Què vol dir traduir?

Aquest curs vol posar el focus en una activitat tan necessària i fonamental com, massa sovint, invisibilitzada: la traducció. Una peça clau en les humanitats, pel fet que constitueix l’únic vehicle que fa possible l’intercanvi entre tradicions i espais culturals diversos, i que garanteix la circulació d’idees i mirades essencialment diferents. La traducció, especialment la literària, ha estat subjecte de reflexió i estudi des d’antic, per bé que fins a època molt recent no se n’han teoritzat i sistematitzat totes les dimensions. En les diverses sessions del curs s’abordaran els fonaments de la pràctica traductiva des dels punts de vista antropològic, sociològic, filosòfic, històric i poètic, amb un enfocament teòric i pràctic, amb la intenció d’il·lustrar per què és una pràctica cultural de primer ordre. 

 

Què vol dir traduir? Miquel Cabal Guarro

 

Panorama general de la pràctica de la traducció, eminentment la literària, però no només. Què vol dir traduir: què implica, qui implica, quins elements hi entren en joc. Des de la conjuntura sociopolítica fins a les moltes llengües implicades, passant per les tradicions culturals i els diversos agents de les cadenes editorial, comercial o científica. Tot d’una manera general i entenedora, però amb l’objectiu que el públic assistent es faci una idea de la complexitat del procés i entengui per què podem parlar de la traducció des de punts de vista tan diversos.

Com i des de quan traduïm? Montserrat Bacardí

 

Breu repàs de les diverses aproximacions a la traducció que s’han donat al llarg de la història, especialment des del punt de vista català i en els darrers dos segles, que són els que més marquen el paradigma actual en el nostre context sociocultural. S’exploraran les maneres com ens hem mirat els traductors i la traducció, i s’aventurarà quina projecció fem de la pràctica traductiva de cara al futur.

Ho podem traduir tot? Arnau Pons

 

Llegirem i comentarem cinc poemes d’autors diversos i de llengües diferents (alemany, italià, portuguès i rus), amb el benentès que alguns d’aquests autors tenen fama de difícils o d’intraduïbles (Celan i Khlèbnikov com a paradigmes), i amb això mirarem d’entendre per què un poeta implica sovint l’aprenentatge pacient d’un idioma singular (o d’una llengua d’art) i, conseqüentment, per què un poema té sovint un sentit que caldrà desxifrar. Si el deler de precisió s’esforça per donar allò que és dit, el joc i el malabar miraran de donar el com és dit. És qüestió, doncs, de fer viatjar els poemes des del fondal de les preguntes de rigor fins a l’espetec descarat de les músiques. I tot plegat albirar les formes multidimensionals del traductor com a mediador artístic de textos impossibles.

Filosofem la traducció, traduïm la filosofia. Paula Kuffer

 

Hi ha conceptes filosòfics que cal traduir i hi ha qüestions traductives d’ordre filosòfic que es poden explorar des dels vessants ètic i estètic. Al llarg de la història, diversos traductors i pensadors s’han aproximat a la traducció des del prisma de la filosofia i han contribuït a obrir vies de reflexió que han acabat revertint en la pràctica de la traducció, essencialment de la literària. A partir de reflexions sobre autoria, innovació, (re)creació, sociologia de la traducció, etc., es proposarà un esbós de diversos elements de pes en la dimensió filosòfica del fet traductiu.