Ficcions, Futur, Història

Sembla que la superabundància de narratives pròpia del món contemporani ha conduït, seguint la lògica de la inflació econòmica, a una devaluació de la ficció com a eina d’intervenció crítica. El fet documental i l’experiència subjectiva tendeixen, moltes vegades, a substituir la (hiper)consciència metaficcional o la suspicàcia envers un llenguatge inevitablement opac. Alhora, això ens planteja una sèrie de preguntes en relació al futur de les arts vives o a les arts vives com a futur: estem tornant a reivindicar una certa ingenuïtat en el fet artístic? Podem imaginar alternatives de futur sense la ficció? Quin és, doncs, el lloc de l’escriptura? I quina relació mantenim amb la Història? Estem al final d’alguna cosa? I, si és així, què fem amb les ruïnes?