Ves al contingut principal
Consulteu les mesures per a una visita segura i compreu les entrades en línia o a les taquilles del CCCB.

Exposició

Mart

El mirall vermell

Aquest projecte concep Mart des de diferents enfocaments i disciplines. El relat que s’intenta desplegar és polisèmic i obert, igual com ho és el nostre coneixement actual sobre la naturalesa última de l’univers que habitem.

La intensa desmitificació provocada pels extraordinaris avenços científics en el coneixement del Planeta Vermell no impedeix contraposar l’existència d’una mitologia experimental que alimenta i renova l’enigma i la meravella, com a fonts permanents en la recerca d’un sentit més complex i profund.

El viatge, la guerra, la tornada a casa, la por ancestral a l’Altre i als Altres, les pulsions prometeiques, els desafiaments titanistes, la por i el terror com a instruments de poder, les ficcions que anticipen la realitat, les realitats impregnades de ficció, l’existència de vida alienígena, la supervivència extrema, la gestió dels recursos ambientals, la possibilitat o impossibilitat d’un planeta B, el futur de la humanitat en l’era de l’emergència climàtica, el nostre lloc veritable en un univers infinit en totes les direccions.

Amb aquesta perspectiva, Mart es converteix en un mirall per continuar indagant la nostra condició i el nostre futur com a espècie al segle XXI.

El projecte expositiu funciona com a nucli inspirador de totes les temàtiques esmentades per potenciar un relat en el qual ciència, art i literatura interactuen i es contaminen en un futur que ens enfronta a cruïlles decisives per a la supervivència de la humanitat a la Terra.

Comissariat: Juan Insua

Àmbits de l’exposició

 

Mart en el cosmos antic

Mars Balearicus. 400 a.C. Bronze. © Museu de Mallorca

Ares, en la mitologia grega (Mart en la romana), és una de les potències divines que tenen el monopoli dels afers relacionats amb la guerra. Es tracta d’una constant present en les diferents tradicions i cosmogonies antigues, i un primer factor arquetípic associat a la potència masculina, les virtuts guerreres, el furor dels combats. Encarna una força necessària per sobreviure i vèncer, però també la desmesura d’una energia letal, si no és sotmesa a un ordre superior dotat de mesura i raó. És significatiu que les potències del seu seguici siguin, entre d’altres, els seus fills Fobos (Por) i Deimos (Terror), sense oblidar el seu enfrontament amb Atena (deessa de la guerra), i la seva aventura amb Afrodita (o Venus), deessa de l’amor. Així doncs, Mart, com a símbol d’una masculinitat violenta que recorre la història de la humanitat fins als nostres dies. I també Mart interpretat d’acord amb el lloc que ocupa en els sistemes mentals que configuren l’ordre vigent fins al Renaixement.

 

Ciència i ficció del planeta vermell

Amazing Stories, vol. 1. núm 9. Desembre 1926. Gernsback Publications. Il.lustració de la coverta de Frank R. Paul (1884-1963)

La secularització de la consciència que ha tingut lloc des de la revolució copernicana, impulsada pel desenvolupament científico-tecnològic dels últims segles, ha permès el coneixement progressiu de Mart com a quart planeta del sistema solar i, alhora, ha generat una literatura heterodoxa que es correspon, en bona mesura, amb les diferents etapes de la ciència –ficció, des de H. G. Wells fins a les obres de Ray Bradbury i Kim Stanley Robinson, per esmentar els exemples més coneguts. La paradoxa és suggerent: l’extraordinari avenç científic en el coneixement del Planeta Vermell s’entrellaça amb una àmplia producció cultural en què Mart ocupa un lloc destacat i es converteix en una de les icones privilegiades de l’imaginari pop. Aquest projecte posa l’accent en els vasos comunicants entre ciència i ficció, ciència i literatura, ciència i cultura popular, i explora les influències i les contaminacions entre científics, enginyers, escriptors i artistes obsessionats i inspirats per Mart des de la darreria del segle xix, cosa que suggereix una mitologia experimental que cohesiona el discurs expositiu.

 

Mart en l’Antropocè

Missió LATAM III realitzada a les instal·lacions de la Mars Desert Research Station, a Utah (USA), el maig de 2019. © Mariona Badenes Agustí

La catàstrofe ecològica a què assistim a causa de l’escalfament global és una evidència consensuada per la comunitat científica, més enllà dels esforços que duen a terme els climatoescèptics. Vivim un moment d’emergència climàtica que afecta totes les espècies vivents i compromet el futur de les noves generacions. El diagnòstic és evident, però les solucions encara són incertes. Davant la complexitat de la situació, hi ha veus que proposen la colonització espacial com a sortida inevitable, i veus que reclamen solucions urgents per salvar la nostra única llar possible durant molts anys: el planeta Terra. I aquí és on Mart, com a probable (o impossible) planeta B, reflecteix la transcendència de la nostra crisi ecològica global. Mart com a mirall per revisar els estadis (i els estrats) de la nostra consciència, i la profunda bretxa existent entre el saber i el fer. Mart com a metàfora de les nostres tendències patriarcals ancestrals, titanistes i prometeiques, Mart per seguir buscant respostes sobre l’origen de la vida (terrestre i extraterrestre), però també per prendre consciència d’un món sense nosaltres.

Continguts relacionats

Vinyetes marcianes

Jose Valenzuela Ruiz

A través del còmic, analitzem l’evolució de la nostra mirada al planeta vermell: de territori de conquesta a reflex de la nostra pròpia naturalesa.

Produeix