Big Data en astronomia: de l’antiga Grècia als nostres dies

En certa manera, els astrònoms han estat fent Big Data des de fa mil·lennis, en forma de catàlegs astronòmics. Els catàlegs han estat en cada època un exercici al límit de la tecnologia d’observació disponible (des de l’ull humà i els telescopis fins als satèl·lits), però també al límit de la tecnologia de gestió de les dades (des dels manuscrits copiats a mà i els llibres d’impremta fins a la informació en format digital) i al límit de la capacitat càlcul amb elles.

L’astronomia actual no es una excepció i també està utilitzant Big Data. Però el què avui és «Big» potser no ho serà demà, com demostra l’experiència de les tres generacions d’astrònoms que participen a la tertúlia. Cadascun d’ells s’ha enfrontat a reptes de gestió i anàlisi de dades que a la seva època es consideraven punters, però que en alguns casos ja han deixat de ser-ho.