Les ciutats (in)visibles

El CCCB organitza una jornada de debat que s'emmarca en la seva línia de reflexió permanent sobre espai públic. La jornada coincideix amb la presentació pública de l'Arxiu Europeu de l'Espai Públic Urbà, que el CCCB lidera amb la col·laboració de The Architecture Foundation (Londres), l'Institut Français d'Architecture (París), el Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam) i l'Architekturzentrum Wien (Viena) en el marc del programa GAUDI finançat per la Comissió Europea.

 

L´Arxiu recull una selecció dels projectes urbanístics presentats al Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, del qual se'n celebra la tercera edició l'any 2004. Aquests projectes tenen com a tret comú la recuperació de l'espai públic en la seva vessant cívica i social, a més d'urbanística. El debat coincideix amb el Festival Dies de Dansa, i va acompanyat de projeccions audiovisuals i de tallers entre arquitectes, coreògrafs i col·lectius d'immigrants de la ciutat de Barcelona. El conjunt del projecte es desenvolupa del 25 al 27 de juliol i converteix el CCCB i el seu entorn en un escenari de debat i activitat cultural sobre les múltiples dimensions de l'espai públic.

Prenent la ciutat no només com a espai físic (urbs) sinó també com a esfera on es concreta i desenvolupa la democràcia (civitas), el debat analitzarà la tensió entre els riscos (segregació urbana, privatització, caos) i les potencialitats (modernitat, ciutadania, integració) inherents a l'espai públic i la manera en què aquesta tensió pot afectar l'ideal de comunitat oberta i democràtica a la ciutat moderna. Partint d'aquesta dualitat, i reprenent la metàfora d´Italo Calvino, el debat farà un recorregut per les múltiples ciutats (real, ideal, imaginària, visible i invisible) per arribar a consensuar unes conclusions sobre l'estat de l'espai públic des d'una perspectiva pluridisciplinar. El debat tindrà un caràcter marcadament europeu, però inclourà la perspectiva de tres grans ciutats extra europees (Nova York, São Paulo i Bombai). Les conclusions de la jornada seran recollides en un document que esdevindrà el punt de partida i el marc conceptual de l'Arxiu Europeu de l'Espai Públic Urbà.


25 DE JULIOL

9:00h Inici

9:15h Introducció

Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

9:30h-11:30h «Espai públic i modernitat»

Les transformacions de la societat moderna han modificat sens dubte el concepte d'espai públic: el creixement urbanístic i demogràfic, la revolució de les comunicacions i la realitat virtual són elements que han transformat la vida urbana i, també, la pròpia noció de ciutat. Què queda de la polis grega? Què es pot dir que entenem per espai públic avui?

Presentador: Oriol Bohigas, arquitecte.

Ponents: Olivier Mongin, director de la revista Esprit.

Alejandro Zaera, arquitecte i degà del Berlage Institute, Rotterdam.

Invitats a la taula: Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona . Miquel Molins, crític, professor d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Manuel de Solà-Morales, arquitecte, catedràtic d'Urbanisme a la ETSAB-UPC. Dietmar Steiner, arquitecte i director de l'Architekturzentrum Wien, Viena.

12:00h-14:00h «Projectar l'espai públic»

La recuperació de l'espai públic ha estat un dels elements clau per entendre la projectació urbana durant les últimes dècades a la ciutat. Diversos models s'han aplicat a partir de posicions més o menys historicistes, més o menys trencadores amb la tradició urbanística del segle XIX. Alhora que els resultats mostren en molts casos exemples d'una millor integració urbana, també es detecten processos d'especialització, d'orientació vers els nous usos del consum o la tematització. L'aparició de nous estils de vida urbans i de les noves tecnologies a l'espai de la ciutat també ha fet emergir noves potencialitats i riscos a l'hora d'afrontar el projecte arquitectònic urbà sobre l'espai públic. Quins poden ser els elements que defineixin l'acció arquitectònica sobre l'espai públic a les ciutats del segle XXI? Quines solucions pot aportar la interacció entre el pensador social i l'urbanista?

Presentador: Jean-Louis Cohen, arquitecte i director de l'Institut Français d'Architecture, París.

Ponents: Raymond Gastil, director del Van Alen Institute, Nova York. Jan Gehl, arquitecte i professor de Disseny Urbà, director del Centre for Public Space Researches de la School of Architecture, Royal Danish Academy of Fine Arts, Copenhaguen.

Invitats a la taula: Aaron Betsky, director del Nederlands Architectuurinstituut, Rotterdam. Eduard Bru, arquitecte i professor de l'ETSAB-UPC. Juan Eduardo López, director del Festival Dies de Dansa. Teresa Tapada, professora d'Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

15:30h-17:30h «Els límits de la ciutat? Models urbans i expansió global de la urbanització»

Durant els últims dos segles, el creixement i l'extensió de l'espai urbà ha esdevingut un procés ininterromput que ha tingut una conseqüència molt important: la ciutat ha deixat d'ésser una excepció dins d'un territori sense urbanitzar per a convertir-se en el que és avui dia: la característica més important de l'espai habitat. A Europa, el territori urbà apareix com un entramat on els espais no urbanitzats o naturals, dominants en el passat, resten com entorns moltes vegades captius, envoltats de trames urbanes, infrastructures i edificació. Amb aquesta tendència cap a la dispersió de la urbanització, el poblament i les activitats, els límits de l'entramat urbà han anat dibuixant espais metropolitans d'extensió variable, on s'integren llocs i paisatges diferents: uns de més urbanitzats, altres de menys construïts. Una ciutat que ha vessat sobre el territori i que posa en qüestió els models urbans arquetípics com la ‘ciutat europea', la ‘ciutat americana', la ‘ciutat mediterrània'.

Presentador: Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de Composició de l'ETSAB-UPC.

Ponents: Lila Leontidou, degana de la Facultat d'Humanitats i professora de Geografia i Cultura Europea a l'Hellenic Open University, Atenes. Luca Dal Pozzolo, president i director de recerca de la Fondazione Fitzcarraldo, director científic de l'Observatori Cultural del Piemont. Arquitecte i professor a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Torí.

Invitats a la taula: Xavier Costa, arquitecte, director d'Elisava, Universitat Pompeu Fabra. Stuart McDonald, arquitecte i director de The Lighthouse, Glasgow. Bashkim Shehu, escriptor d'origen albanès resident a Barcelona.

18:00h-20:00h «Els límits de la democràcia? La megalòpolis: espai de risc Vs espai de ciutadania»

A mitjans d'aquest segle, ciutats com Bombai o São Paulo tindran més de 20 milions d'habitants. La urbanització sembla un procés imparable, amb greus conseqüències polítiques i socials: exclusió, fragmentació, massificació. Davant dels reptes que plantegen aquestes "megalòpolis" surten noves veus que busquen formes de democratització de la ciutat i de reforç del poder local. Com han resolt aquests reptes ciutats com Bombai i São Paulo? Quan la ciutat deixa de ser l'espai de la democràcia per convertir-se en l'espai de l'exclusió? Els límits de la ciutat són els límits de la democràcia?

Presentador: Francesc Muñoz, professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponents: Himanshu Burte, arquitecte, co-fundador de l'Architecture Forum del National Centre for thePerforming Arts (Mumbai), membre de PUKAR (Partners of Urban Knowledge and ActionResearch). Teresa Caldeira, professora d'Antropologia a la University of California (Irvine) i a laUniversitade do Estado de Campinas (UNICAMP, Brasil).

Invitats a la taula: Jordi Balló, cap d'exposicions del CCCB i professor de Comunicació Audiovisual a laUniversitat Pompeu Fabra.
Juan José Lahuerta, arquitecte i professor de l'ETSAB-UPC. Rowan Moore, director de The Architecture Foundation, Londres Pep Subirós, escriptor i filòsof.

Invitats especials: Berlage Institute (Rotterdam) Institut Français d'Architecture (París), The Architecture Foundation (Londres), Centre International pour la Ville, l´Architecture et le Paysage (Brussel•les), Istituto di Cultura Architettonica (Roma), Museum of Finnish Architecture (Helsinki), Direction de l'Architecture et du Patrimoine (París), Hellenic Cultural Heritage (Atenes), Deutsches Arkitektur-Museum (Frankfurt), Achitekturzentrum Wien (Viena), Dansk Arkitektur Center (Copenhagen), Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam), The Lighthouse (Glasgow), Fundació Mies Van der Rohe (Barcelona).

Arxiu Europeu de l'Espai Públic Urbà

L´Arxiu Europeu de l´Espai Públic Urbà és un espai web que mostra alguns dels exemples més rellevants de recuperació i creació d´espais públics que s´han desenvolupat per tota Europa al llarg dels darrers anys. Les intervencions, provinents de més de 16 països diferents, es fan ressò d´una nova valoració de l´espai públic, entès com a espai de trobada i relació dels ciutadans, carregat de valors funcionals i simbòlics, i que reconeix la centralitat de l´espai públic a les ciutats europees. Així, en aquestes intervencions, projectar no és només ordenar l'espai públic, sinó també contribuir a una regeneració econòmica i social que ens apropa, cada vegada més, a un model de ciutat sostenible capaç de respondre i adaptar-se de manera positiva als diferents canvis i reptes de la ciutat contemporània.

L´Arxiu recull una selecció dels projectes urbanístics presentats al Premi Europeu de l´Espai Públic Urbà, convocat bianualment pel CCCB, amb la col•laboració de l´Institut Français d´Architecture (París), el Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam), The Architecture Foundation (Londres) i l´Architekturzentrum Wien (Viena). La propera edició del Premi Europeu de l´Espai Públic Urbà se celebrarà el 2004. La creació de l´Arxiu, que ha estat parcialment finançada amb fons de la Comissió Europea, s´emmarca en la línia de reflexió permanent del CCCB sobre espai públic.


Festival Dies de Dansa

Dies de Dansa és un festival de dansa en paisatges urbans. Edificis, parcs, carrers i places cobren vida i interès urbanístic en aquesta trobada entre dues Arts: l'arquitectura i la dansa. La inquietud és humanitzar les ciutats, revaloritzar el patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat, potenciar la dansa en tots els seus aspectes i fomentar l'intercanvi entre les ciutats. El Festival Dies de Dansa té lloc en diferents espais de Barcelona. Aquest programa només inclou les activitats que es realitzaran al voltant del CCCB.


Espai de consulta

Entre els dies 25 i 27 de juliol el CCCB posarà a disposició del públic un espai amb terminals de consulta de la web de l´Arxiu Europeu de l´Espai Públic Urbà i una àmplia selecció de llibres i revistes sobre espai públic, així com documentació fotogràfica i audiovisual del Festival Dies de Dansa.