Després de la fi del món

«L’Acord de París és l’intent definitiu de la comunitat internacional de frenar les conseqüències més catastròfiques del canvi climàtic; potser és l’última oportunitat. En algun moment de la segona meitat del segle XXI les emissions de CO₂ a l’atmosfera hauran de ser zero i s’haurà d’haver completat la transició definitiva cap a un model energètic basat en la descarbonització.

Assolir els objectius de l’acord suposa un repte col·lectiu amb pocs precedents històrics. Si ho aconseguim, entre el 2050 i el 2100 el món serà radicalment diferent d’aquell en què vam néixer i hem crescut. Per arribar-hi haurem d’assumir que el problema no és exclusivament d’enginyeria.

La transició requerirà esforços i renúncies més profundes; serà necessari repensar la producció alimentària, el disseny de les ciutats i les cases, la mobilitat, el creixement demogràfic. Però, per sobre de tot, necessitarem desenvolupar la nostra capacitat d’imaginar un món en què la noció de progrés deixi d’estar vinculada a la de creixement, i en què l’extracció il·limitada de recursos deixi de ser la base de la nostra forma de relació amb el planeta. Desenvolupar la capacitat d’imaginar un altre món implica, inevitablement, adoptar posicionaments ideològics, polítics i culturals».

Textos de: José Luís de Vicente, McKenzie Wark , Timothy Morton, Patricia Vieira, Kim Stanley Robinson

Relacionat amb Després de la fi del món