Rebecca Solnit

És escriptora, historiadora i activista, particularment compromesa amb les causes feminista i ecologista. Des de la dècada dels vuitanta, Solnit ha treballat en nombroses campanyes de drets humans, i també amb activistes contra la guerra durant la presidència de George Bush. Ha escrit vint llibres sobre feminisme, història de la cultura occidental i els indígenes dels Estats Units, el poder popular, els canvis socials, els moviments d’insurrecció i els desastres naturals, entre altres temes. Al llarg de la seva trajectòria com a escriptora, ha rebut múltiples reconeixements i beques com el Kirkus Prize for Nonfiction (2018) o la beca Guggenheim, i el 2010 va ser reconeguda pel Reader Magazine com «una de les 25 visionàries que estan canviant el món». Col·labora amb les revistes Harper’s Magazine i The Guardian, i publica regularment al blog de discussió política Tom Dispatch i a Literary Hub. Entre els seus llibres destaquen L’art de perdre’s (Angle/Capitán Swing, 2020), on explora el poder espiritual del vagareig en la natura; Els homes m’expliquen coses (Angle/Capitán Swing, 2016), publicació que va popularitzar el neologisme mansplaning, que fa referència a la condescendència i al paternalisme amb què molts homes tracten les dones en converses intel·lectuals, i Records de la meva inexistència (Angle/Lumen, 2021), un recorregut per la seva joventut i els seus inicis en l’activisme i l’escriptura. La seva darrera obra és Les roses d'Orwell (Angle/Lumen, 2022), on es capbussa en el llegat de l’autor de 1984 per rescatar-ne una faceta fins al moment desconeguda.