Ves al contingut principal

Canvi Climàtic

Exposició

Després de la fi del món

«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.

Aquesta civilització s’ha acabat. I tothom ho sap
McKenzie Wark

 

El marxisme pot incloure els no-humans – ha d’incloure els no-humans.
Timothy Morton

 

En les pròximes dècades la humanitat s’enfronta a un dels reptes més complexos de la seva història. En la segona meitat del segle XXI haurem de deixar d’emetre C02 a l’atmosfera, per sempre. «Després de la fi del món» és un assaig espacial sobre el present i el futur de la crisi climàtica: un viatge als paisatges del planeta Antropocè i una conversa amb els humans i els no-humans del 2100.

Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, d’estranyament, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions.

 

Instal·lacions immersives

«Després de la fi del món» es compon de vuit instal·lacions immersives a la sala d’exposicions, una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona, i el disseny i el desplegament d’un «Ministeri del Futur» que pensi la política del molt llarg termini, per investigar les condicions de desigualtat i temporalitat i les diferents magnituds en què es defineix la crisi.

Els participants a «Després de la fi del món» inclouen una coalició d’humans i no-humans, entre els quals destaquen, perquè tenen nom propi: la companyia de teatre documental alemanya Rimini Protokoll (DE), que desenvolupa una experiència dramàtica sobre les espècies guanyadores i perdedores en la crisi climàtica; Tomás Saraceno (AR) presenta Aerocè, un projecte d’arquitectura utòpica que imagina l’atmosfera com un nou territori per a l’expansió de la humanitat; les expedicions a l’Antropocè d’Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young) (UK), un viatge a través de les infraestructures globals de la moda explorant els paisatges materials del desig. Charles Lim (SG) estrena la seva investigació sobre la terraformació de Singapur, un país fet de sorra artificial en guerra contra la pujada del nivell del mar. La plataforma de comissariat de fotografia satèl·lit Overview dirigit per Benjamin Grant (US) ens enfronta en una instal·lació amb la realitat de la nova pell de la Terra. L’estudi de disseny-ficció Superflux (IN/UK) ens trasllada a un apartament del 2050 en un món en què les sequeres i els huracans han canviat la nostra manera d’alimentar-nos. L’enginyera i artista Natalie Jeremijenko (AU), un referent en les relacions entre art i ciència, instal·la a l’exposició la seu de la seva Clínica de Salut Mediambiental, per construir noves relacions mútuament beneficioses entre les diferents formes de vida que conviuen a la ciutat.

L’exposició compta a més a més amb un pròleg escènic a càrrec de l’escriptor Kim Stanley Robinson (US), un dels noms cabdals de la literatura de ciència-ficció contemporània, i un assaig-instal·lació en cinc capítols del filòsof Timothy Morton (UK),pare de la dark ecology i del concepte d’hiperobjectes.

 

Espais laboratori: Estació Beta i Estació Ciutat

L’Estació Beta, un laboratori dins l’exposició, acollirà tallers, presentacions, visites comentades i col·loquis organitzats amb els centres científics, tecnològics i les universitats de Catalunya, que aportaran mirades i perspectives des d’àmbits i formats diversos sobre els temes tractats a l’exposició, durant els sis mesos del projecte.

«Després de la fi del món»també inclou una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de la ciutat de Barcelona anomenada Estació Ciutat.

L’Estació Ciutatparteix del marc conceptual proposat per l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko iesdevé seu de la seva Clínica de Salut Ambiental. Amb base al Districte de Sant Martí i plantejada com a coproducció del CCCB i l’Ajuntament de Barcelona, l’Estació consisteix en una sèrie d’infraestructures per a la realització d’accions participatives en les quals la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental. L’activitat s’articula través d’una sèrie de receptes relacionades, entre d’altres, amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat. Posant l’èmfasi en la recerca col·lectiva i la participació pública pròpies de la ciència ciutadana, l’Estació compta amb el compromís de la comunitat científica i d’entitats i associacions locals. L’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Institut de Cultura de Barcelona també contribueix al projecte, i en destaca l’Escola Internacional de Ciència Ciutadana, on investigadors de tot el món s’afegiran a aquest esforç col·lectiu.

 

Exposició comissariada per: José Luis de Vicente
Projecte de participació Estació Ciutat: Josep Perelló
Direcció de projecte: Rosa Ferré
Amb la participació especial de Timothy Morton en el paper de ministre del Futur
Disseny de l’exposició: Guillermo Santomà

 

Descarrega't el programa d'activitats (PDF)

Vista general

Benjamin Grant

Fa poc més de cinquanta anys que gràcies als primers satèl·lits i missions espacials vam poder veure per primer cop una imatge de la Terra. «Blue Marble», la fotografia feta el 1972 per la tripulació de l’Apollo 17, s’ha convertit en la representació més cèlebre del planeta i ha deixat fixada en el nostre imaginari una esfera immaculada definida pel blau i el blanc.

El 2017 l’espècie humana ha demostrat ser una força geològica que rivalitza amb la naturalesa mateixa en la seva capacitat d’alterar i transformar la superfície i les entranyes de la Terra, el fons dels oceans i les capes de l’atmosfera. La imatge de l’«esfera blava» ja no reflecteix la realitat del planeta Antropocè. A 700 quilòmetres per damunt dels nostres caps, els satèl·lits capturen amb detall la nova pell de la Terra, esquarterada i tatuada en tota la seva extensió.

Des d’allà dalt podem veure el catàleg de tots els objectes del món.

Benjamin Grant és el creador d’Overview, un projecte editorial i digital que explora les bases de dades de fotografia satèl·lit per extreure’n imatges que mostren com l’activitat humana transforma contínuament els paisatges.

 

Desteixit

Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young)

En cinquanta anys, la població humana ha triplicat la seva grandària i la humanitat ha transformat el món per satisfer l’explosió de les seves necessitats materials. El creixement com a motor del progrés i l’estimulació del desig de béns i experiències han disparat la petjada ecològica de cadascun dels ciutadans del primer món. Al planeta Antropocè, el desig és capaç, literalment, de moure muntanyes.

Per satisfer la nostra necessitat inesgotable de recursos minerals i orgànics hem tenyit el color dels rius, hem eliminat boscos i hem eixamplat els deserts. Polvoritzem muntanyes i amb la seva sorra canviem el perfil de les costes. El mineral artificial de la nostra era, el plàstic, s’acumula als oceans, emergeix a les platges en milions de fragments i penetra en el sistema digestiu d’ocells, espècies marines i humans.

Els objectes que fem servir cada dia guarden dins seu el rastre d’aquesta transformació. Una peça de roba qualsevol és el producte de sistemes que comprenen tot el planeta.

Unknown Fields Division és un estudi nòmada d’investigació i disseny dirigit per Kate Davies i Liam Young. Al llarg de deu anys d’expedicions als paisatges de l’Antropocè, destapa connexions entre la nostra vida diària i les ecologies industrials dels processos a escala global.

 

Estat del mar 9: Proclamació

Charles Lim Yi Yong

La transformació de la geografia de la Terra és avui el resultat de la topada entre dues forces oposades: el capital financer, en una explotació extrema dels recursos naturals que no deixa de remodelar el paisatge, i els impactes devastadors del canvi climàtic. En primera línia de combat d’aquest conflicte, una petita i pròspera nació del Sud-est Asiàtic planifica el seu futur.

Singapur és un port clau en les infraestructures globals i un node central en el sistema financer internacional. El seu recurs més escàs és el sòl, que intenta ampliar guanyant terreny al mar. El trenta per cent de la seva superfície ja és terra artificial. Per continuar-se expandint aquest estat s’ha convertit en el principal comprador de sorra del món.

Els seus plans de creixement topen amb una realitat ineludible: cada any, el nivell del mar puja quatre mil·límetres com a conseqüència del desgel dels pols i de l’augment de les temperatures. El 2100 es podria arribar a situar més de 2,5 metres per sobre del nivell actual. La terra reclamada al mar serà la primera que el mar recuperi, en un combat que no sembla tenir fi.

L’artista Charles Lim Yi Yong va ser regatista de l’equip olímpic de vela de Singapur. Des del 2005, el seu projecte Estat del Mar analitza els límits de l’estat nació per mitjà de les coordenades visibles i invisibles del mar.

 

Tots hi guanyen

Rimini Protokoll

Al planeta Antropocè les condicions per a la vida han canviat radicalment. Els organismes de la Terra han de sobreviure a una atmosfera nova, a un món més càlid, a aigües més àcides i a un depredador global, l’espècie humana, que monopolitza els ecosistemes i els sobreexplota.

No tots ho aconsegueixen. En quaranta anys hem perdut la meitat de la fauna silvestre. Al segle xx es van extingir 477 espècies vertebrades, i gairebé la meitat dels mamífers han vist reduïts els seus exemplars en un 80%. Hem desencadenat la sisena extinció massiva de la història. De tots els símptomes de la crisi climàtica, aquest és veritablement irreversible.

Però als espais que deixen les espècies desaparegudes, d’altres hi troben una oportunitat per prosperar. Als oceans, la sobrepesca i els residus de plàstic delmen espècies depredadores i faciliten que les seves preses naturals sobrevisquin. La pujada de la temperatura del mar, que redueix la quantitat d’oxigen de l’aigua, impedeix que algunes espècies es reprodueixin mentre que multiplica el nombre d’exemplars d’unes altres. El futur pertany a aquests guanyadors.

Rimini Protokoll produeix peces de teatre documental, obres radiofòniques, propostes sonores i instal·lacions. El seu treball és una recerca constant per expandir les eines del teatre per forjar perspectives inusuals de la realitat.

 

Mitigació del xoc

Superflux 

Alimentar cada dia 7.500 milions de persones continua sent el problema primordial de la nostra civilització. Al primer món donem per descomptat que disposarem en tot moment, en qualsevol època de l’any i a pocs metres de distància de casa nostra, de tant de menjar com necessitem, encara que per a això hagi d’arribar des de l’altre extrem del planeta. No dubtem que continuarà estant a l’abast de les nostres butxaques i que no hi haurà motiu per fer atenció a la manera que tenim de malbaratar-lo.

En un planeta d’esdeveniments climàtics extrems, aquests dies confiats es poden acabar. Sequeres, inundacions, huracans i un sòl de cultiu cada cop menys fèrtil amenacen de desencadenar grans crisis d’inseguretat alimentària que posarien en perill la garantia del subministrament d’aliments bàsics a tota la població.

Quins serien els recursos i les principals habilitats que s’haurien de desenvolupar per augmentar la nostra independència alimentària? Com seria la cultura culinària en un món així, i com es transformarien l’espai domèstic i la nostra relació amb el menjar?

Superflux és un estudi de disseny especulatiu que crea històries per confrontar l’espectador amb la inestabilitat d’un món canviant. Combina tecnologia, política i cultura per imaginar noves maneres de veure-hi, actuar i ser.

 

Aerocè

Tomás Saraceno

L’origen de la crisi climàtica es remunta fins fa 150 anys, quan vam començar a modificar la relació entre l’atmosfera i la humanitat. No hi ha cap solució possible a aquesta crisi que no passi per modificar un altre cop aquesta relació.

A partir de la revolució industrial grans columnes de fum produïdes per la crema de combustibles fòssils a les fàbriques van començar a formar part dels nostres paisatges, en representació del progrés. Tot i que els hàgim ignorat durant dècades, aquests gasos continuen presents en l’aire que respirem, perquè no es poden desplaçar enlloc més. Al planeta Antropocè no hi ha un «fora».

Si al començament de la revolució industrial la concentració de CO2 a l’aire era de 280 parts per milió, el 9 de maig del 2013 va ser el primer dia de la història en què va travessar el perillós llindar de les 400. Així és com era la composició de l’atmosfera fa quatre milions d’anys, en un món en el qual l’espècie humana no existia. 

Reimaginar la nostra relació amb l’atmosfera, en una nova civilització de zero emissions, és una de les utopies crucials per arribar al món del 2100.

Tomás Saraceno integra en el seu treball l’especulació artística, l’arquitectura, les ciències naturals, l’astrofísica i l’enginyeria. Els seus projectes proposen maneres sostenibles d’habitar i percebre el medi ambient i de crear noves relaciones simbiòtiques amb la Terra.

 

Clínica de Salut Ambiental

Natalie Jeremijenko

Al món després de la fi del món hi necessitarem un nou pacte entre l’home i la resta de la biosfera. És possible reemplaçar les formes de relació basades en l’explotació dels recursos naturals i el sotmetiment de totes les espècies a les nostres necessitats per d’altres en què tots resultem beneficiats. Aquesta és la visió del mutualisme, que, de fet, evidencia que la major part de les relacions entre organismes que es donen al món natural són de col·laboració, no de competició.

La urbanització accelerada del planeta al segle xxi converteix les ciutats (responsables del 70% de les emissions de CO2) en el lloc clau per forjar aquest nou pacte mutualista. La Clínica de Salut Ambiental és un centre d’investigació, educació i pràctica per millorar la nostra qualitat de vida a la ciutat mitjançant la col·laboració amb els nostres veïns no humans: els ciutadans insectes, els ciutadans vegetació, els ciutadans microscòpics. 

L’artista, enginyera i inventora Natalie Jeremijenko treballa en aquest àmbit del disseny de sistemes mutualistes socioecològics. Els seus projectes parteixen de la participació i la col·laboració entre humans i no humans per forjar la nostra relació amb la naturalesa. Jeremijenko ha estat convidada a establir la xClínica a Barcelona i, conjuntament amb l’equip del CCCB i amb tots vosaltres, reimaginar els nostres sistemes urbans compartits per tal de millorar la salut humana i ambiental en benefici de tots plegats. 

Continguts relacionats

Joanna Zylinska: «Cal una manera diferent d’explicar l’Antropocè»

Laura Benítez Valero

Una aproximació a la crisi climàtica des de l’ètica i la responsabilitat a diferents escales, de manera que els humans en siguem la causa però també els responsables de trobar-hi una solució.

Timothy Morton, ministre del Futur a l'exposició «Després de la Fi del Món»

El primer ministre del Futur l’encarna el filòsof Timothy Morton. Creador de conceptes com «hiperobjecte» i «ecologia fosca», Morton és un dels pensadors de referència mundial preocupats per imaginar una nova relació amb el planeta. El seu ...

Activitats passades

Concert científic «La Llum a les Ones del Canvi»

Amb Joan Colomo, Núria Graham, Xdifference, EnsembleB i Juanjo Fernández

Visita al Jardí Botànic de Barcelona

Oferta exclusiva pels Amics del CCCB

Després de la fi del món

Arxiu Xcèntric

xAigua: equips domèstics

ODA al futur: Obrador d’activismes sobre el canvi climàtic

«Un obrador transversal de cultura entre l’èpica del paisatge i la lírica de l’activisme»

Pluges, desforestació i ecosistemes

Visita en família a l’exposició i taller «Fes-ho tu mateix»

«Després de la fi del món» per a persones sordes

Visita comentada amb servei d'interpretació en llengua de signes

Festa de cloenda de la programació «Després de la fi del món» als Centres cívics i biblioteques de Barcelona

Jornada d'activitats familiars i gratuïtes a Vil·la Urània

«Després de la fi del món» vist per Barcelona + Sostenible

Barcelona pel Clima

Flexo 4/6. Les (in)humanitats. Seminari a càrrec de Víctor García Tur

D' "Hiperobjectes: filosofia i ecologia després de la fi del món", de Timothy Morton, a "Solaris", de Stanisław Lem

O menino e o mundo (El niño y el mundo)

Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè»

Dia de la Primavera

Mesura de la qualitat de l’aire

Taller de realització de documentals narratives de l’antropocè

Moviment Biochar

El pensament tentacular de Donna Haraway. Una aproximació

Seminari a càrrec de Helen Torres

Un lloc al món

Conversa de Paolo Cognetti amb Cristian Palazzi

Conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra

Debat per videoconferència

Donna Haraway: Story Telling for Earthly Survival

Projecció del documental de Fabrizio Terranova

Agermana una planta

Darwin’s nightmare (La pesadilla de Darwin)

Cinefòrum «Narratives de l’Antropocè»

Biodiversitat ornitològica i espais urbans

Jornades de formació al professorat

Fenologia

Jornades de formació al professorat

Energia solar, superfície foliar i contaminació

Jornades de formació al professorat

Autoconsum energètic

Jornades de formació al professorat

El conductor ebri: reflexions sobre una civilització que s’acaba

Conferència de McKenzie Wark

Festival Llum Barcelona 2018

xAire

La costilla de Rocío

Una acció-concert de Rocío Márquez i Manuel León

Conversa amb George Monbiot

Debat per videoconferència amb Carlos Delclós

Inauguració de «The Newton Machine»

A càrrec de Reconstrained Design Group i performance musical de Nico Roig

Metropolis

Cinefòrum «Narratives de l’antropocè»

Sembrar la llibertat

La humanitat a la cruïlla evolutiva

Datathon sobre qualitat de l’aire a Barcelona

Viure la Terra

Cinema d'animació i ecologia

Nadal a l'Estació Ciutat

Tallers i activitats per a la millora de la salut ambiental de Barcelona

Els orígens de l’Antropocè: Una visió de llarga durada

Col·loqui amb Javier Fernández López Pablo, Sergi Lozano i Robert Sala

Nadal de «Blade Runner»

Amb Ricard Solé, Gemma Marfany, Manuel Moreno i Ángel Raya

Visita comentada a l'exposició «Després de la fi del món» + Club de lectura de l'IND+I

En torn als llibres: «Desafíos del futuro», de Pere Puigdomènech, i «The emergence of the urban entrepreneur», Boyd Cohen

Model econòmic i migracions globals

Conversa amb Pau Baizán i Giorgos Kallis

Oficina de ciència ciutadana

El conflicte social i cultural

Conversa amb Paula Casal i Victoria Reyes

Mutualisme: de la conservació a la convivència

Ens hi juguem molt!

Tallers i jocs sobre el canvi climàtic per als més petits

Ecomoda: Cap a la sostenibilitat de la moda

Nou clima, noves malalties?

Conversa amb Frederic Bartumeus i Xavier Rodó

Usos dels espais urbans

Don’t Follow the Wind. A Walk in Fukushima

Instal·lació al CCCB

Rehabitar la Terra

Conversa amb Ricard Solé i Patrizia Ziveri

Farmàcia Ambiental

Visita a l'exposició «Després de la fi del món», a càrrec de José Luís de Vicente comissari de la mostra

Oferta exclusiva per a docents

Llei catalana de canvi climàtic: tenim la llei que mereixem?

A càrrec de Ferran Civit i Salvador Lladó

Artists Talk

Un viatge més enllà de la fi del món

Clima, cultura, canvi

Programa d’activitats i cerimònia de lliurament del II Premi Internacional a la Innovació Cultural 2016-2017

Gestió cultural sostenible

Conferència de Laura Pando

Assumir el canvi climàtic com un repte fascinant

Conferència de Laura Faye Tenenbaum

Produeix

Organitza

Amb el suport de

Patrocina

Col·labora