La màscara: ser un altre
Maria Alekhina
La protesta emmascarada
Debats
L’activista Maria Alekhina parla amb el periodista Manel Alías, ex-corresponsal a Moscou, sobre el poder subversiu de la màscara i la capacitat transformadora de l’art, seguint la seva màxima «qualsevol pot ser Pussy Riot».
L’any 2012 el col·lectiu activista Pussy Riot va assolir la màxima exposició pública després d’una acció que va dur a terme a la catedral de Crist Salvador de Moscou, on van interpretar amb uns passamuntanyes de colors una pregària punk per demanar a la mare de Déu que alliberés Rússia de Putin. Des d’aleshores, les Pussy Riot es van convertir en el símbol emmascarat de les protestes contra la situació política del país. Quin paper té l’anonimat en un context d’autoritarisme i vigilància? Què passa quan la màscara cau i algú s’enfronta a la sobreexposició mediàtica?
Maria Alekhina hi participa per videoconferència.
Modera: Manel Alías Tort
Participants: Maria Alekhina
Aquesta activitat forma part de: La màscara no menteix mai, La màscara: ser un altre
Continguts relacionats
Maria Alekhina i Manel Alías
La protesta emmascarada
Quin paper té l’anonimat en un context d’autoritarisme i vigilància? Com és la vida d'una activista política que ha plantat cara al govern de Putin? L’activista russa Maria Alekhina parla amb el periodista Manel Alías sobre el poder subversiu de la màscara i la capacitat transformadora de l’art. Aquesta conversa va tenir lloc abans de la invasió russa d'Ucraïna.
