104. La solitud i el cos virtual / Loneliness and the virtual body

Els videojocs són emocionants per una pila de motius. Com que són un mitjà que encara està a les beceroles, es beneficia del coneixement dels seus predecessors, pren exemple del cinema, del món editorial, de la ràdio i de la poesia. Els videojocs ens permeten “ocupar” cossos que no són els nostres d’una manera molt especial i vívida, apliquen trucs que fan possible que visquem vides d’altres persones: ens permeten, alhora, aconseguir el contacte humà i explicar (viure) una història. Qui sap quines històries podrem explicar i de quina manera en el futur.

“Si d’aquí cinquanta anys encara som aquí, els jocs potser s’hauran convertit en objectes arqueològics, gràcies als quals podrem contemplar el passat en tot el seu esplendor i en tecnicolor.”

Autors/es: Cassandra Khaw

Relacionat amb Primera Persona