Un vocabulari per al futur
Projecció en sessió contínua
Cura
Lisa Appignanesi i Neus Ballús
Una obra d'assaig audiovisual creada per l'escriptora Lisa Appignanesi i la directora de cinema Neus Ballús que forma part del projecte «Un vocabulari per al futur». L’atenció, si hi rumiem una mica, no es troba tan allunyada de l’amor. Què és ...
Silenci
Sophie Collins i Raimon Fransoy
Pensa en el silenci i en tot el que implica. Però pensa —vinga, de pressa— en paraules i significat. En paraules i significat i metàfora. En paraules i engany. En com la metàfora —o qualsevol mena de llenguatge figuratiu— pot, de fet (i sovint inadvertidament), ...
Llum
Irenosen Okojie i Alba G. Corral
Necessito un futur en què el concepte de llum pugui resultar proper, radical i més extens. Fins i tot polèmic. Vull llum enganyosa, llum encegadora, llum dolça, llum ominosa. Vull llum que es pugui subjectar, ficar a la butxaca o llum que sigui com portar sirenes ...
Eunoe
Marina Warner i Alba Cros Pellisé
L’amabilitat és un bé escàs, si bé la pandèmia l’ha inspirada en un grau que no ens imaginàvem. Però, en general, la tensió de les guerres, el canvi climàtic, l’hostilitat de governs i autoritats locals i alienes, ...
Relació
Mireia Calafell i Alba Sotorra
Cal dir adeu a la idea que el món som nosaltres, i nosaltres, individus que ocupem, cadascú, el seu espai.
Cosirar
Albert Badia i Patricia Tamayo
Cosirar és una paraula-llavor. Com diu la poeta i veterinària de camp María Sánchez, significa anar a fer una volta per comprovar si persones, altres animals o plantes estan bé. Si necessiten ajuda o cures. Implica alguna cosa més que mirar, ...
Llar
Albert Badia i Patricia Tamayo
Què és una llar? Què ens dona refugi i ens conté? Per aquells que han hagut de desplaçar-se, que s’han vist obligats a fugir, a travessar fronteres i deixar enrere una vida, què salva de la intempèrie? Potser la llar no és tant un lloc físic, una casa gran i un pati amb flors, sinó les paraules, les accions, els pensaments.
Reparació
Adrià Sunyol
Quina relació hi ha entre reparar i comprendre? Els dos verbs indiquen un moviment cap a l’altre, un desplaçar-se fora d’un mateix: observar, cuidar, entendre que no tot està contingut en allò que ja tenim o ja sabem. Text i veu: Luís ...
Somni
Adrià Sunyol
Hi ha futur sense els somnis? Què ens diu de nosaltres la nostra facultat de somiar? És possible creuar una frontera agafat als baixos d’un camió, viure al carrer d’una ciutat desconeguda, sentir-se profundament sol i desemparat, tancar els ulls i trobar una sortida allà on sembla que no hi hagi res.
Anticipació
José Luís Peixoto i Andrés Duque
Quan anticipem el que vindrà, ens sembla viure el futur en el present. Som aquí i, al mateix temps, som a l’anticipació del que succeirà demà: calculem, preveiem, imaginem possibilitats. És una càbala plena d’imperfeccions i, alhora, ...
Afirmació
Rosi Braidotti i Laida Lertxundi
Vivim temps convulsos i contradictoris que exigeixen de nosaltres una nova manera d’estar en el món: una ètica de la generositat i de la col·laboració, i el reconeixement de la nostra recíproca interdependència amb tots els éssers, humans i no humans, orgànics i inorgànics, amb els quals compartim el planeta.
Assaig
Nona Fernández i Isaki Lacuesta
Podem aprendre dels errors del passat? Podem reconstruir allò que ha estat trencat abans? Quan comença el futur? Assagem, intentem, repetim, ens equivoquem i tornem a intentar-ho. Entre les runes i els desencerts, dia rere dia, torna a sortir el sol. Ens despertem un cop i un ...
Memòria
Yan Lianke, Xisi Sofia Ye Chen i Cadhla Kennedy Ko
Allò que no és visible no podrà ser recordat. Per això els nostres esforços estan destinats a lluitar contra l’oblit, a crear i donar forma a coses que es puguin veure i tocar demà. La visió és una mena de testimoni, però ...
Frontera
Ingrid Rojas Contreras i Diana Toucedo
A banda i banda de la frontera la terra és idèntica. I quan no hi ha cap barrera física, sovint ens resulta impossible imaginar-la. Encara que ho intentem, no veiem més que muntanyes, roques, terra, trossos de cel, sense cap divisió. Què separen les ...
Herència
Juan Mayorga i Carolina Astudillo
És la voluntat de deixar algun tipus de llegat, o la necessitat de ser recordat, un exercici de vanitat? Es construeix una vida més plena si pensem que hem de deixar algun llegat, tant si és material com immaterial? Qualsevol herència du associat un compromís inicial, el d’abraçar-la i donar-li alguna continuïtat, o el de rebutjar-la o ignorar-la.
Natura
Bruno Latour i Gerard Ortín Castellví
On trobar la frontera que separa el que és natural del que no ho és? Existeix aquesta frontera? Què allunya allò que anomenem natural d’allò que anomenem cultural o humà? Cultura i natura: no hi ha manera d’escapar-se d’aquesta oposició moral, són una parella inseparable que sembla distingir el que és bo del que és dolent.
Tocar
Karen Barad i Blanca Rego
Què passa quan dues mans es toquen? Com en són, de prop? I, com es pot mesurar la proximitat, més encara en aquests temps de pandèmia i distanciament? Pensem que toquem les coses, que podem agafar de la mà les altres persones, però la física ens diu quelcom ben diferent.
Espècie
Stefano Mancuso, Xiana do Teixeiro i Emilio Fonseca
Nosaltres, els humans, estem convençuts que formem part de la millor, més desenvolupada i complexa d’entre totes les espècies vives.
Normal
Koleka Putuma i Irene Moray
Quin és el pes del passat en el present? Què està a les nostres mans canviar, de com són avui les coses? Hi ha res de nou, d’extraordinari, en els temps que vivim? Els versos de la jove poeta sud-africana Koleka Putuma i les imatges de la cineasta Irene Moray deixen en suspens el significat de la paraula «normal».
Poesia
Mircea Cărtărescu, Dostopos i Artur Tort
De quina manera existeix la poesia al món? No és en els versos, és més aviat en el fet de desprendre’s de la voluntat, de l’esforç, de l’ego i la consciència. Petits gestos sense objectiu ni motivació poden portar espurnes de ...
Refugi
Marta Marín-Dòmine i Carla Simón
Trobar refugi, habitar-lo, construir experiència, retrobar-hi el cos, després de fugir. Acollir qui fuig, estretir distàncies, fer possible qualsevol espai, diluir les barreres que defineixen una identitat i permetre’n la transformació. Quin «nosaltres» ...
Llibertat
Raül Garrigasait, Laura Ginès i Pepon Meneses
Podem trobar un equilibri entre la supervivència i la llibertat, en aquest moment en què l’una sembla anar a la contra de l’altra? És la llibertat més valuosa que la pròpia vida o estem disposats a sacrificar-la per una vida llarga, segura i indolora? Ens convencem que és una renúncia temporal, però hi ha renúncies temporals que marquen tota una època.