Pantalles. Els joves i els selfies

Les exposicions «La màscara no menteix mai» i «Francesc Tosquelles», són el context per proposar una nova edició de Bioscopi, una línia de treball permanent del CCCB amb la comunitat educativa (escoles, instituts, entitats socioeducatives, famílies,..) per explorar el món que ens envolta utilitzant els recursos i les tècniques de l’animació. Aquesta edició, «Antiselfies», proposa treballar els temes de la identitat i l’autorepresentació, a partir de dues propostes: amb alumnes de primària construirem tres màscares per ser conscients de la nostra identitat dinàmica i interactiva; i amb alumnes de secundària i batxillerat observarem les nostres màscares digitals a través de les selfies, per poder desemmascarar-nos creant una nova autorepresentació més autèntica i original.

Estructura de la formació:

18.00 – 19.00. Marc teòric: Liliana Arroyo

La identitat personal és el conjunt de característiques pròpies que permeten que una persona reconegui la seva singularitat i es percebi com una persona diferent de les que l’envolten.

La identitat no és fixa ni predeterminada, sinó un procés de construcció que s’inicia en la infantesa, quan prenem consciència del jo; s’intensifica en l’adolescència i es consolida en l’adultesa. Aquest procés està àmpliament influït per factors individuals i socials. En definitiva, la identitat és subjectiva, dinàmica i interactiva. Depèn de l’autoconcepte i de les diferents formes que tenim de representar-nos davant la resta, però és en la interacció i amb la mirada externa que acabem de configurar-nos. La identitat és doncs un element individual i social alhora.

En l’entorn digital, la selfie és una unitat de construcció d’identitat. Generalment, ens referim a les selfies quan parlem d'autoretrats fotogràfics que ens fem amb una càmera o dispositiu digital. En un sol gest esdevenim objecte i subjecte, i l'auge de les selfies es deu principalment a l'explosió de les xarxes socials i dels telèfons intel·ligents. De fet, les selfies han esdevingut una prova irrefutable d'existència digital. Des d'aquest punt de vista, podríem dir que una selfie està completa quan rebem el darrer comentari. Són en realitat un acte social, perquè si es queden a la galeria de fotos sense penjar, no ens permeten reivindicar la nostra identitat en aquell indret i aquell instant. Dit d'una altra manera una selfie és realment una selfie si no surt del nostre mòbil?

19.00 – 19.15. Torn de paraula

19.15 – 19.45. Presentació de la nova proposta de Bioscopi: Antiselfies: Martina Rogers.

A partir d’aquestes reflexions, aquesta tercera edició de Bioscopi proposa l’animació com una eina per sortir dels estereotips de representació als que estem acostumats a través de les plataformes digitals, on predominen unes imatges amb codis estètics molt concrets; i ho fa a partir de dues propostes:

Modalitat Primària. Una suma de màscares.

Ens posarem i traurem les màscares per obrir el nostre sentit de la identitat com a subjectes en constant desenvolupament.

Per presentar-nos al món fem servir diferents màscares: “Jo sóc fill/ filla de...”, “Jo sóc alumna de l’escola...”, “Jo sóc de...”. En funció de circumstàncies i contextos diversos ens mostrem de manera diferent: no ens comportem igual a l’escola que a casa, amb els amics o amb la família. Cadascun/a de nosaltres despleguem diferents “jos” i som una suma de totes aquestes cares que mostrem.

La identitat és interactiva i necessitem representar-la, per això crearem un invent que ens permeti revelar i elaborar 3 màscares que ens representin en tres àmbits diferents de la nostra vida. Com faríem una màscara que ens representi quan estem sols, amb els amics o a l'escola? A partir d’aquí crearem un retrat animat amb la tècnica de l’stop motion.

Modalitat Secundària i Batxillerat. Treure’ns la màscara.

Ens farem antiselfies utilitzant eines plàstiques per representar-nos d’una forma diferent i original.

Quantes vegades durant el dia capturem la nostra imatge? Com són aquestes imatges? Què és una selfie? Ho continua essent si no la publiquem? A quines plataformes compartim aquests retrats? Som en la mesura que ens mostrem?

La selfie és una exposició de la nostra pròpia imatge, compleix amb una funció social i ens permet construir i experimentar la nostra pròpia identitat. Aquestes imatges però sempre estan condicionades per la mirada i la reacció de l'altre perquè quan les compartim, ens exposem a la resposta afectiva de la nostra comunitat d’usuaris i usuàries. Pertanyem en la mesura que les altres mirades ens reconeixen. Això segurament fa que l’autorepresentació que fem de nosaltres mateixes busqui projectar una identitat atractiva que acompleixi amb l'aprovació d'aquells que ens observen. Així doncs, quines són aquestes garanties d'èxit? Hi ha normes no escrites en el món de la selfie? Ens sentim condicionats o pressionats per representar-nos d’una manera o una altra? Quin paper hi tenen els filtres i les màscares digitals?

Davant de totes aquestes preguntes, aquesta activitat convida a construir una "antiselfie" per representar-vos d’una forma diferent i original. Aquestes noves identitats que capturarem, els donarem moviment a través de la tècnica Stop-Motion i formaran part de FaceTrue, una nova xarxa social que ens permet desemmarcar-nos col·lectivament i mostrar nous jos que fins ara han restat ocults. 

19.45 – 20.00. Torn de paraula i comiat