Institut d’Humanitats
Dolor
Lèxic quotidià de filosofia, 2
Cursos i tallers
Més d’una tercera part de la població pateix alguna forma de dolor crònic, però moltes vegades cap prova diagnòstica en revela una causa subjacent. En aquests casos, les persones afectades sovint es queixen que l’expressió del seu malestar genera escepticisme no només entre el seu entorn afectiu, el seu entorn laboral o l’administració, sinó també entre els professionals sanitaris que els atenen. Per aquesta raó, no és poc habitual que busquin ajuda en l’anomenada medicina alternativa, on solen sentir-se més compresos.
En aquest curs, de la mà de la filosofia, explorarem les causes d’aquest escepticisme, posant especial èmfasi en el paper que hi té el marc epistemològic predominant en biomedicina, així com les conseqüències que aquesta manca de credibilitat té per a les persones en el pla existencial, social i econòmic. D’aquesta manera el curs servirà per copsar la dificultat de definir el dolor alhora que subratllarà l’obligació ètica i política de fer-se càrrec del dolor d’altri.
Aquest curs forma part de Lèxic quotidià de la filosofia, un cicle dirigit per Daniel Gamper, que proposa interpretacions filosòfiques sobre temes de la vida. Cada curs serà com una entrada d’un diccionari filosòfic de la quotidianitat. La primera tria de conceptes inclou, en aquest ordre, la família, el dolor i el riure.
19.03.2025
La manca de credibilitat dels pacients amb dolor crònic.
En aquesta sessió, defensarem la hipòtesi que molts pacients amb dolor crònic pateixen el que Miranda Fricker anomenà “injustícia epistèmica”, que consisteix a no atorgar a una determinada veu la credibilitat que li correspon. Explorarem diferents causes d’aquest fenomen, especialment el fet que les formes de dolor crònic de les quals no s’ha identificat la causa desafien el model epistemològic predominant en biomedicina, que es remunta, com a mínim, a la idea promoguda pel metge francès Marie François Xavier Bichat (1771-1802) segons la qual darrere tota patologia hi ha necessàriament una lesió en els teixits potencialment identificable.
02.04.2025
Quantificar i comunicar el dolor.
En aquesta sessió, explorarem més causes de la manca de credibilitat de molts pacients amb dolor crònic. Primer, la dificultat de quantificar i d’objectivar el dolor a través de diferents d’escales. Després, la dificultat de comunicar el dolor. I, finalment, el fet que, en el cas del dolor, no s’aguanta la distinció, molt habitual en l’àmbit sanitari, entre una realitat objectiva –que el professional sanitari intenta copsar- i l’experiència subjectiva del pacient a través de la qual la realitat objectiva es manifesta. Com fan alguns historiadors del dolor, temptejarem la idea que el dolor no és una entitat objectiva ni subjectiva, sinó una creació sociocultural.
09.04.2025
La necessitat d’un marc epistemològic alternatiu.
En aquesta sessió, insistirem en la idea que la manca de credibilitat dels pacients amb dolor crònic té un preu molt alt, especialment per a ells, però no només. Explorarem les conseqüències socials, morals i econòmiques del fenomen i parlarem de la vergonya que sovint va associada a aquesta mena de patologies. I insistirem en la necessitat de forjar un marc epistemològic alternatiu i assenyalarem pistes per construir-lo. Finalment, reflexionarem sobre les dificultats que ens hem trobat al llarg del curs a l’hora d’intentar definir què és el dolor.
Participants: Mar Rosàs Tosàs
Directors/es: Daniel Gamper
Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 24/25, Institut d’Humanitats