De la ciutat món al món-ciutat. Vitalitat i agonia del fet urbà

Les ciutats mai no han estat entitats aïllades i autosostenibles: sempre han estat  travessades per forces i moviments supra-locals; sempre han mantingut una relació de simbiosi més o menys productiva amb un entorn més o menys ampli. Avui, però, aquestes forces, aquests moviments i aquest entorn són de caràcter mundial. Aquest canvi d’escala té profundes conseqüències. Tota ciutat està avui immersa en i és dependent d’una xarxa de relacions d’abast global.

La dificultat d’imaginar un futur per a les ciutats, un nou ordre urbà, està estretament lligada tant a aquesta mundialització objectiva de les forces que creuen la vida urbana com a una major consciència i comprensió de la complexitat.

Té sentit seguir parlant avui de “ciutat” per referir-nos a unes àrees urbanes difuses, il·limitades, en uns territoris totalment urbanitzats?