Ves al contingut principal

Després de la fi del món

Viure la Terra

Cinema d'animació i ecologia

Audiovisuals

Gratuït

Aquest programa de cinema d’animació, organitzat en paral•lel a l’exposició "Després de la fi del món", ens vol transmetre les inquietuds i visions més personals del món present i futur d’artistes com Catya Plate, Réka Bucsi o Steve Cutts.

També hi haurà una sessió per a tota la família amb la projecció d’El nen i el món, llargmetratge magistral d’Alê Abreu que, a través de la mirada d’un nen, fa una reflexió sobre el món actual.

PROGRAMA 69'

El nen i el món (O menino e o mundo), Alê Abreu, Brasil, 2013, 80 min, sense diàlegs

Un nen petit viu amb la seva família en una idíl·lica zona rural del Brasil, fins que el seu pare se n’ha d’anar a treballar a la ciutat. El nen decideix emprendre un viatge per trobar-lo, una aventura apassionant que el portarà a descobrir un altre món, controlat per la tecnologia, les màquines i els mitjans de comunicació.

Important: dos úniques sessions els dies 30 de desembre i 4 de gener a les 12.00

Man, Steve Cutts, 2012, Regne Unit, 3 min 36 s, sense diàlegs

In this cold place, Moby & The Void Pacific Choir, Steve Cutts, 2017, Regne Unit, 3 min 15 s, sense diàlegs

L’artista londinenc Steve Cutts, il·lustrador, dibuixant de còmic i animador, utilitza la seva obra per mostrar el seu activisme i denunciar la interacció de l’home amb l’entorn i com aquesta interacció afecta el món on vivim. A Man exposa en tres minuts una excel·lent síntesi personal de la relació de l’ésser humà amb la naturalesa al llarg de la història. Al juny de 2017, Cutts va il·lustrar un vídeo (el segon) per a Moby i The Void Pacific Choir, “In This Cold Place”, de l’àlbum More Fast Songs About the Apocalypse. En aquest vídeo es representen el consumisme, la cobdícia, la corrupció i, en definitiva, la nostra autodestrucció.

Hanging by a Thread, Catya Plate, Estats Units, 2013, 10 min, VOSE

Catya Plate, nascuda a Barcelona, viu i treballa a Nova York. Hanging by a Thread és el primer d’una trilogia de curtmetratges d’animació realitzats amb materials com ara pinces, fil i teixits cosits. L’artista descriu el seu treball com la creació d’una nova mitologia que compleix el paper de mecanisme de supervivència en temps difícils.

Symphony No. 42, Réka Bucsi, Hongria, 2013, 10 min, sense diàlegs

En 47 escenes, els animals desenvolupen emocions i comportaments humans per donar lloc a situacions surrealistes en un món mític i absolutament mancat de moralitat. Les situacions surrealistes estan basades en les interaccions dels humans amb la naturalesa.

Peripheria, David Coquard-Dassault, França, 2015, 12 min, sense diàlegs

Aquest viatge al centre d’un gran bloc de pisos abandonat a la perifèria retrata un paisatge urbà convertit en salvatge: com una Pompeia moderna on bufa el vent i els gossos vaguen al voltant de les restes de vides humanes. David Coquard-Dassault és un director d’art, escenògraf i decorador que viu a París. Peripheria és misteriosa, arrelada en un univers de paisatges suburbans desolats, dels quals sembla haver desaparegut tota presència humana. Aquesta faula existencial amb un toc surrealista adverteix dels perills que amenacen d’enfonsar la civilització: si la perifèria cedeix, el centre cedirà després...

The Change, Fabián Ribezzo, Itàlia, 2012, 15 min 17 s, sense diàlegs

Aquest curt explica d’una manera senzilla i divertida problemes i solucions relacionats amb el canvi climàtic (desforestació, extracció de recursos naturals, desastres…) i posa de manifest les diferències entre països rics i pobres i la incidència del sistema de producció i consum actual en les poblacions indígenes. Està produït pel Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-HABITAT).

Time Rodent, Ondrej Svadlena, França/República Txeca, 2015, 15 min, sense diàlegs

En un llunyà futur en què la nit ha eliminat el dia, els habitants d’un món que canvia sense parar s’alimenten únicament de llum artificial. Narra la història d’un món futur en una paràbola abstracta sobre la decadència gradual del món i la possible transformació evolutiva dels seus habitants. Ondrej Svadlena utilitza una impecable animació 3D per evocar fantasies apocalíptiques, connectades amb la cultura txeca pel seu humor fosc i sentit de l’absurd que es reflecteixen en l’atmosfera que crea.

Aquesta activitat forma part de Després de la fi del món

Continguts relacionats

Viure la Terra

Cinema d'animació i ecologia

Programa de projeccions de cinema d’animació, organitzat en paral•lel a l’exposició "Després de la fi del món", que ens vol transmetre les inquietuds i visions més personals del món present i futur d’artistes com Catya Plate, ...

També et pot interessar