Conversa amb Siri Hustvedt

Algunes escriptores practiquen la ficció literària no només com un lloc on imaginar mons possibles, sinó com una manera d’intervenir en l’elaboració de la memòria col·lectiva i de les veus que en formen part. Siri Hustvedt ha escrit que la memòria és fràgil i que la història pot ser un ganivet per a totes aquelles que hi volem fer sentir altres cossos i altres relats. Com en el relat que ens explica en el seu últim llibre, Records del futur (Seix Barral i Edicions 62), al voltant del litigi que afecta els orígens de l’art modern: la disputa sobre la paternitat de Fountain, el cèlebre urinari atribuït a Marcel Duchamp i que avui sabem que invisibilitza un altre nom de dona, el de la poeta, artista i performer dadaista Elsa von Freytag-Loringhoven.