En Transició

1- Vaga

A través de la vaga recollim les manifestacions de pressió per assolir el canvi cap a la democràcia. Un muntatge audiovisual, fet a partir de cinema militant de l'època, ens relata com funcionen les mobilitzacions i com les vagues del moment afecten tots els àmbits de la societat d'una manera transversal: les mobilitzacions estudiantils, polítiques, feministes, sindicals, així com de diversos col•lectius professionals que reclamen drets i llibertats.

2- Comissaria

Aquest apartat concentra la repressió viscuda durant la dictadura. És un punt de partida que recull les pors d'una societat coartada de llibertats. Escollim la comissaria i no la presó perquè considerem que és un element de control més proper a l'experiència de molts ciutadans. Per primera vegada, es podran veure fitxes policials i altres materials de l'arxiu del Ministeri de l'Interior pertanyents als fons de la policia i de la llavors anomenada Brigada Político Social.

3- Escola

L'escola és un dels llocs que ha experimentat canvis més significatius. L'evolució de l'escola franquista a l'actual passa per la implantació de nous mètodes pedagògics i per la reivindicació d'una escola pública. És un temps on la implicació de pares i de mestres va marcar el camí d'una nova pedagogia.

4- Nuclis de convivència

Aquest terme ens permet parlar tant de la família tradicional com obrir el concepte a altres fórmules de convivència. L'apartat es planteja a partir del punt de vista del jove (fill / filla). Aquesta idea es relaciona amb el concepte de joventut com a metàfora de la Transició.

Entre altres punts a tractar, hi destaquen els canvis dels diferents rols familiars, els nous nuclis de convivència, la crisi de l'autoritat paterna o l'emergència del feminisme.

La secció està conformada per fotografies d'àlbums familiars i també per un recull de fragments de la pel•lícula El desencanto, de Jaime Chávarri (1975).

5- Psiquiàtric

Com en tot procés social, les transformacions no sempre evolucionen al mateix ritme. Aquest és el cas dels processos evolutius dels psiquiàtrics, els quals tenen un ritme diferent al de la resta de la societat. En aquest apartat, s'analitza el canvi en la vida del malalt mental, el procés d'acceptació de la bogeria per part de la societat, els efectes de l'antipsiquiatria, l'evolució de les teràpies (dels electroxocs a l'art teràpia) i la dificultat de situar la nova percepció de la bogeria.

Trobem exemples paradigmàtics d'hospitals psiquiàtrics de diferents llocs del país que demostren l'heterogeneïtat dels diversos models d'organització que coexisteixen en aquell moment, com per exemple l'Hospital Psiquiàtric de Bétera (València), l'Hospital Psiquiàtric de Miraflores (Sevilla), l'Hospital Psiquiàtric de la Santa Creu (Barcelona), l'Hospital Psiquiàtric d'Oviedo o l'Hospital Psiquiàtric de Leganés (Madrid). Aquest darrer està documentat amb la pel·lícula Animación en la sala de espera, en què Manuel Coronado i Carlos Rodríguez Sanz van filmar l'hospital i les persones que hi vivien entre els anys 1979 i 1981.

La mostra ha recuperat un document audiovisual inèdit: l'estrena a Barcelona, el 1969, de l'obra de teatre dirigida per Adolfo Marsillach Marat Sade. Un esdeveniment que va causar un gran impacte en la vida pública.

6- Escena musical

Aquest apartat analitza la cultura submergida dels anys setanta i vuitanta, a través de la mirada de la música, destacant els moments en què aquesta cultura emergeix puntualment a la societat i de quina manera aquest fenomen crea una dinàmica que genera reaccions entre les generacions que s'hi puguin sentir identificades.
Un element clau en la cultura de la Transició és el paper del públic i la seva importància creixent; es tracta eminentment d'una cultura participativa i l'exposició així ho manifesta. També s'hi mostra la simultaneïtat de diferents estètiques i models musicals: d'una banda, recitals i cançó protesta; de l'altra, concerts de música punk.

7- Representacions

Aquesta secció posa l'accent en la relació entre artista i societat a través de representacions de fets rellevants del període que tractem. Seguint el fil de sis notícies significatives del moment, com la mort de Carrero Blanco o la Revolució dels Clavells, s'exposen obres d'Andreu Alfaro, Jorge Oteiza, Martín Chirino, Juan Genovés, Francesc Torres o Equipo Crónica.

8- Preguntes a la Transició

Un dels objectius de l'exposició és respondre tant a la memòria oficialista que es dóna a partir dels vuitanta sobre la Transició com a la idea d'"impunitat equitativa". Per aquest motiu, es proposa acabar el recorregut amb una reflexió sobre la memòria de la Transició de la mà de diversos artistes joves, que hi aporten la seva visió d'aquest procés tot responent, entre d'altres, les preguntes de com es construeix el model nacional d'impunitat, com es dibuixa la memòria oficial de la Transició o quina ha estat la transmissió d'aquest període.

Al final de recorregut, els visitants també podran deixar enregistrades les seves preguntes, que obtindran resposta en una taula rodona que se celebrarà el dia 23 de febrer.

Obstacles (eix temàtic transversal)

Al llarg de l'espai expositiu, es presentarà, a través de l'humor gràfic, una relació dels fenòmens que semblen frenar el procés de la Transició i que apel·len als diferents temors del passat, a la violència de l'estat, a l'esfera militar, al terrorisme, a les actuacions de grups ultra o a la moral catòlica i als tabús.