinema i els videojocs, el canal Gameplay de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules vinculades a la cultura del videojoc que no es poden perdre.
«Gameplay. Cultura del videojoc» és una adaptació ampliada de «Gameplay. The next level», concebuda i presentada en primer lloc a ZKM| Center for Art Media Karlsruhe.
Comissariat: Jérôme Nguyen, Óliver Pérez Latorre
NIVELL 1. REPLAY. ORÍGENS DEL VIDEOJOC
El videojoc té tres arrels tecnològiques: els jocs d’ordinador, les màquines ‘coin-op’ (de pagament per partida) i les consoles, però la història dels orígens del videojoc és una història on l’evolució tecnològica s’entrellaça amb canvis socials, la formació dels primers ‘gèneres’ característics del mitjà i la gènesi de nous imaginaris juvenils, on Nintendo esdevindria un nou Disney. D’altra banda, la història del videojoc ha estat relatada habitualment des del prisma del Japó i els EUA, però els creadors i companyies pioneres de Catalunya també hi van jugar un paper interessant, a reivindicar.
Enllaç a alguns dels jocs d'aquesta secció:
AMBUSH. Desenvolupament: Tecfri | Publicació: Nippon Amuse |1983
LA PULGA. Desenvolupament: Paco Suárez i Paco Portalo | Publicació: Indescomp / Investrónica | 1983
NIVELL 2.- NARRATIVES LÍQUIDES
El videojoc és un mitjà ludonarratiu, en què els creadors poden articular el disseny de regles i mecàniques de joc (patrons d’interacció), la narrativa no lineal i la representació de mons imaginaris per, en última instància, brindar-nos experiències interactives singulars. Alhora, el llenguatge i la cultura del videojoc han estat sempre estretament lligats a les seves fèrtils relacions amb les narratives populars i els jocs analògics. Tanmateix, en l’imaginari popular s’associa el videojoc al plaer de decidir, en relació amb una certa retòrica de la decisió característica de la publicitat sobre videojocs: «(En els videojocs) ets lliure, tot depèn de tu»
Enllaç a alguns dels jocs d'aquesta secció:
SEPTEMBER 12TH. Desenvolupament: Gonzalo Frasca i Sof.a Battegazzore | Publicació: Powerful Robot Games| 2010
PASSAGE. Desenvolupament: Jason Rohrer | 2007
SÍSIF (LET’S PLAY: ANCIENT GREEK PUNISHMENT). Desenvolupament: Pippin Barr | 2011
NIVELL 3: ART I ASSAIG LÚDIC
La innovació i l’experimentació estètica en el camp del videojoc responen a complexos encreuaments entre art, tecnologia i joc. En els darrers anys, una nova fornada de creadors independents, autors d’indie games, estan explorant estils de videojoc alternatius, contraposats als convencionals o desmarcats d’aquests. Paral·lelament, alguns videojocs que han deixat empremta en l’imaginari del mitjà es basen en conceptes de joc més aviat senzills però alhora trencadors, que recorren a tecnologies, interfícies i/o formes d’interacció que semblen proposar-nos simplement jugar per jugar, però d’una manera diferent i captivadora.
Enllaç a alguns dels jocs d'aquesta secció:
LIMBO. Desenvolupament: Playdead | Publicació: Playdead | 2010 (demostració gratuïta)
CRAYON PHYSICS DELUXE. Desenvolupament: Petri Purho | 2009
NIVELL 4: TRENCANT EL CERCLE MÀGIC
Històricament, els videojocs han rebut la crítica de ser un mitjà escapista, de transcórrer dins d’un cercle màgic que els separa de la vida real. No obstant això, i cada cop més, tenen una incidència crucial en la manera com molta gent percep i interpreta el món. Aquesta incidència en l’imaginari social només simple o monodireccional: els videojocs sovint reprodueixen ideologies dominants i reforcen estereotips de gènere, però també poden transmetre discursos alternatius, missatges feministes o ecologistes, i vehicular reflexions crítiques sobre diversos temes, inclosos el mateix capitalisme tecnològic i la indústria del videojoc.
Enllaç a alguns dels jocs d'aquesta secció:
PHONE STORY. Desenvolupament: Paolo Pedercini | Publicaci.: Molleindustria | 2011
DYS4IA. Desenvolupament: Anna Anthropy | 2012
UNMANNED. Desenvolupament: Molleindustria (Jim Munroe) | Publicació: Molleindustria | 2012
NIVELL 5: LUDÒPOLIS. VIDES GAMIFICADES
La societat contemporània s’ha videoludificat. El videojoc s’ha filtrat en la vida de la gent a diferents nivells i en molt diversos àmbits: el disseny gamificat impregna avui en dia tota mena de xarxes socials i apps digitals, i fins i tot els entorns laborals, i els videojocs s’utilitzen cada cop més per a l’educació i l’entrenament professional. En paral·lel, el públic consumidor s’ha anat ampliant, i els usos i gaudis del videojoc s’han diversificat: l’afició als jocs per a mòbil, el fenomen youtuber i els e-sports (competicions de videojocs) són tres vectors ctreteniment contemporani.
Continguts relacionats
Alessandro Baricco i Jorge Carrión
Humanitat augmentada
En un context d’emergència sanitària i restriccions en la vida col·lectiva, l’escriptor i assagista italià Alessandro Baricco i l’escriptor Jorge Carrión conversen des dels seus confinaments respectius sobre aquesta situació inèdita i el significat i les conseqüències que tindrà a escala global.
Lucía Lijtmaer i Jordi Costa
Genealogia personal del videojoc
L’escriptora Lucía Lijtmaer parla amb Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB, sobre les referències culturals i socials que han marcat la seva relació personal amb els videojocs.