Arqueologies queer

L’arqueologia té un gran poder per mostrar-nos altres formes d’organització social, de concepció del món i una varietat de relacions materials amb l’entorn social i físic. Tanmateix, també ha estat la punta de llança per naturalitzar discursos essencialistes. «Els arqueòlegs del futur sabran que eres un home» és una consigna que avui repeteixen aquells qui confien en el binarisme de sexe/gènere com quelcom etern, però la no tan nova arqueologia queer (Thomas A. Dowson, 1998) planteja que una lectura d’allò material allunyada dels essencialismes no només és possible, sinó necessària.

La desnaturalització de categories de l’arqueologia queer va més enllà de la recerca de “passats LGTBI” i fins i tot de la sexualitat i el gènere, pretén qüestionar la nostra manera d’ordenar i categoritzar el nostre entorn, partint d’allò material (Chelsea Blackmore, 2011). Aquest curs proposa un recorregut per l’arqueologia queer , entenent-la no només com un nou enfocament del passat, sinó també com una interpel·lació als discursos que hem produït històricament i al lloc des d’on s’han enunciat. En posar el focus sobre els salts lògics que fem com a investigadors, l’arqueologia queer permet revisitar el passat i, més enllà de les certeses, planteja alternatives a la forma de construir coneixement i de llegir altres passats possibles.

24.03.2025
Les arqueologies queer. Enrique Moral de Eusebio

Els estudis queer van irrompre en l’arqueologia fa més de 25 anys. Des de llavors, aquest enfocament ha permès qüestionar els discursos tradicionals sobre el sexe i el gènere i ha donat visibilitat a una gran desconeguda per a la disciplina: la sexualitat. En aquesta primera sessió ens iniciarem en la genealogia de les arqueologies queer, parant atenció en els seus mètodes, temàtiques i terminologies. Alhora, explorarem com s’han discutit alguns aspectes de la teoria queer des de moviments com el transfeminisme i les implicacions d’aquest qüestionament per a la disciplina arqueològica.

31.03.2025
Del cos i el gènere. Puto Mikel

Les primeres lectures de gènere en l’arqueologia estaven profundament marcades per les normes i el mandat de gènere decimonònic. Aquestes lectures naturalitzaven els constructes sociohistòrics del cos i les seves capacitats a través de dogmes ahistòrics. El sexe pot llegir-se en els ossos i el gènere en l’aixovar, però quines petjades deixa el gènere en els nostres cossos? És possible desprendre’ns de les nostres pròpies estructures modernes en aproximar-nos a cossos passats? Com llegim el sexe i el gènere en el registre arqueològic?

*Excepcionalment, aquesta sessió durarà dues hores.

07.04.2025
Historitzar la sexualitat. Enrique Moral de Eusebio

Es pot parlar de sexualitat, un terme modern, en la (pre)història? Quines restes materials deixa quelcom a priori tan efímer com les trobades sexuals? Com traçar un tabú com el sexe en l’arxiu colonial? Aquestes són algunes de les qüestions que guiaran la darrera sessió del curs. Explorarem les diferents formes en què s’ha ordenat el desig sexual des del nostre passat més remot fins a la modernitat. També indagarem, a través de casos històrics concrets, en els matisos entre diferència i dissidència sexual. Finalment, ens endinsarem en la relació entre poder i sexualitat en els arxius colonials, centrant-nos en les violències sexuals i en la violència exercida contra dissidents sexuals en l’època moderna.

Bibliografia recomanada:

Blackmore, Chelsea. “How to Queer the Past Without Sex: Queer Theory, Feminisms and the Archaeology of Identity”. Archaeologies, no. 7, pp. 75-96, 2011.

Dowson, Thomas A. “Homosexualitat, teoria queer i arqueologia”. Cota zero: revista d’arqueologia i ciència, no. 14, pp. 81-87, 1998.