Llegir les cultures àrabs i jueves, a través de les seves escriptores

Les cultures àrabs i jueves es desenvolupen en un ampli espai geogràfic que abraça diversos continents i diverses llengües. Aquest curs es proposa obrir un espai de diàleg per analitzar aquesta realitat i reflexionar sobre el que significa la tria d’una llengua a l’hora d’escriure, en referència al país de naixement o de residència. Per a tal fi llegirem obres d’escriptores dels segles XX i XXI que han escrit en hebreu, àrab, ídix i altres llengües europees. La seva producció, travessada per una àmplia gamma temàtica, il·lustra com s’han relacionat les cultures àrabs i jueves amb les societats en què s’inscriuen i amb les llengües respectives.

14.11.2024
Escriptores hebrees pioneres a la Palestina d’inici del segle XX. Ana Bejarano

La literatura hebrea té una història de tres mil anys, però les primeres escriptores hebrees no apareixen fins al començament del segle XX a Palestina, a conseqüència del moviment sionista i de la revolució bolxevic. Debora Baron, Rahel Bluvstein, Ester Raab, Yokheved Bat Miriam i Elisheva Bikhosvki, totes d’origen rus, trien d’expressar-se en hebreu i renunciar a formar part de la literatura russa o ídix. Analitzarem les condicions que van fer possible, després de segles de silenci, l’aparició d’una literatura hebrea escrita per dones.

Bibliografia recomanada:

• Bluvstein, Raquel. Poemas. Estudi, traducció i notes a càrrec d’Ana María Bejarano. Riopiedras Ediciones, 1985.
• Ramos González, Alicia. Herederas del silencio, pioneras de la palabra. KRK Ediciones, 2005.
• VV.AA., Once escritoras israelíes: vida cotidiana en Israel. Ed. Icaria, Barcelona 1992

21.11.2024
Entre llengües: escriptores que van triar l’ídix com a reivindicació lingüística. Golda van der Meer

Durant el període d’entreguerres, un seguit d’escriptores que vivien a Europa, com ara Rokhl Korn, Debora Vogel i Kadia Molodowsky, van començar a escriure poesia en polonès, rus, hebreu i alemany. Arran de l’auge de l’antisemitisme, però, van optar per confegir els seus poemes en ídix, com un acte de reivindicació lingüística a la seva identitat jueva, tot i que l’ídix no va ser, per a algunes poetes, la llengua materna. En aquesta sessió parlarem d’aquestes escriptores i n’afegirem d’altres per reflexionar sobre què  va suposar el canvi de llengua en la seva poesia.

Bibliografia recomanada:

• Singer Kreitman, Esther. La Danza de los Demonios. Editorial Xordica, 2018.
• Singer Kreitman, Esther. Diamantes. Editorial Xordica, 2024.
• Rosenfarb, Java. Supervivientes. Editorial Xordica, 2024.
• Vogel, Debora. El color de l’enyor, Introducció, notes i traducció a càrrec de Golda van der Meer. Editorial Flâneur (publicació prevista per l’octubre de 2024).

28.11.2024
Com sona la llengua àrab en hebreu. Poemes d’escriptores jueves d’origen àrab. Erica Consoli

La literatura que neix de veus jueves d'origen àrab es denomina, a Israel, literatura mizrahí, tot i que és una categoria que genera debat. En aquesta sessió es presentaran i analitzaran els versos d’algunes poetes mizrahís per debatre sobre la presència de la llengua àrab en la poesia hebrea i en la societat israeliana en general. Poemes i vivències d’algunes escriptores, com Amira Hess, Bracha Serri, Sigalit Banai i Adi Keissar, entre d’altres, ens guiaran en aquestes reflexions.

12.12.2024
Retrats per a noves ciutats: escriptores àrabs del segle XXI. Mònica Rius Pinies

Les grans urbs —incloses les antigues metròpolis colonials— són fonamentals en l’imaginari i la creació literària contemporània àrabs. Diverses autores, com Hanan al-Shaykh i Ahdaf Soueif, procedents del Líban i d’Egipte, han escrit des de Londres o Nova York utilitzant l’àrab o l’anglès com a llengua d’expressió, tot incorporant a la seva obra motius com la guerra, la colonització o la revolució. En aquesta sessió analitzarem textos d'aquestes autores i oferirem una panoràmica que inclou figures de diferents generacions, com l’emblemàtica Nawal al-Saadawi o Miral al-Tahawi. Els seus textos ens mostraran uns mapes que transcendeixen a bastament les fronteres nacionals.

Bibliografia recomanada:

• Nuin, Estudio sobre la novela en Egipto . Huerga y Fierro Editores, 2010.
• Soueif, Ahdaf. El mapa del amor. Quinteto, 2007. 
• Al-Shaykh, Hanan. Esto es Londres. Del bronce Ediciones, 2003.

19.12.2024
Escriptures polifòniques de la Mediterrània contemporània. Meritxell Joan Rodríguez

Al nord d’Àfrica, el francès és una llengua que duu l’empremta del colonialisme. En aquesta sessió llegirem textos d’autores magribines o d’ascendència magribina –com ara Assia Djebar, Malika Mokeddem o Alice Zeniter– que ens presenten les conseqüències del colonialisme a les dues ribes de la Mediterrània a partir del francès i recullen l’eco de moltes i diverses veus que s’expressen en àrab, en darija o en amazic. En les seves obres, la “llengua del colonitzador” esdevé un vehicle per dir els silencis de la història hegemònica. Aquestes reflexions oferiran claus per pensar en les produccions textuals que, a casa nostra i escrites en català i castellà, estan en connexió amb el Magrib.

Bibliografia recomanada:

• Aceval, Nora. Contes llibertins del Magreb. Traducció de Najat El Hachmi. Columna Edicions, 2001.
• Djébar, Assia. Dones d’Alger en les seves estances. Traducció d’Àngels Santa. Pagès Editors, 2002
• El Hachmi, Najat. La filla estrangera. Edicions 62, 2017.
• Mokeddem, Malika. Los hombres que caminan. Traducció de Pilar i José Antonio Jimeno Barrera. Editorial Txalaparta, 2000.
• Zeniter, Alice. El arte de perder. Traducció de José Antonio Soriano Marco Barcelona. Salamandra, 2019.