Passatge al paradís

Als darrers anys, l’abundància de noves narratives distòpiques, en particular de gènere postapocalíptic, a través del videojoc, el cinema, les sèries televisives, el còmic i la literatura (especialment la juvenil), ha convergit amb un determinat còctel de malestars socials: crisi i recessió econòmica global, indignació pels retrocessos de l’estat del benestar, ressorgiment de la ultradreta i increment de la preocupació pel medi ambient i el canvi climàtic.

La confluència entre producció de distopies i èpoques de canvi i tensió social no és casual atès que les narratives distòpiques han funcionat, històricament, com a paràboles reveladores dels foscos escenaris de futur (representats de forma dramatitzada i al·legòrica) en què podria desembocar la nostra societat si se segueixen determinats camins.

Però la distopia contemporània, tal com apunta l’especialista Tom Moylan, sol incloure alguna mena d’enclavament utòpic, un reducte d’esperança. Es tracta d’un assaig imaginatiu, sovint fràgil i poc definit, però perceptible al capdavall, de noves societats, possibles vies de transformació del món distòpic, o en tot cas, models de resistència.

Direcció: Andrés Hispano
Realizació i postproducció: Toni Curcó

Relacionat amb Gameplay

18 desembre 2019