Ecologies urbanes imprevistes

Arran del confinament per la COVID-19, vam veure com, durant setmanes, telenotícies i xarxes socials bullien d’entusiasme pel suposat retorn de la natura als nostres pobles i ciutats. Més enllà de la veracitat d’algunes d’aquestes notícies, la reaparició d’alguns animals semblava posar cap per avall conceptualitzacions binàries sobre la ciutat entesa com un espai d’excepcionalitat humana. Aquesta preocupació per renaturalitzar la ciutat troba ressò en la creixent tendència a enverdir-la creant “illes” de natura en oceans d’asfalt i ciment. Tot i que aquests espais s’han reconegut com a beneficiosos per a certs habitants (humans i no humans), aquesta manera d’entendre la ciutat i les seves ecologies corre el risc d’invisibilitzar les natures que rarament són considerades part del verd urbà que cal estendre o preservar.

Protagonistes d’ecologies urbanes imprevistes, aquestes natures —des de gats de carrer que empaiten turistes fins a ocells que nien en edificis en desús— han trobat en la ciutat condicions no només per sobreviure, sinó per prosperar fora de la nostra gestió. Són residents permanents de les nostres ciutats i ens presenten oportunitats per viure, coexistir, construir i narrar més enllà de l’humà a l’Antropocè. Així doncs, aquest curs se centrarà en aquelles natures que no es consideren parts integrals de les ecologies urbanes per la seva capacitat adaptativa i inesperada, però amb les quals, paradoxalment, ens urgeix més aprendre a conviure-hi si realment volem repensar la ciutat com a espai de justícia multiespècie.

19.06.2025
Viure la ciutat multiespècie: salut urbana més enllà de l’humà. Guillem Rubio Ramon

Existeix un creixent interès per enverdir les nostres ciutats: una solució universal que sembla comportar beneficis de tota mena per als seus ciutadans humans i no humans. En gran mesura, la correlació entre més natura i més salut sembla haver esdevingut innegable. Però, de quina natura estem parlant? I per a la salut de qui? En aquesta sessió, cartografiarem els imaginaris hegemònics que existeixen sobre natura urbana i la seva connexió amb la salut: des dels espais verds on l’activitat d’esbarjo i benestar de certs ciutadans transcorre, fins a les contribucions de natures més emergents i, sovint, invisibilitzades. També discutirem què vol dir entendre la relació entre natura i benestar quan ciutadania deixa de ser intercanviable per humanitat o quan la natura prolifera més enllà dels marcs conceptuals que la situen dins els jardins i parcs dels nostres barris. Per exemple, poden animals com ara gats de carrer o coloms ser entesos no com a vectors de malalties, sinó com a membres de les nostres comunitats multiespècie o, fins i tot, com a part del “verd” de la ciutat?

26.06.2025
Coexistir a la ciutat multiespècie: nous cosmopolitismes animals. Aníbal Arregui

En aquesta sessió parlarem dels difícils equilibris entre, d’una banda, les iniciatives de reconciliar la natura i la ciutat amb polítiques i infraestructures verdes, i, de l’altra, la presència creixent d’espècies que busquen nínxol en l’espai urbà i no sempre ho fan seguin les premisses que ens agradarien. A ciutats com Barcelona, per exemple, hi ha diverses espècies que participen de la vida urbana; en les últimes dècades, el porc senglar ha esdevingut una d’aquestes espècies en procés d’urbanitzar-se. Avui, tant humans com senglars experimenten de manera arriscada, i de vegades virtuosa, amb formes de relació que es teixeixen en espais progressiva i irremeiablement contra-domesticats. Partint d’una il·lustració del que succeeix a Barcelona,  en aquesta sessió veurem com la incursió urbana de determinades natures reflecteix la necessitat de reimaginar la coexistència i fins i tot el “cosmopolitisme” en un context inevitablement multiespècie.

03.07.2025
Construir la ciutat multiespècie: infraestructures vives i ecologies en comú. Lucia Alexandra Popartan i Enric Cassú Camps

Les ciutats són entorns de cohabitació i autorganització, on plantes, animals i elements abiòtics intervenen constantment. Un urbanisme més democràtic ha de poder ampliar la seva mirada per incloure aquestes formes de vida que sovint passen desapercebudes o són considerades intruses en l’entorn urbà. En aquesta sessió, explorarem com les interdependències entre humans i no-humans configuren les nostres infraestructures urbanes. Des d’una perspectiva multiespècie, examinarem exemples com els rius urbans que, malgrat la seva canalització, continuen sent ecosistemes dinàmics on sorgeixen formes de vida inesperades, o el paper dels insectes i altres espècies sovint invisibilitzades que contribueixen a la biodiversitat urbana i al manteniment d’un equilibri ecològic. Així, l’aigua, els espais comuns urbans i les infraestructures vives esdevenen espais d’interacció multisensorial i política, revelant nous models de convivència.

10.07.2025
Narrar la ciutat multiespècie: mitjans de comunicació i natures fora de lloc. Laura Fernández

Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en modelar les nostres percepcions de la ciutat i el món. Determinen qui és ‘plaga’ i qui és ‘veí’. Per exemple, són nombrosos els animals no humans amb qui compartim l'espai urbà, però sovint no els reconeixem ni els tenim en compte, o, en el pitjor dels casos, els considerem plagues a exterminar.  Són un perill? El seu estatus d’espècie “fora de lloc” és raó suficient per a impulsar el seu extermini? Amb casos com el de les cotorres, residents permanents a Barcelona, aprendrem com les representacions mediàtiques sobre natures urbanes poden condicionar la nostra manera de relacionar-nos-hi i de pensar quin és el lloc que ocupen a la ciutat.

Bibliografia recomanada:

Chao, Sophie, Karin Bolender, and Eben Kirksey, (eds.) (2022) The Promise of Multispecies Justice. Durham, N.C: Duke University Press Books.

Edwards, F, Popartan, L.A., Nilstad Pettersen, I., (eds) (2023) Urban Natures, Living the More-than-Human City, Berghahn Books.

Gandy, M. (2022) Natura Urbana. Ecological Constellations in Urban Space. MIT Press

Haraway, Donna (2019) Seguir con el problema: generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni.

Tsing, A. L. (2021). La seta del fin del mundo. Princeton University Press.