El Último Vecino

El Último Vecino, el nom del qual ja reté ressons d’un dels seus grups fetitxe (El Último de la Fila), no s’entén sense una paraula: obsessió. Obsessius són els seus ritmes insistents, però també unes lletres en què determinades paraules («espantat», «perdut») es repeteixen una vegada i una altra. Amb una perícia absoluta per les melodies taral·lejables amb vestimentes una mica fosques, representen la millor actualització de molts dels millors grups dels vuitanta, de New Order i The Smiths a Golpes Bajos o Décima Víctima. Després d’experimentar amb cintes de casset abandonades en boscos (per buscar un so encara més especial), han editat el seu disc (homònim) de debut, un èxit instantani en el circuit independent nacional.