Gabriela González i Eugenio Coccia

Cent anys després que Einstein en predigués l’existència, el 2015 es va detectar per primera vegada una ona gravitatòria. Procedia de la fusió de dos forats negres a 1400 milions d’anys llum de la Terra. Des d’aleshores, els detectors d’ones gravitatòries han descobert altres fenòmens semblants i han revolucionat l’astrofísica. Això obre la porta a viatjar als orígens de l’Univers i estudiar-lo en la seva etapa més ancestral, una època fins ara inaccessible amb els telescopis tradicionals. Què ens espera en aquest cosmos inexplorat? La fusió de forats negres és el fenomen més extrem que existeix? Podrem observar el naixement de l’univers i apropar-nos al big-bang?

Per valorar quins podrien ser els propers descobriments derivats d’aquesta tecnologia i reflexionar sobre l’impacte que té en les nostres cosmovisions actuals, el director de l’Institut de Física d’Altes Energies i expert en ones gravitatòries, Eugenio Coccia, conversa amb Gabriela González, investigadora de la Universitat de Louisiana i membre de l’equip que va detectar la primera ona gravitatòria.

Obre l’acte Astres, una performance en directe dels artistes digitals Playmodes que ofereix una experiència immersiva creada mitjançant l’ús innovador de projecció làser i àudio. A través de la visualització i la sonificació de dades astronòmiques reals, l’obra no només reivindica la bellesa i el misteri del cosmos, sinó que també convida a redescobrir una antiga manera de mirar els estels.

Astres, 2025
Playmodes
Durada: 20 minuts

Aquest acte s'enmarca en el projecte «Ciència radical», un programa cultural sorgit de l’estratègia de recerca articulada pels fons dels Plans Complementaris que es coordinen des de Catalunya a través de l'ICFO, el Sincrotró ALBA, l'IBEC i l'IFAE.