Ves al contingut principal

Exposició

La màscara mai menteix

Es pot explicar la història del nostre temps a partir d’un símbol tan important com la màscara? 

A partir de l’assaig Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados de Servando Rocha, aquesta exposició proposa una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials. Entre el Ku Klux Klan i Pussy Riot s’estén, així, un repertori heterogeni de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present, com les fake news, la conspiranoia o els mecanismes de control biopolític.

Comissari: Servando Rocha

Àmbits de l’exposició

Introducció – Les edats de la màscara

En el seu origen, la màscara és un objecte màgic que ens connecta amb la part més pulsional de la nostra identitat: la màscara activa l’altre que s’oculta dins de nosaltres mateixos. «La màscara mai menteix» s’obre representant el pas de la màscara d’objecte ritual a objecte dessacralitzat i apropiat per un univers en què conviuen grups supremacistes, bandes criminals, neoactivistes, moviments socials, delinqüents i icones de la cultura popular. Això no obstant, en el pas de l’àmbit del sagrat al profà, alguna cosa del poder màgic i transformador de les velles màscares perviu.

Carnaval salvatge

L’aparició espectacular de la violència com a «equilibrador social»: des dels orígens poc coneguts del Ku Klux Klan, la seva evolució i els seus mitjans propagandístics, el moviment antirenda i els Bald Knobbers, fins al còmic de Watchmen i les seves adaptacions posteriors. La història del Ku Klux Klan és, també, en un cert sentit, una història d’evolució i refinament d’un disseny indumentari que va néixer de manera maldestra, artesanal i domèstica per establir una doctrina de la por, però que no es va consolidar fins que es va uniformitzar com a icona. Aquesta secció també rastreja els orígens del moviment en les tradicions nòrdiques dels anomenats exèrcits furiosos.

El rei dels fantasmes

Fantomas va ser el malvat i adorat personatge de ficció que va inspirar, entre molts d’altres, pintors i poetes surrealistes. Com a contrapunt, s’explica l’inici de la criminologia científica amb el mètode Bertillon, el pànic que van provocar les bandes d’apatxes en la societat francesa, la banda Bonnot i els atemptats anarquistes i els espectaculars atracaments de Durruti.

El gran frau

L’escriptor Leo Taxil va publicar una quantitat impressionant de llibres en els quals va falsificar documents i testimonis per construir una història secreta de la maçoneria associada a cultes foscos i diabòlics. Més tard va admetre que tot havia estat una gran mentida. Aquest gran fake va sacsejar tant societats secretes com l’Església i el papat, en una controvèrsia de finals del segle xix. Arran de la mentida de Taxil, la cultura popular, però també la premsa de l’època, van representar els maçons com a figures emmascarades, així amb la qual cosa perpetua una falsa pista que es va superposar a la realitat, anul·lant-la.

Xamans moderns

La fascinació de les avantguardes del segle xx pel primitivisme com a alliberament, oposició i transformació en el context d’entreguerres va atorgar un paper destacat a la màscara. El Cabaret Voltaire, alguns experiments teatrals de la Bauhaus, la dansa performativa, l’atracció per la cultura africana, la teoria de la màscara desenvolupada pel poeta W. B. Yeats sota l’influx del teatre noh japonès, i la fascinació d’alguns surrealistes per les tribus del nord d’Alaska, són exemples d’aquesta mirada cap a altres cultures, a la recerca d’un nou llenguatge vital i artístic. Aquest apartat posa el focus en l’important protagonisme femení dins d’aquesta apel·lació a la màgia (negra): Mary Wigman, Emmy Hennings, Kati Horna...

 La lluita

La relació de la cultura mexicana amb la màscara és ancestral, arrelada en les pràctiques xamàniques de la civilització asteca. La lluita lliure és un esport teatralitzat, però també la inspiració d’un subgènere particular de revistes, i, fins i tot, una forma de vida que condemna les seves figures més cèlebres a viure permanentment rere la màscara. Amb el pas del temps, algunes lluites socials i polítiques han adoptat la figura del lluitador emmascarat per desenvolupar una forma de populisme polític: Super Barrio, Super Gay, Super Disidencias, Fray Tormenta, Super Ecologista. Com encaixa el passamuntanyes del zapatista Subcomandante Marcos dins d’aquesta tradició?

Guy Fawkes saluda Malèvitx

L’esquiu moviment Anonymous i el cas Pussy Riot encarnen dos exemples recents de l’ús de la màscara en el context de l’activisme polític radical. Això no obstant, en ambdós casos es donen curiosos desplaçaments de significat tant pel que fa a l’origen de les seves iconografies com a l’evolució ideològica de les seves respectives icones un cop passen a formar part de l’imaginari de la cultura popular. El revolucionari Guy Fawkes, l’obra de Malèvitx, la historieta V de Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd, el marxandatge d’una major cinematogràfica, grups d’extrema dreta i l’apropiació de l’estètica Pussy Riot per un cineasta com Harmony Korine són només alguns dels punts de referència en aquesta història d’apropiacions i expropiacions.

Apocalipsi

La màscara com a element protector de la malaltia i de la mort. Les grans pandèmies de la història, com la pesta, el còlera, la grip espanyola o ara el coronavirus, ens han obligat a utilitzar sistemes de protecció que oculten part del rostre i ens homogeneïtzen. Ningú podia preveure que, al llarg del 2020, tots ens emmascararíem per protegir-nos d’un enemic invisible. Tots? Realment, no. Portar mascareta o no portar-ne és el factor que diferencia el ciutadà comú, que es reconeix en la vulnerabilitat general, del negacionista, abonat a teories conspiratives sobre el control biopolític. És un context que ens apropa a les claus de la distòpia, però que ha tingut diversos precedents tant en la història col·lectiva com en el ric repertori imaginatiu de la cultura popular.

Produeix