Amazònies
Polítiques de la selva
Debats
Veus de diversos àmbits ens conviden a mirar la selva des de noves perspectives que ens obrin a la seva complexitat com a espai polític i cultural. Amb la participació del líder ianomami Davi Kopenawa, Raki Ap, figura fonamental de la lluita indígena de Papua Occidental, l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro, la filòsofa Déborah Danowski, l’arquitecte i comissari Paulo Tavares, l’advocat i escriptor Philippe Sands i la jurista i activista Teresa Vicente.
Sovint imaginem la selva com una natura prístina, gairebé despoblada, amb escasses traces de cultura. Aquesta visió, hereva d’una mirada colonial i antropocèntrica, és ben lluny de la realitat: la selva és una comunitat política complexa, un entramat de vincles entre espècies que, al llarg dels segles, ha donat lloc a pràctiques i coneixements elaborats que han tingut un profund impacte en el seu entorn. Les comunitats indígenes han salvaguardat durant segles el delicat equilibri entre els diferents mons que conviuen a la selva. Els seus relats reflecteixen com en són, de fonamentals, l’entesa i el respecte entre els diferents plànols d’existència, també l’espiritual, per preservar la vida.
Al seu torn, la selva és també un espai central de resistència política, en què els pobles indígenes s’enfronten a la voracitat del capitalisme global i lluiten en primera línia de batalla contra l’emergència climàtica. Les cultures ancestrals ens demostren avui que és necessari viure en coherència amb els ritmes del planeta, i que és imprescindible repensar les nostres societats per fer possibles els mons que han de venir.
Aquesta activitat forma part de: Amazònies
Continguts relacionats
Philippe Sands i Teresa Vicente
Drets per a la natura
Philippe Sands i Teresa Vicente, veus clau en l’àmbit de la justícia mediambiental, relaten la seva lluita per penalitzar legalment l’ecocidi i convertir els ecosistemes en subjectes amb drets.
Paulo Tavares
Arquitectures del bosc
L’arquitecte i investigador Paulo Tavares desafia la dicotomia bosc/ciutat a través de l’estudi dels paisatges de la selva amazònica i proposa una descolonització de l’arquitectura i el disseny, i promoure pràctiques arrelades a la terra, fruit de la interacció d’humans i no humans, que posin en qüestió la divisió entre cultura i natura.
