Kosmopolis 2021
La literatura que ve
Coincidint amb les exposicions «Mart. El mirall vermell» i «Ciència fricció», Kosmopolis 21 va explorar «La literatura que ve», i va celebrar la ciència-ficció com a gran gènere literari que travessa fronteres i tradicions. Durant cinc dies, la festa de la literatura amplificada va aplegar un centenar dels creadors més destacats del moment per parlar de viatges a l’espai, de planetes en col·lapse i nous planetes habitables, de futur, d’utopies i distopies, i dels grans relats que expliquen el nostre lloc al cosmos.
Viatge a Mart: primera parada
Conversa i projecció de peces audiovisuals
Conversa amb els creadors, activistes, pensadores i joves que han migrat sols, que durant tres mesos han configurat la tripulació d’una missió metafòrica a Mart per reflexionar sobre la mateixa experiència del viatge i sobre el futur que tenim en comú, coincidint amb la presentació de les peces audiovisuals resultants del projecte.
Concert de Nico Roig, amb Lucia Fumero i David Soler
Cor marcià
El cantant i compositor Nico Roig recrea en directe la música que ha compost per a l’exposició «Mart: el mirall vermell» i s’embarca en un viatge sonor que va des de les metamorfosis del planeta a través de la història fins als estranys paisatges marcians capturats per les darreres missions espacials.
Verónica Gerber Bicecci i el llenguatge que ve
Iván de la Nuez
La creadora Verónica Gerber Bicecci compon una teoria sobre el llenguatge de l’esdevenidor que emana de la intersecció entre literatura i art.
Sèries marcianes: més ficció que ciència?
Gravació en directe del programa ‘SerieSelektor’ d’iCat FM
El podcast de sèries d’iCat arriba al Kosmopolis per analitzar i recomanar les sèries que exploren el planeta vermell. Mart s’ha convertit en una de les obsessions de la sci-fi actual a les sèries, però quant de ficció ...
Aina Huguet, Iris Llop, Artur Garcia Fuster, Gemma Medina i Martí Sales
Ray Bradbury: una lectura crítica
Un conte, una actriu i tres crítics. Aina Huguet llegeix La sabana, de Ray Bradbury, i Iris Llop, Artur Garcia i Gemma Medina (de la revista digital de crítica literària La Lectora) espremen el text des de tres angles diferents per treure’n ...
Werner Herzog i Clive Oppenheimer
Missatgers de l’espai
El director de documentals Werner Herzog conversa amb el vulcanòleg Clive Oppenheimer sobre el tercer documental que van rodar plegats, Fireball: Visitors from Darker Worlds, una investigació sobre el significat cultural dels meteorits, l’impacte que els seus cràters han tingut per a la humanitat i tot allò que n’ha pogut aprendre la ciència.
Robert Macfarlane i Gabi Martínez
El relat del foc i del gel
Robert Macfarlane, referent mundial de la nature writing i Gabi Martínez, l’impulsor de la idea Liternatura conversen sobre com articular un nou relat sobre la natura, que subratlli la importància de vetllar pels marges i la biodiversitat davant de la grisor de l’Antropocè.
Verónica Gerber Bicecci i Alicia Kopf
La dansa de la renovació
Darrerament proliferen textos que prenen com a base el millor de la narrativa i de les pràctiques artístiques per explorar territoris nous i enriquir plàsticament les ficcions. Són llibres que es despleguen cap al dibuix, la fotografia, el vídeo o la pintura, ...
Presentació de la publicació especial de la revista ‘BRANCA’
Els coets venien com llagostes
Presentació de l'antologia de relats de ficció Els coets venien com llagostes, fruit d’una col·laboració entre la revista BRANCA i el CCCB, i que parteix de la voluntat de pensar futurs amb l’excusa d’una hipotètica colonització de Mart.
Elisenda Solsona, Elena Bartomeu, Cristina Xifra, Elena Polanco i Ricard Ruiz Garzón
Extraordinàries
Quatre escriptores debaten amb l'editor de la primera antologia de dones de la ciència-ficció catalana sobre què significa aquesta irrupció, en quines noves veus, formes i temàtiques se sustenta i, sobretot, per què ha trigat tant i quin futur els espera, a les nostres lletres.
Mia Couto, José Eduardo Agualusa i Tania Adam
Els traductors de somnis
Tot i néixer a mig continent de distància, el moçambiquès Mia Couto i l’angolès José Eduardo Agualusa són bons amics, i també dues de les figures més respectades de les lletres africanes. Els agermana una pàtria lingüística ...
Poetry Slam: edició especial Kosmopolis
Deu slammers participen en aquesta competició poètica, sempre en un format àgil i dinàmic que estableix una nova relació entre el públic i els poetes, en una edició especial vinculada temàticament a les exposicions «Mart: el mirall vermell» i «Ciència fricció». Com sempre, el conductor de la nit serà Payaso Manchego i la música anirà a càrrec de Dive Dibosso.
Sophie Collins, Irenosen Okojie, Mireia Calafell i Anna Gual
Poetitzar el demà
Quines paraules necessitem per pensar el futur? Serveixen els conceptes i les idees del passat, o hem de crear-ne de nous per anomenar un altre món possible? On trobarem aquestes paraules que encara no s’han dit? Recital poètic i audiovisual, on Sophie Collins i Irenosen Okojie llegeixen els seus textos per videoconferència, i des del CCCB les acompanyen les poetes Mireia Calafell i Anna Gual, que condueix la sessió.
Verónica Gerber Bicecci, Giovanna Rivero, Fernanda Trías i Jorge Carrión
Amèrica futura
Quins són els horitzons de futur que dibuixa la literatura llatinoamericana d’avui? Com és la ficció especulativa més recent de l’altra riba de l’Atlàntic? Quines intervencions proposa en l’àmbit del realisme la literatura experimental o l’art contemporani? Des de procedències i biografies ben diferents, les escriptores Verónica Gerber Bicecci, Fernanda Trías i Giovanna Rivero parlen de la seva obra i de la d’autors contemporanis al continent en aquesta conversa amb l’escriptor Jorge Carrión.
Pau Riba, Neil Harbisson, Pol Lombarte, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i De Mortimers
De big bangs, cíborgs i poesia
Els poetes Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda reciten fragments del llibre que Pau Riba ha escrit per a l’ocasió, després de la seva conversa amb Pol Lombarte i Neil Harbisson, la primera persona reconeguda com a cíborg. Per acabar, i en companyia ...
Lana Bastašić, Tatiana Țîbuleac i Xènia Dyakonova
Escriptura en turbulència
Lana Bastašić i Tatiana Țîbuleac són dues de les autores europees amb més potencial i a Kosmopolis han compartit escenari per primera vegada per parlar de literatura, de la llengua com a militància i de turbulències, perquè els seus llibres són impactants, plens de personatges extrems i relacions disfuncionals.
Presentació de la revista ‘CARN DE CAP TRES’
Paisatges posthumans
La revista de literatura CARN DE CAP, que impulsa l’Escola Bloom, presenta el seu tercer número, un paisatge cap el posthumanisme, com a espai de superació de les coordenades estètiques, polítiques i filosòfiques de l’humanisme.
Sebastià Portell, Joaquín Rodríguez i Angelina Cabré
Lectura, entre el goig i la necessitat
En el marc de Kosmopolis 2021, Biblioteques de Barcelona organitza una conversa entre Sebastià Portell i Joaquín Rodríguez, dos escriptors amb punts de vista diferents i alhora complementaris sobre la lectura. Moderats per Angelina Cabré, els dos autors parlen sobre ...
Maggie O’Farrell, Gemma Ruiz Palà i Begoña Gómez Urzaiz
Oblideu Shakespeare
En aquesta sessió, Maggie O’Farrell, una de les escriptores més aplaudides del Regne Unit, parla amb Gemma Ruiz Palà i Begoña Gómez Urzaiz de la immersió que va fer en el teatre elisabetià, de la misogínia dels biògrafs i del seu descobriment del món dels sabers naturals, fins al punt de convertir-se en una autèntica remeiera.
Ones Marcianes. Ciència, literatura i ràdio en viu
Gravació d'un podcast en directe
Festa de cloenda del projecte educatiu «Missió ÀLIA», que relaciona la divulgació científica amb la creació literària i artística, amb una conversa entre l'astrofísica Fatoumata Kébé i Miquel Sureda i la gravació d'un podcast en directe amb les escoles i els científics implicats en el projecte.
Claudia Durastanti i Stefanie Kremser
Ser d’arreu o d’enlloc
Aquestes dues escriptores nòmades conversen sobre les identitats construïdes a força de segells al passaport i es refereixen als seus darrers llibres, L’estrangera (L’Altra Editorial / Anagrama) i Si aquest carrer fos meu (Edicions de 1984 / Entreambos), per parlar del desarrelament, el sentiment de pertinença i les estratègies que ha seguit cadascuna d’elles per trobar el seu lloc al món.
Isaki Lacuesta, Pedro G. Romero i LaboratoriA
Retratos mudos
Isaki Lacuesta torna a amplificar el flamenc amb Retratos mudos, la projecció performàtica d’un seguit de filmacions sense so de grans figures del flamenc, acompanyades de la música en directe del col·lectiu LaboratoriA i un diàleg amb l’artista Pedro G. Romero.
Oriol Sauleda, Marcel·lí Bayer i Alexandra Garzón
L'únic que em cal és imaginar
Acompanyat del músic Marcel·lí Bayer i la videocreadora Alexandra Garzón, Oriol Sauleda ens fa viatjar pel cosmos només amb les paraules. Cordeu-vos els cinturons i prepareu-vos per a un recital amb enlairament del lèxic i constel·lacions de ...
Kameron Hurley i Víctor García Tur
Feminisme a l’era dels 'geeks'
La perspectiva de gènere ha canviat la ciència-ficció i Kameron Hurley està capgirant paradigmes i enriquint el gènere en moltes direccions. Acompanyada de Víctor García Tur, guanyador del Premi Sant Jordi amb L’aigua que vols ...
Hervé Le Tellier i Pablo Martín Sánchez
Universos paral·lels
L’especulació ha estat el punt de partida de moltes grans històries. Des de la Ilíada, partir d’un «i si…» hipotètic i explorar universos paral·lels, futurs possibles o passats ucrònics ens ha permès ...
Dani Orviz i Crisal Rodríguez
Poetry Slam
Els poetry slammers Dani Orviz i Crisal Rodríguez reciten dues creacions inspirades en els grans temes d’aquest Kosmopolis, com el nostre futur interplanetari i la convivència entre espècies companyes.
Fatoumata Kébé i Albert Forns
La lluna és una novel·la
L’altra cara de la Lluna (Angle Editorial / Blackie Books) és l’homenatge que Fatoumata Kébé ret al nostre satèl·lit, una història cultural de la Lluna que es llegeix com una novel·la apassionant. Acompanyada per l’escriptor i periodista Albert Forns, aquesta brillant astrofísica francesa ens explica des dels mites i les llegendes que les diverses civilitzacions han dedicat a la reina de la nit fins a la cursa espacial o la influència que la Lluna ha tingut en les pel·lícules, les cançons i fins i tot les expressions que fem servir. ...