Polítiques i espais post-moderns

Tant la forma física de la ciutat com les seves dimensions simbòliques són l'encarnació d'una certa història, d'uns certs interessos, d'uns certs valors i d'unes certes relacions socials.Al mateix temps, afavoreixen unes certes possibilitats, relacions, valors i actituds o unes altres.

Ara bé, les transformacions induïdes pels processos de modernització afecten directament i de manera crítica, aquesta correlació entre forma física, dimensió  simbòlica i processos socials. Alhora que posa en crisi les  formes urbanes tradicionals, la urbanització accelerada i pràcticament total del territori genera uns espais urbans mancats de significació i de memòria, debilitant la seva capacitat d’actuar com a dispositius d’integració i de cohesió social. Una mancança que fàcilment genera nostàlgia de les formes tradicionals –idealitzades- de ciutat.

Sovint aquesta nostalgia de ciutat és satisfeta, paradoxalment, en forma de privatització de l'espai públic, sobretot en àrees residencials o de lleure on s'intenta crear illes d'ordre, seguretat i significació i informalitat. Aquest és el fenomen cada cop més important als Estats Units, però es va estenent arreu del món, especialment en aquelles regions mancades d'una forta tradició urbana.