Ves al contingut principal

Un vocabulari per al futur

Quines paraules necessitem per pensar el futur? Serveixen els conceptes i les idees del passat, o hem de crear-ne de nous per anomenar un altre món possible? On trobarem aquestes paraules que encara no s'han dit?  

Cura

Lisa Appignanesi i Neus Ballús

L’atenció, si hi rumiem una mica, no es troba tan allunyada de l’amor. Què és abraçar les persones que estimem sinó estar-hi atents, centrar-nos en les seves necessitats i desitjos, prestar-los atenció? I l’atenció és un bé escàs en el nostre món global i interconnectat, atapeït de fets i dades, d’informacions de tota mena, algunes de fiables i moltes d’altres no tant.

Silenci

Sophie Collins i Raimon Fransoy

Pensa en el silenci i en tot el que implica. Però pensa —vinga, de pressa— en paraules i significat.

Llum

Irenosen Okojie i Alba G. Corral

Necessito un futur en què el concepte de llum pugui resultar proper, radical i més extens. Fins i tot polèmic.

Eunoe

Marina Warner i Alba Cros Pellisé

L’amabilitat és un bé escàs, si bé la pandèmia l’ha inspirada en un grau que no ens imaginàvem. Però, en general, la tensió de les guerres, el canvi climàtic, l’hostilitat de governs i autoritats locals i alienes, els murs fronterers i altres mesures d’exclusió han fet del món un lloc molt inhòspit.

Relació

Mireia Calafell i Alba Sotorra

Cal dir adeu a la idea que el món som nosaltres, i nosaltres, individus que ocupem, cadascú, el seu espai. Fer un arma de la vulnerabilitat i, de la identitat, un problema, un haver de fer-se que no se satisfà mai, una tasca que des de sempre hem fet en companyia.

Cosirar

Albert Badia i Patricia Tamayo

Cosirar és una paraula-llavor. Com diu la poeta i veterinària de camp María Sánchez, significa anar a fer una volta per comprovar si persones, altres animals o plantes estan bé.

Llar

Albert Badia i Patricia Tamayo

Què és una llar? Què ens dona refugi i ens conté? Per aquells que han hagut de desplaçar-se, que s’han vist obligats a fugir, a travessar fronteres i deixar enrere una vida, què salva de la intempèrie? Potser la llar no és tant un lloc físic, una casa gran i un pati amb flors, sinó les paraules, les accions, els pensaments.

Reparació

Adrià Sunyol

Quina relació hi ha entre reparar i comprendre? Els dos verbs indiquen un moviment cap a l’altre, un desplaçar-se fora d’un mateix: observar, cuidar, entendre que no tot està contingut en allò que ja tenim o ja sabem.

Somni

Adrià Sunyol

Hi ha futur sense els somnis? Què ens diu de nosaltres la nostra facultat de somiar? És possible creuar una frontera agafat als baixos d’un camió, viure al carrer d’una ciutat desconeguda, sentir-se profundament sol i desemparat, tancar els ulls i trobar una sortida allà on sembla que no hi hagi res.

Anticipació

José Luís Peixoto i Andrés Duque

Quan anticipem el que vindrà, ens sembla viure el futur en el present. Som aquí i, al mateix temps, som a l’anticipació del que succeirà demà: calculem, preveiem, imaginem possibilitats.

Afirmació

Rosi Braidotti i Laida Lertxundi

Vivim temps convulsos i contradictoris que exigeixen de nosaltres una nova manera d’estar en el món: una ètica de la generositat i de la col·laboració, i el reconeixement de la nostra recíproca interdependència amb tots els éssers, humans i no humans, orgànics i inorgànics, amb els quals compartim el planeta.

Assaig

Nona Fernández i Isaki Lacuesta

Podem aprendre dels errors del passat? Podem reconstruir allò que ha estat trencat abans? Quan comença el futur? Assagem, intentem, repetim, ens equivoquem i tornem a intentar-ho. Entre les runes i els desencerts, dia rere dia, torna a sortir el sol.

Memòria

Yan Lianke, Xisi Sofia Ye Chen i Cadhla Kennedy Ko

Allò que no és visible no podrà ser recordat. Per això els nostres esforços estan destinats a lluitar contra l’oblit, a crear i donar forma a coses que es puguin veure i tocar demà.

Frontera

Ingrid Rojas Contreras i Diana Toucedo

A banda i banda de la frontera la terra és idèntica. I quan no hi ha cap barrera física, sovint ens resulta impossible imaginar-la.

Futur

Drac Màgic

La certesa que el futur també és una cosa del present habita les reflexions dels nois i noies que participen en aquest projecte audiovisual col·lectiu. Les seves aportacions formen una peça experimental i coral que invoca diversos conceptes clau per a la transformació global: comunitat, decreixement, renaturalització, cures, lluita, arrels, amistat o revolució en són alguns.

Herència

Juan Mayorga i Carolina Astudillo

És la voluntat de deixar algun tipus de llegat, o la necessitat de ser recordat, un exercici de vanitat? Es construeix una vida més plena si pensem que hem de deixar algun llegat, tant si és material com immaterial? Qualsevol herència du associat un compromís inicial, el d’abraçar-la i donar-li alguna continuïtat, o el de rebutjar-la o ignorar-la.

Veure’n més

Natura

Bruno Latour i Gerard Ortín Castellví

On trobar la frontera que separa el que és natural del que no ho és? Existeix aquesta frontera? Què allunya allò que anomenem natural d’allò que anomenem cultural o humà? Cultura i natura: no hi ha manera d’escapar-se d’aquesta oposició moral, són una parella inseparable que sembla distingir el que és bo del que és dolent.

Tocar

Karen Barad i Blanca Rego

Què passa quan dues mans es toquen? Com en són, de prop? I, com es pot mesurar la proximitat, més encara en aquests temps de pandèmia i distanciament? Pensem que toquem les coses, que podem agafar de la mà les altres persones, però la física ens diu quelcom ben diferent.

Espècie

Stefano Mancuso, Xiana do Teixeiro i Emilio Fonseca

Nosaltres, els humans, estem convençuts que formem part de la millor, més desenvolupada i complexa d’entre totes les espècies vives. Ens resulta inconcebible imaginar que un cuc, un fong o una falguera puguin ser millors que nosaltres, tot i que, en termes de supervivència de l’espècie, les nostres expectatives són més aviat mediocres.

Normal

Koleka Putuma i Irene Moray

Quin és el pes del passat en el present? Què està a les nostres mans canviar, de com són avui les coses? Hi ha res de nou, d’extraordinari, en els temps que vivim? Els versos de la jove poeta sud-africana Koleka Putuma i les imatges de la cineasta Irene Moray deixen en suspens el significat de la paraula «normal».

Poesia

Mircea Cărtărescu, Dostopos i Artur Tort

De quina manera existeix la poesia al món? No és en els versos, és més aviat en el fet de desprendre’s de la voluntat, de l’esforç, de l’ego i la consciència. Petits gestos sense objectiu ni motivació poden portar espurnes de poesia, un estat de gràcia que sobrepassa qualsevol forma de coneixement.

Refugi

Marta Marín-Dòmine i Carla Simón

Trobar refugi, habitar-lo, construir experiència, retrobar-hi el cos, després de fugir. Acollir qui fuig, estretir distàncies, fer possible qualsevol espai, diluir les barreres que defineixen una identitat i permetre’n la transformació.

Llibertat

Raül Garrigasait, Laura Ginès i Pepon Meneses

Podem trobar un equilibri entre la supervivència i la llibertat, en aquest moment en què l’una sembla anar a la contra de l’altra? És la llibertat més valuosa que la pròpia vida o estem disposats a sacrificar-la per una vida llarga, segura i indolora? Ens convencem que és una renúncia temporal, però hi ha renúncies temporals que marquen tota una època.