Ciutat i turisme
Les cultures del turisme
De la gènesi al fenomen global
Debats
Gratuït amb reserva
Seminari internacional en el qual viatgem fins a la gènesi del turisme per entendre com ens hem constituït com a societat turística i quins imaginaris hem creat al voltant d’aquesta experiència marcadament contemporània.
El turisme és un fenomen de gran abast en transformació contínua, que s’infiltra en molts aspectes de la vida pública de poblacions i paisatges d’arreu del món, i que arriba a esdevenir d’absoluta ubiqüitat en diverses facetes de la vida d’una societat, com l’economia, la cultura, l’habitatge o la política. Però el turisme no ha existit sempre; és el resultat d’una determinada cultura en la qual l’oci i el temps lliure adquireixen valor social, en què determinats paisatges naturals i urbans esdevenen llocs de consum i de contemplació. Una cultura en la qual les ciutats, regions i estats necessiten legitimar discursos d’identitat i en què l’economia de serveis i els mitjans de transport afavoreixen el desplaçament de noves capes de població per motius relacionats amb el gaudi. A l’estela d’aquestes condicions s’inventa el turisme modern.
En aquest seminari participen experts i investigadors de diferents disciplines com la sociologia, l’antropologia, la història de l’art, l’arquitectura o la geografia per establir una genealogia del turisme i reflexionar sobre com ens hem constituït com a societat turística. Tornem enrere per reflexionar sobre les continuïtats i els canvis del fenomen, i analitzem quins ingredients incorpora la cultura turística del nou segle.
El seminari acompanya la conferència de Marco d’Eramo: L’edat del turisme.
20 maig, 11:00–13:00 h - La mirada turistificada. Del turisme cultural a la mercantilització de la cultura
Com arriba a convertir-se allò local, singular i simbòlic per a una comunitat en un recurs per ser consumit per turistes globals? Iniciem el seminari amb una taula en la qual reflexionem sobre com la cultura es converteix en un producte de mercat, és a dir, la mercantilització cultural a mans de la indústria del turisme, i com, malgrat això, se sosté la cerca d’autenticitat per part dels turistes.
Amb Hazel Andrews (Liverpool John Moores University), antropòloga responsable del primer estudi etnogràfic sobre els turistes britànics que viatgen amb paquets de vacances a Mallorca; Noel B. Salazar (KU LEUVEN), antropòleg que ha investigat sobre com es construeixen els imaginaris globals dels indrets turístics amb els casos de Yogyakarta i Arusha; i Fabiola Mancinelli (Universitat de Barcelona), antropòloga que ha abordat la relació de la identitat amb el turisme i el viatge, sobretot en relació amb la figura dels expats al Sud-est asiàtic. Modera Kontantina Zerva (Universitat de Girona), la recerca de la qual se centra en el comportament del consumidor en contextos de conflicte social i la interacció del mercat turístic i les comunitats locals.
21 maig, 10:00–11:30 h - Gènesi de la cultura turística. Del Grand Tour al Low Cost
Originalment el turisme estava relacionat amb valors com el privilegi i el reconeixement social, però la popularització consegüent després de la Segona Guerra Mundial el va convertir en una activitat de masses i sovint vulgaritzada. Si en les primeres experiències hi predominava la noció de prestigi, ostentació, descoberta i llibertat personal, quins valors hi associem en la contemporaneïtat? En aquesta taula explorem els orígens i reflexionem sobre el present: parlem dels primers imaginaris i subjectes turístics, de la noció de plaer i les ficcions associades a elements neuràlgics de les cultures com la gastronomia, la recerca de l’autenticitat i la diferència intrínseques en el viatge.
Amb Alicia Fuentes Vega (Universitat Complutense de Madrid), historiadora de l’art i autora de Bienvenido, Mr. Turismo. Cultura visual del boom en España (Cátedra, 2017), sobre el corpus iconogràfic del boom turístic espanyol, on destaca la perspectiva de gènere, i Marco d’Eramo, físic, sociòleg i periodista, autor d’El selfie del mundo. Una investigación sobre la era del turismo (Anagrama, 2020), un estudi històric del turisme com a fenomen complex i anàlisi antropològica , sociològica i filosòfica que ens retrata com a societat. Modera Cristina Sánchez Arribas (Universitat Politècnica de Catalunya), que ha investigat sobre el boom urbanístic durant el «desarrollismo» espanyol a través de postals turístiques.
21 maig, 11:45–13:15 h - Anatomia del turisme. Impactes de la cultura turística
Més enllà dels valors i les experiències dels subjectes turístics, mirar dins de les cultures turístiques vol dir, entre altres aspectes, pensar sobre mobilitats i fronteres, paisatges i recursos, elogis i protestes, imaginaris i estratègies, agents i governança. El turisme contemporani desborda límits inimaginables tan sols fa unes dècades. L’habitatge, el treball i la vida urbana s’exposen com mai a les voracitats del fenomen. Disseccionar les cultures turístiques ens permet pensar en com el turisme modifica i altera les nostres societats.
Amb Pau Obrador (Universitat de Northumbria), sociòleg responsable de treballs sobre domesticitat, habitabilitat i corporalitat del turisme que qüestionen la seva posició en la vida quotidiana, i Raquel Huete (Universitat d’Alacant), sociòloga que ha investigat sobre el complex equilibri entre les percepcions socials negatives del turisme i la relació de dependència econòmica de les nostres societats. Modera Francesc Muñoz (Universitat Autònoma de Barcelona), geògraf urbà expert en les transformacions de la societat contemporània.
Modera: Konstantina Zerva, Cristina Arribas, Francesc Muñoz
Participants: Hazel Andrews, Fabiola Mancinelli, Noel B. Salazar, Alicia Fuentes Vega, Marco d’Eramo, Pau Obrador, Raquel Huete
Aquesta activitat forma part de: Ciutat i turisme