Visita lliure en grup a l’exposició «Subúrbia»

Subúrbia. La construcció del somni americà proposa un recorregut per la història dels suburbis americans i per la creació de la seva imatge arquetípica: aquesta extensió infinita de cases en propietat, cadascuna amb el seu propi garatge i, envoltada de gespa, la màxima expressió del “somni americà”, que encara avui continua expandint-se a través de totes les àrees urbanes dels Estats Units i de la resta del món.

Innumerables manifestacions artístiques, des de pel·lícules, sèries, fotografies, pintures o novel·les, han contribuït a la creació d'aquest arquetip universal que, per altra banda, amaga multitud de problemes com els de la insostenibilitat mediambiental —es tracta d’un model basat en continus desplaçaments en automòbil— o la manca de sociabilitat i l’aïllament.

L’exposició acaba amb un apartat que analitza com aquest model nord-americà va arribar a casa nostra i com ha influït en el nostre paisatge i en la nostra idea de ciutat.

El recorregut s'estructura en cinc àmbits:

1. La construcció del somni americà. Amb l’arribada de la Revolució industrial, les grans ciutats es van convertir en el motor del progrés però també van ser percebudes com un lloc
   “perillós”. Gràcies a l’aparició successiva del ferrocarril, el tramvia i l’automòbil, la revolució de la mobilitat va possibilitar la colonització progressiva de la perifèria de les ciutats que havia de transformar el camp en barris residencials.
2. El boom de Subúrbia. L’explosió suburbial es va produir quan els soldats que havien combatut a la Segona Guerra Mundial van tornar en massa ansiosos per formar una llar.
   Amb els crèdits que els va donar l’Estat i la ràpida creació d’infraestructures, de sobte "hi havia cases fins a l’infinit". Era l’«estil de vida americà», que va fascinar el món sencer.
3. El malson residencial. Més enllà de les crítiques que Suburbia rebia per la banalitat i la repetició de la seva arquitectura i per l’alienació dels seus habitants, a mesura que es va anar democratitzant, que va anar obrint les portes a totes les classes socials i minories racialitzades , també va començar a deixar de ser percebuda com un entorn segur. S’hi va introduir la por, fins i tot el terror. I la pobresa.
4. Post-Subúrbia. Des de fa unes quantes dècades, la frase “viure al suburbi” no dona cap informació rellevant atesa la diversitat radical de suburbis: extremadament rics, molt pobres, poblats per “minories” racialitzades, etc.. D’altra banda, des de l’aparició del Nou Urbanisme als anys noranta, es parla de Postsubúrbia. Sota el paraigua d’aquest moviment van néixer suburbis suposadament modèlics com Seaside, utilitzat com a decorat per a El xou de Truman. També apareix la idea de reciclar Suburbia per convertir aquests barris sense teixit en enclavaments satèl·lit autosuficients seguint la idea de les "ciutats jardí“.
5. La dispersió arriba a casa. La perifèria de les ciutats europees, tradicionalment vertical i obrera, no s’assembla gens a l’estatunidenca, però amb la gentrificació creixent, la possibilitat d’una vida millor a la perifèria resulta cada cop més atractiva. Aquest últim apartat analitza com aquest model nord-americà va arribar a casa nostra i com ha influït en el nostre paisatge i en la nostra idea de ciutat.

Visita per a docents

Dimecres 20 de març, a les 18.00

A càrrec del comissari de l'exposició Philipp Engel

Aforament limitat, cal inscripció prèvia: [email protected]