Després de la fi del món

Vista general

Benjamin Grant

Fa poc més de cinquanta anys que gràcies als primers satèl·lits i missions espacials vam poder veure per primer cop una imatge de la Terra. «Blue Marble», la fotografia feta el 1972 per la tripulació de l’Apollo 17, s’ha convertit en la representació més cèlebre del planeta i ha deixat fixada en el nostre imaginari una esfera immaculada definida pel blau i el blanc.

El 2017 l’espècie humana ha demostrat ser una força geològica que rivalitza amb la naturalesa mateixa en la seva capacitat d’alterar i transformar la superfície i les entranyes de la Terra, el fons dels oceans i les capes de l’atmosfera. La imatge de l’«esfera blava» ja no reflecteix la realitat del planeta Antropocè. A 700 quilòmetres per damunt dels nostres caps, els satèl·lits capturen amb detall la nova pell de la Terra, esquarterada i tatuada en tota la seva extensió.

Des d’allà dalt podem veure el catàleg de tots els objectes del món.

Benjamin Grant és el creador d’Overview, un projecte editorial i digital que explora les bases de dades de fotografia satèl·lit per extreure’n imatges que mostren com l’activitat humana transforma contínuament els paisatges.

Desteixit

Unknown Fields Division (Kate Davies + Liam Young)

En cinquanta anys, la població humana ha triplicat la seva grandària i la humanitat ha transformat el món per satisfer l’explosió de les seves necessitats materials. El creixement com a motor del progrés i l’estimulació del desig de béns i experiències han disparat la petjada ecològica de cadascun dels ciutadans del primer món. Al planeta Antropocè, el desig és capaç, literalment, de moure muntanyes.

Per satisfer la nostra necessitat inesgotable de recursos minerals i orgànics hem tenyit el color dels rius, hem eliminat boscos i hem eixamplat els deserts. Polvoritzem muntanyes i amb la seva sorra canviem el perfil de les costes. El mineral artificial de la nostra era, el plàstic, s’acumula als oceans, emergeix a les platges en milions de fragments i penetra en el sistema digestiu d’ocells, espècies marines i humans.

Els objectes que fem servir cada dia guarden dins seu el rastre d’aquesta transformació. Una peça de roba qualsevol és el producte de sistemes que comprenen tot el planeta.

Unknown Fields Division és un estudi nòmada d’investigació i disseny dirigit per Kate Davies i Liam Young. Al llarg de deu anys d’expedicions als paisatges de l’Antropocè, destapa connexions entre la nostra vida diària i les ecologies industrials dels processos a escala global.

Estat del mar 9: Proclamació

Charles Lim Yi Yong

La transformació de la geografia de la Terra és avui el resultat de la topada entre dues forces oposades: el capital financer, en una explotació extrema dels recursos naturals que no deixa de remodelar el paisatge, i els impactes devastadors del canvi climàtic. En primera línia de combat d’aquest conflicte, una petita i pròspera nació del Sud-est Asiàtic planifica el seu futur.

Singapur és un port clau en les infraestructures globals i un node central en el sistema financer internacional. El seu recurs més escàs és el sòl, que intenta ampliar guanyant terreny al mar. El trenta per cent de la seva superfície ja és terra artificial. Per continuar-se expandint aquest estat s’ha convertit en el principal comprador de sorra del món.

Els seus plans de creixement topen amb una realitat ineludible: cada any, el nivell del mar puja quatre mil·límetres com a conseqüència del desgel dels pols i de l’augment de les temperatures. El 2100 es podria arribar a situar més de 2,5 metres per sobre del nivell actual. La terra reclamada al mar serà la primera que el mar recuperi, en un combat que no sembla tenir fi.

L’artista Charles Lim Yi Yong va ser regatista de l’equip olímpic de vela de Singapur. Des del 2005, el seu projecte Estat del Mar analitza els límits de l’estat nació per mitjà de les coordenades visibles i invisibles del mar.

Tots hi guanyen

Rimini Protokoll

Al planeta Antropocè les condicions per a la vida han canviat radicalment. Els organismes de la Terra han de sobreviure a una atmosfera nova, a un món més càlid, a aigües més àcides i a un depredador global, l’espècie humana, que monopolitza els ecosistemes i els sobreexplota.

No tots ho aconsegueixen. En quaranta anys hem perdut la meitat de la fauna silvestre. Al segle xx es van extingir 477 espècies vertebrades, i gairebé la meitat dels mamífers han vist reduïts els seus exemplars en un 80%. Hem desencadenat la sisena extinció massiva de la història. De tots els símptomes de la crisi climàtica, aquest és veritablement irreversible.

Però als espais que deixen les espècies desaparegudes, d’altres hi troben una oportunitat per prosperar. Als oceans, la sobrepesca i els residus de plàstic delmen espècies depredadores i faciliten que les seves preses naturals sobrevisquin. La pujada de la temperatura del mar, que redueix la quantitat d’oxigen de l’aigua, impedeix que algunes espècies es reprodueixin mentre que multiplica el nombre d’exemplars d’unes altres. El futur pertany a aquests guanyadors.

Rimini Protokoll produeix peces de teatre documental, obres radiofòniques, propostes sonores i instal·lacions. El seu treball és una recerca constant per expandir les eines del teatre per forjar perspectives inusuals de la realitat.

Mitigació del xoc

Superflux 

Alimentar cada dia 7.500 milions de persones continua sent el problema primordial de la nostra civilització. Al primer món donem per descomptat que disposarem en tot moment, en qualsevol època de l’any i a pocs metres de distància de casa nostra, de tant de menjar com necessitem, encara que per a això hagi d’arribar des de l’altre extrem del planeta. No dubtem que continuarà estant a l’abast de les nostres butxaques i que no hi haurà motiu per fer atenció a la manera que tenim de malbaratar-lo.

En un planeta d’esdeveniments climàtics extrems, aquests dies confiats es poden acabar. Sequeres, inundacions, huracans i un sòl de cultiu cada cop menys fèrtil amenacen de desencadenar grans crisis d’inseguretat alimentària que posarien en perill la garantia del subministrament d’aliments bàsics a tota la població.

Quins serien els recursos i les principals habilitats que s’haurien de desenvolupar per augmentar la nostra independència alimentària? Com seria la cultura culinària en un món així, i com es transformarien l’espai domèstic i la nostra relació amb el menjar?

Superflux és un estudi de disseny especulatiu que crea històries per confrontar l’espectador amb la inestabilitat d’un món canviant. Combina tecnologia, política i cultura per imaginar noves maneres de veure-hi, actuar i ser.

Aerocè

Tomás Saraceno

L’origen de la crisi climàtica es remunta fins fa 150 anys, quan vam començar a modificar la relació entre l’atmosfera i la humanitat. No hi ha cap solució possible a aquesta crisi que no passi per modificar un altre cop aquesta relació.

A partir de la revolució industrial grans columnes de fum produïdes per la crema de combustibles fòssils a les fàbriques van començar a formar part dels nostres paisatges, en representació del progrés. Tot i que els hàgim ignorat durant dècades, aquests gasos continuen presents en l’aire que respirem, perquè no es poden desplaçar enlloc més. Al planeta Antropocè no hi ha un «fora».

Si al començament de la revolució industrial la concentració de CO₂ a l’aire era de 280 parts per milió, el 9 de maig del 2013 va ser el primer dia de la història en què va travessar el perillós llindar de les 400. Així és com era la composició de l’atmosfera fa quatre milions d’anys, en un món en el qual l’espècie humana no existia. 

Reimaginar la nostra relació amb l’atmosfera, en una nova civilització de zero emissions, és una de les utopies crucials per arribar al món del 2100.

Tomás Saraceno integra en el seu treball l’especulació artística, l’arquitectura, les ciències naturals, l’astrofísica i l’enginyeria. Els seus projectes proposen maneres sostenibles d’habitar i percebre el medi ambient i de crear noves relaciones simbiòtiques amb la Terra.

Clínica de Salut Ambiental

Natalie Jeremijenko

Al món després de la fi del món hi necessitarem un nou pacte entre l’home i la resta de la biosfera. És possible reemplaçar les formes de relació basades en l’explotació dels recursos naturals i el sotmetiment de totes les espècies a les nostres necessitats per d’altres en què tots resultem beneficiats. Aquesta és la visió del mutualisme, que, de fet, evidencia que la major part de les relacions entre organismes que es donen al món natural són de col·laboració, no de competició.

La urbanització accelerada del planeta al segle xxi converteix les ciutats (responsables del 70% de les emissions de CO₂) en el lloc clau per forjar aquest nou pacte mutualista. La Clínica de Salut Ambiental és un centre d’investigació, educació i pràctica per millorar la nostra qualitat de vida a la ciutat mitjançant la col·laboració amb els nostres veïns no humans: els ciutadans insectes, els ciutadans vegetació, els ciutadans microscòpics. 

L’artista, enginyera i inventora Natalie Jeremijenko treballa en aquest àmbit del disseny de sistemes mutualistes socioecològics. Els seus projectes parteixen de la participació i la col·laboració entre humans i no humans per forjar la nostra relació amb la naturalesa. Jeremijenko ha estat convidada a establir la xClínica a Barcelona i, conjuntament amb l’equip del CCCB i amb tots vosaltres, reimaginar els nostres sistemes urbans compartits per tal de millorar la salut humana i ambiental en benefici de tots plegats.