Exposició
Big Bang Data
Són les dades el nou petroli, una font de riquesa potencialment infinita? Són la munició que carrega les armes de vigilància massiva? O han de ser, per damunt de tot, una oportunitat, un instrument per al coneixement, la prevenció, l’eficiència i la transparència, una eina per construir una democràcia més transparent i participativa?
«Big Bang Data» és un projecte que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos. Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència entre els sectors acadèmics, científics, les administracions, l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot, interpretar dades està transformant radicalment la nostra societat.
Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyals del GPS. La novetat és que cada vegada és més fàcil emmagatzemar i processar aquestes quantitats ingents de dades que detecten patrons (d’incidències, de comportament, de consum, de vot, d’inversió, etc.). Aquest fet està canviant completa i molt ràpidament la forma de presa de decisions a tots nivells.
Participen en el projecte diferents creadors com Christopher Baker, Chris Jordan, Ingo Gunther , Erik Kessels, David Bowen, Aaron Koblin, Eric Fischer, Near Future Laboratory, Bestiario, investigadors, activistes, dissenyadors, educadors, analistes, cartògrafs, enginyers, economistes, arquitectes, comunicadors, programadors, periodistes i un llarg etcètera.
Així mateix, el dissenyador, creador i investigador Timo Arnall, establert a Londres, ha creat una instal·lació sorprenent a propòsit d’aquesta exposició, que ens introdueix en els aspectes més arquitectònics i materials dels centres de dades. Unes infraestructures de grans dimensions que emmagatzemen milions i milions de dades. Aquesta instal·lació es pot visitar “virtualment” a través d'aquest film de poc més d’un minut.
L’estudi creatiu de Barcelona Domestic Data Streamers ha creat la instal·lació Sand Falls, juntament amb el CCCB, amb motiu de l’exposició on qüestionen si es pot quantificar l’impacte que tenen les obres d’art en l’audiència
El CCCB obre a la planta tercera un espai central per a projectes expositius que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital: Nova línia d'exposicions Beta al CCCB
«Big Bang Data» és la primera d’aquesta sèrie de propostes que aborden les zones de fricció que aquests canvis comporten: des de la ciència, la innovació tecnològica i social, els reptes polítics, econòmics i culturals.
En els més de 5 mesos de durada de «Big Bang Data», l’espai expositiu serà alhora una plataforma de trobada i debat al voltant d’aquest tema de màxima actualitat, que acollirà tallers, hackatons, programes educatius i trobades de comunitats locals i internacionals.
Descarrega’t aquí la publicació «Anonimitza’t: Manual d'autodefensa electrònica» que ofereix un conjunt de recomanacions, eines i pràctiques per preservar la privacitat, protegir les teves dades i adquirir consciència de com es (mal) gestionen en el món digital post-Snowden.
Comissariat: Olga Subirós, José Luis de Vicente
EL PES DEL NÚVOL. Geografies emergents de les dades
El Núvol, el nom genèric per als serveis que preserven les nostres fotos, els e-mails, documents de treball i mapes digitals, és una metàfora més que enganyosa. Al seu darrere no hi ha res de lleuger ni d’intangible. La nostra set inesgotable de dades ha produït una gran indústria pesant, que no es distingeix gaire de les factories de l’era mecànica, i una teranyina de cables i ones electromagnètiques que envolta totalment el planeta. Mantenir el nostre ritme incessant de producció i consum de dades i assegurar-ne l’accessibilitat permanent té un impacte energètic que ja no és trivial.
IMMERSOS EN EL TSUNAMI. Una història de la infoexplosió
La idea que vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació no és nova. Tot i això, el ritme a què ha crescut en l’última dècada la quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedent. Fa cinquanta anys, un disc dur era un dispositiu enorme, de la grandària d’un cotxe utilitari, que emmagatzemava l’equivalent a una cançó en format MP3, una porció ridícula de la capacitat del telèfon que avui duem a la butxaca. A mesura que la nostra experiència personal i la nostra història col·lectiva es codifiquen en suports digitals, el problema de la seva preservació a llarg termini es fa més urgent.
MÉS ÉS DIFERENT. La ciència del Big Data
Tenir accés a més dades no és només una qüestió de volum; a partir d’un llindar determinat, és possible fer les coses d’una altra manera. Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.
La revolució de les dades massives ha comportat un conjunt de noves metodologies i tècniques d’anàlisi i gestió de la informació, així com professions emergents: del data scientist a l’analista de dades i l’expert en visualització de la informació.
EL BATEC DEL MÓN. Què és la datificació?
A la facilitat per emmagatzemar grans volums d’informació a baix cost l’acompanya un altre factor determinant: la facilitat per produir aquesta informació, gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.
VISUALITZANT LA COMPLEXITAT. Explicar el món amb dades
Amb el naixement de l’estadística moderna, a mitjan segle xix, com a disciplina capaç d’explicar diferents fenòmens socials, científics i econòmics, sorgeix la necessitat de forjar un nou llenguatge que salvi la distància que hi ha entre la mesura quantitativa de la realitat i la nostra necessitat de narracions per entendre el món. La pràctica de transformar xifres en imatges per explicar una història té una llarga tradició en la ciència i el disseny, que comprèn des de les cartes figuratives del segle xix fins a la visualització de dades avui. En la segona meitat del segle xx, artistes de diferents àmbits comencen a crear una estètica de la informació, en la qual les dades es converteixen en un instrument per a la representació i l’exploració subjectiva.
QUÈ PENSES, QUÈ FAS, QUÈ SENTS. La producció social de les dades
Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de processos científics, industrials i administratius. Però l’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.
Per aquest motiu, actualment s’utilitzen tècniques com l’anàlisi dels sentiments (sentiment analysis)per intentar determinar les nostres preferències col·lectives a l’hora de comprar un producte o opinar sobre una decisió política.
UNA NOVA ERA DEL CONEIXEMENT. La revolució de les disciplines després de les dades massives
Del futbol professional als estudis literaris o la prevenció del crim, en l’actualitat són innombrables els àmbits del coneixement que es veuen transformats profundament per l’accés a grans conjunts de dades. Les metodologies de la ciència de les dades es van obrint pas en múltiples disciplines i hi creen dominis especialitzats, amb nous perfils professionals. Així, avui en la planificació urbanística es parla de tecnologies intel·ligents (smart city); en la premsa, de periodisme de dades, i als departaments d’història, d’humanitats digitals.
La primera onada de productes basats en dades (data-driven) genera, a més a més, tensions i esquerdes a les indústries respectives, com passa amb els polèmics serveis d’anàlisi genòmica personalitzada.
SOM DADES. De la quantificació a la mercantilització del “jo”
La necessitat de mesurar tot el que fem, com a forma d’autoconeixement, té una llarga història, però el que abans era una obsessió extrema avui és una pràctica quotidiana i una economia en creixement. La “quantificació del jo” promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat.
Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte. Les nostres dades són la mercaderia amb què comercien els gestors d’informació (data brokers) i un component essencial del model econòmic que serveix de suport a Internet. Aquesta recollida sistemàtica de dades sobre la nostra vida personal és un dels factors que fan possible l’estat de vigilància massiva revelat per les filtracions d’Edward Snowden.
EL QUE LES DADES NO EXPLIQUEN. La tirania del datacentrisme
Situar la cultura de les dades al centre de la presa de decisions i de la nostra manera d’interpretar el món obre moltes possibilitats, però també implica nombrosos riscos. El principal perill del datacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació.
Preservar valors com la subjectivitat i l’ambigüitat és especialment important en un moment en què és fàcil pensar que totes les solucions són computables i estan situades dins d’un servidor, emmagatzemades en un Data Center.
DADES PER AL BÉ COMÚ. Cap a una cultura crítica i participativa
Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les. Milers d’administracions d’arreu del món han promogut polítiques de dades obertes per millorar els seus nivells de transparència i fomentar processos d’innovació ciutadana, amb diferents graus d’èxit.
A més, avui la ciutadania està produint les seves pròpies dades en paral·lel als canals oficials. Diferents plataformes col·laboratives fan possibles noves formes de ciència i ens permeten ser partícips d’experiments col·lectius.
Continguts relacionats
Entrevista a Olga Subirós i José Luis de Vicente
comissaris de «Big Bang Data»
Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris del projecte expositiu del CCCB "BIg Bang Data", expliquen què és la "big data" i de quina manera la multiplicació constant de dades en l'àmbit social, acadèmic, científic, polític o cultural afecta les nostres vides.
Big Bang Data. Recorregut visual de l'exposició
«Big Bang Data» és una exposició que reflexiona sobre Internet i el fenomen de l’explosió de dades. A partir de deu àmbits temàtics, es presenta un recorregut que mostra com es generen, processen, emmagatzemen i s’interpreten les dades, ...
Imatges de l'exposició
