Exposició
Tiran(i)a
Des de l'any 1945, el dictador stalinista Enver Hoxha, va dominar Albània tot exercint-hi un poder sagnant i paranoic, que portà el país a l'aïllament total de la resta del món.
Una equació de paraules entre Tirana -capital d'Albània- i Tirania -el poder que exerceix una sola persona de manera opressiva- és l'origen del títol d'aquesta exposició, Tiran(i)a, una mostra que parteix de la mirada de l'escriptor albanès Bashkim Shehu, exiliat a Barcelona l'any 1997.A través de referents arquitectònics -construccions simbòliques de l'arquitectura del poder-, muntatges audiovisuals, pintures i escultures del realisme socialista, estàtues dels líders comunistes retirades de les places públiques, llibres i fotografies, Shehu dissecciona la tirania exercida per Hoxha i la converteix en una metàfora. D'aquesta manera, l'exposició pren el cas albanès (1944-1990) com a punt de partida i el fa extrapolable a molts altres casos donats al llarg de la història contemporània.
Comissariat: Bashkim Shehu
El recorregut de l'exposició té en compte els àmbits següents:
1.- La Plaça Skanderbeg, centre de Tirana, no tan sols per raons urbanístiques, sinó també com a escenari d'alguns dels esdeveniments històrics més importants per al país. L'ocupació d'aquesta plaça (pels feixistes, pels nazis, pels comunistes...) significa, simbòlicament, la possessió del poder. Un espai documental que permet fer un recorregut per la història antiga i moderna d'Albània.
2.- L'Ànima captiva, àmbit que representa la tendència del totalitarisme a imposar un control sobre la vida espiritual de tothom. Es representa mitjançant una biblioteca que recull els llibres prohibits per Hoxha, tots ells marcats amb una R, entre els quals hi havia una bibliografia de Cervantes, els llibres d'Ernst Hemingway, Rafael Alberti i Jean-Paul Sartre, o les obres de Plató, Aristòtil i Hegel. En segon lloc, els llibres de la biblioteca particular del dictador, molts d'ells prohibits als albanesos, i finalment, els llibres escrits per Hoxha.
3.- El Nou Home, com a descripció del tipus de "monstre" que la dictadura d'Hoxha (com altres règims totalitaris) intenta produir: fort, sense sentiments i amb un únic objectiu, el triomf de la causa, el triomf del "Dirigent". En aquesta secció s'exposa, entre altres coses, una col·lecció inèdita d'escultures i pintures del Museu de Tirana que pertany al moviment estètic del realisme socialista.
4.- La morfologia del poder: evocada a través de "La Piràmide", figura que té una relació evident amb l'estructura del poder i que al mateix temps representa un tipus d'economia que en l'etapa postcomunista va portar el país a la ruïna, i "El Búnquer" com a realitat i símbol del deliri defensiu del règim. Hoxha va arribar a fer construir 200.000 búnquers (en tenia planificats 700.000), per a una població de 2.000.000 d'habitants. Avui, la majoria d'aquests habitacles estan envaïts per la vegetació o són reutilitzats per altres funcions (restaurants, tallers d'artistes, habitatges precaris...), però encara resten com a símbol de l'autoaïllament del país a causa del règim d'Hoxha.
Sobre les piràmides mausoleus, en els búnquers confosos en el paisatge, en els carrers rehabilitats, s'erigeix la Tirana actual. La ciutat més desconeguda, més apassionant, que aquesta exposició converteix en paradigma dels nostres temps.
