Contra l’Imperi de la Normalitat

La dominació neuronormativa hegemònica és un conflicte clau del nostre temps. El capitalisme ha assolit una fase en què la dominació mèdica i psiquiàtrica, a través dels diagnòstics de discapacitat, neurodiversitat i trastorns mentals, s’ha estès independentment de com de lluny o de prop estem de l’ideal neurotípic i capacitista. Ningú assoleix la norma-ideal de cos totalment sa, ni els ritmes de productivitat que ens imposa el turbocapitalisme. Ningú aconsegueix sentir-se realment bé en aquesta misserabilitat de la vida, perquè esborrem les violències estructurals que històricament han volgut ordenar, domesticar, excloure i assenyalar com a anormals determinats cossos i subjectivitats. Ningú aconsegueix sentir-se totalment capaç en aquest món de jos endurits i heroics, perquè individualitzem els patiments i els despolititzem. Els moviments de la neurodiversitat i la militància anticapacitista proposen rebutjar la idea mateixa d’un cervell “normal” i un cos “normal”. Tal com passa amb la biodiversitat, existeixen molts tipus de ments, cossos i sensibilitats, i allò que les torna patològiques és el biaix neurotípic i normalitzador a partir del qual es dissenyen els espais de treball, les escoles i l’espai públic.

Des de la mateixa experiència, el coneixement situat i la recerca militant, lis docents d’aquest curs ens introduiran en l’univers de l’anticapacitisme i la lluita diska, la neurodiversitat, la salut mental crítica i l’escolta de veus per proposar un món futur més enllà de l’Imperi de la Normalitat.

05.05.2025
La vulnerabilitat comuna. El capacitisme i les seves violències. Asun Pié Balaguer

L'autosuficiència no és pròpia de la vida humana. L'exclusió, eliminació, correcció i normalització de les persones categorizades com a discapaces resulta ser una estratègia per mantenir aquesta veritat oculta. Les dificultats de gestió social de la vulnerabilitat en les nostres societats contemporànies tenen relació amb això i expliquen part de les raons de la nostra crisi occidental. Per tot això, en primer lloc, s'abordarà el problema de la discapacitat i les diverses violències que la travessen. En segon lloc, s'analitzaran les dificultats de gestió social de la vulnerabilitat humana, el seu paper en el manteniment del sistema capitalista i en la producció i (re)producció d'aquestes i altres violències. En tercer lloc, es proposarà pensar en la vulnerabilitat com a insurrecció i palanca per al canvi social.

• Pié, A. (2014) Por una Corporeidad Postmoderna. Nuevos tránsitos sociales y educativos para la interdependencia. Barcelona: Pedagogías Contemporáneas. UOC.
• Pié, A. (2019). La Insurrección de la Vulnerabilidad. Para una pedagogía de los cuidados y la resistencia. Barcelona: Universitat de Barcelona.
• Pié, A. (2024). Pedagogías crip y la revolución de los cuerpos. Madrid: Kaotica editorial.

12.05.205
Salut mental i mecanismes d’inferiorització social: del monòleg psiquiàtric a l’exotització acadèmica. Fernando Balius

En un context històric on a totes hores es parla de salut mental, comença a evidenciar-se que els habituals marcs de comprensió es mostren incapaços de donar compte de la complexitat del patiment psíquic i la seva prevalença en la nostra societat. És urgent reflexionar sobre qui pot parlar-ne precisament i en quines condicions ho fa (o se’l deixa de fer). Aquesta ponència busca connectar les diferents maneres en què la psiquiatria, els productes culturals i l'Acadèmia reprodueixen activament la subalternitat i l'estigma.

• Desmesura. Una historia cotidiana de la locura en la ciudad. Balius, Fernando i Pellejer, Mario. Bellaterra, 2018.
• El malestar es otra cosa. Sobre la necesidad de ampliar nuestra noción de sufrimiento. Erro, Javier. Bellaterra, 2025.
• Las voces que no escuchamos. Mejías Rosa, Paula. La revolución delirante, 2023.

19.05.2025
Després de la normalitat: neurodiversitat i capitalisme. Robert Chapman (ANG amb traducció simultània). Sessió oberta, CCCB Debats.

26.05.2025
El cos “diska”: entre les arquitectures del tancament i les cartografies del plaer. Itxi Guerra

Ens van dir que les escoles i els instituts eren espais d'aprenentatge, de joc i de creixement; Foucault ens va venir a dir que eren presons, i les infàncies i adolescències ens ho confirmen dia a dia. El "diska" en una societat capitalista també es mira des del confinament, la normalització i el lloc a no habitar. Entre aquests confinaments, ¿quins llocs existeixen i creem per al plaer? ¿Quins espais de resistència i vandalisme creem i habitem per qüestionar-los, sobreviure'ls i destruir-los? ¿Què ens porta l’anticapacitisme per fer front a tot això?

• McRuer, R. (2021). Teoría Crip: signos culturales de lo queer y de la discapacidad. Kaótica Libros.
• Muscarsel Isla, M. (2020). Ser lesbiana no es suficiente: la fiesta de las amigas (Doctoral dissertation, Universidad Nacional de La Plata).
• Illich, I. (2020). La sociedad desescolarizada y otros textos sobre educación (Vol. 3). Ediciones Morata.