La imaginació crítica

Cada vegada circulen més imatges en la societat contemporània globalitzada, moltes d’elles modificades per tal de promoure el seu consum immediat i primari. L’addicció al supermercat de les imatges, a la seva nova economia esfereïdora, planteja, des de fa temps, diversos interrogants d’ordre social, polític, sociològic, econòmic i psicològic. Fins i tot el mercat de l’art pateix aquest desballestament de la retòrica fetitxista de les imatges com a objectes. En aquest context, urgeix explorar allò invisible del visible, el que veiem i el que no sabem veure, el que sentim i el que no sentim; qüestionar els prejudicis, els valors, les emocions que vehiculen les imatges... al cap i a la fi, rescatar la seva capacitat de promoure una imaginació crítica, des d’allò poètic i allò polític. Què poden fer les imatges avui per a la nostra supervivència emocional, afectiva i racional? Com recuperar o inventar nous recorreguts de la mirada i del pensament? La creació artística té aquí un terreny fèrtil i indispensable on treballar i desenvolupar propostes de resistència i insurrecció crítica.

En ressonància amb les exposicions «En l'aire commogut...» del CCCB, comissariada pel filòsof i  historiador de l’art  George Didi-Huberman, i «Al taller del filòsof»de la Filmoteca de Catalunya, en aquest curs tractarem alguns dels interrogants evocats per l’autor. Ho farem des de la perspectiva de la creació artística contemporània en l’àmbit de les imatges, en concret en allò que anomena la imaginació crítica, és a dir, la capacitat de les imatges de convocar tant la reflexió teòrica com el gest poètic.

 

14.05.2025
Històries de la misogínia. Laia Abril i Marta Gili

La metodologia de la recerca artística en l’àmbit de la fotografia té la capacitat de generar espais d’incertesa i moure’s amb discreció entre allò perceptible i allò imperceptible. A partir de «Història de la misogínia», un dels treballs més reconeguts de l’artista Laia Abril, abordarem aquesta potència i reflexionarem sobre la forma en què els mites, les creences i els prejudicis estructuren les «polítiques de la veritat». Sessió oberta (Debats CCCB).

 

21.05.2025
Els reptes del registre visual i la memòria construïda. Maria Ptqk

La connexió entre imatge i memòria és un assumpte clau en les investigacions visuals des de l’aparició de la fotografia i el cinema, i ha estat tractada des de diferents perspectives per pensadors com Walter Benjamin, Susan Sontag o Georges Didi-Huberman. Però, què queda d'aquesta relació en el context actual de les tecnologies de la imatge? Quina és la diferència entre acumular fitxers i construir relat? Podem parlar encara d’imaginació crítica amb les noves tecnologies generatives d’una imatge sense fi ni referent? 

 

28.05.2025
Nous imaginaris col·lectius més enllà de la tecnologia i els protocols. Ingrid Guardiola

Els protocols burocràtics, socials i tecnològics han hipotecat els imaginaris col·lectius. Com construir una vida vivible fora d’aquests protocols i de la pressió dels algoritmes que fan funcionar la gran màquina digital? Ha de ser possible imaginar un futur col·lectiu, des del si de les infraestructures tecnològiques; comprendre’n el seu disseny i els seus mites, la seva incidència en la nostre noció de temps, espai i identitat. Com desafiar la “màquina digital integrada” i els seus mecanismes de control sense necessitat d’optar per una disjuntiva aniquiladora –o ella o nosaltres-? Pot la creació artística ser, encara avui, un eina de resistència i transportar-nos a llocs inesperats i no copsables per aquest entorn tecnificat?

 

04.06.2025
Veure l'estrella roja. Lúa Coderch

En aquesta darrera sessió del curs, l’artista Lúa Coderch traçarà un itinerari per alguns dels seus treballs a la llum de textos de Didi-Huberman, com ara La imagen mariposa o Lo que vemos, lo que nos mira, que estaven presents en el moment de la seva concepció. La seva pràctica artística, en l’àmbit de l’audiovisual, l'escultura i la instal·lació, habitualment s’articula entorn de petites narratives, cartes i anècdotes, on el llenguatge i el cos, el desig i l’emoció entren en conflicte amb els “grans relats” que, tradicionalment, han estructurat les nostres vides.