Nadal de «Blade Runner»

Amb l’estrena de Blade Runner 2049 —seqüela de la mítica pel·lícula Blade Runner, apareguda ara fa trenta-cinc anys—, tenim una gran oportunitat per reflexionar sobre les prediccions de futur fetes en ambdós films i, també, sobre com s’hi posiciona la ciència.

Els mons de Blade Runner ofereixen una visió distòpica del futur, on el clima ha canviat la civilització, afectada per una superpoblació que obliga a disposar de recursos procedents de l’espai exterior; un espai hostil on cal reclutar una nova classe d’humans «fabricats», amb memòries implantades i amb data de caducitat.

En el nostre món real també afrontem un futur incert en què la biosfera es veurà sotmesa a canvis profunds, potser incompatibles amb el manteniment de la nostra societat. Al mateix temps, els avenços en biologia sintètica, medicina regenerativa, edició del genoma i intel·ligència artificial obren nous fronts i qüestions que cal abordar quan fem una prospectiva del futur.

Hi haurà robots o cíborgs similars als que planteja Blade Runner? Substituirà la intel·ligència artificial les capacitats dels humans? Serà possible dissenyar òrgans artificials o expandir la nostra longevitat? Podrem desenvolupar una tecnologia similar a la que veiem a les ciutats imaginades de l’any 2049? Sobreviurem mitjançant l’enginyeria dels ecosistemes?

 

18.00 - 19.00

«2049: una biosfera sintètica?»

Amb Ricard Solé

El futur que descriuen les dues parts de Blade Runner incorpora dos elements molt visibles i inquietants: un planeta que ha experimentat un canvi climàtic i una societat tecnològicament molt avançada en la intel·ligència artificial. Tots dos aspectes obren interrogants i incerteses. Podrem enfrontar-nos a un clima advers que posi a prova la nostra supervivència? Fins on podem esperar que les màquines (o els cíborgs) omplin els nostres espais vitals o, fins i tot, ens reemplacin?

 

Blade Runner: els replicants i els humans 2.0

Amb Gemma Marfany

Blade Runner ens presenta un món distòpic en el qual es poden dissenyar genèticament replicants perquè compleixin unes funcions de manera òptima. Avui dia ja tenim a l’abast tècniques d’edició genètica que permeten modificacions genètiques a la carta en qualsevol organisme, també en humans. Com pot arribar a ser aquest futur proper? Modificarem l’ADN de l’espècie humana per crear éssers humans optimitzats?

 

19.30 - 21.00

Blade Runner: els humans i els replicants 2.0

Amb Ángel Raya

L’univers de Blade Runner introdueix uns individus amb funcionalitats altament millorades que s’anomenen replicants. Deixant de banda les implicacions morals, és tècnicament i/o biològicament possible generar replicants? Partint d’humans o millorant màquines?

 

“Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu”, de debò?

Amb Manuel Moreno

Blade Runner —la novel·la i els dos films— no és prolífica en elements tecnològics que puguin sorprendre un ciutadà del segle XXI. Malgrat tot, les pantalles d’anuncis gegantines, els cotxes voladors o la màquina Esper per examinar fotografies amb detall bé es mereixen una revisió. A banda d’això, esbrinarem quines són les dues errades de tipus astronòmic que hi ha a l’emblemàtica frase del replicant Roy: «Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió…».

 

Taula rodona amb tots els participants

Amb Gemma Marfany, Manuel Moreno, Ángel Raya i Ricard Solé