Exposició
Sade
La llibertat o el mal
L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.
L’escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) és un personatge polèmic que algunes persones han vist com un pensador revolucionari i alliberador i d’altres, com un autor perniciós i corruptor. Els seus escrits es poden interpretar com una filosofia de la llibertat, però també com una filosofia del mal.
L’exposició ens presenta la figura del marquès de Sade i la influència que el llegat n’ha tingut en l’àmbit del pensament des de principis del segle XX fins als nostres dies. Ens mostra l’impacte que els seus polèmics textos ha tingut en una sèrie d’artistes i intel·lectuals, i ens explica com ha esdevingut una icona molt present en la cultura de masses. Al segle XX, es van crear nombroses obres que s’hi referien de manera directa o indirecta, fet que es pot considerar un senyal de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les seves idees van provocar durant el segle passat, a més d’una prova del potencial subversiu de la seva producció literària, que avui dia encara ressona.
«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
El recorregut de l’exposició conté documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jacques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors. A la mostra, les instal·lacions d’artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen amb produccions noves de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia i interpretada per Clàudia Abellán i Joel Cojal.
Apartats de l’exposició
La visita a l’exposició comença amb un pròleg dedicat a la vida de Sade, continua amb quatre àmbits temàtics entorn del seu llegat cultural i filosòfic i acaba amb un epíleg sobre la seva vocació teatral. Els quatre espais centrals de la mostra reben el nom de «passions», terme que prové de l’obra Els 120 dies de Sodoma. Així, durant el recorregut, el visitant es trobarà amb les «Passions transgressores», àmbit que aborda la influència sadiana en les avantguardes del segle XX; les «Passions perverses», secció dedicada als límits de la representació de l’erotisme; les «Passions criminals», espai centrat en l’abús, la crueltat i la dominació, i les «Passions polítiques», apartat que aborda la violència sistèmica i l’abús de poder. Hem de considerar l’obra de Sade com una filosofia de la llibertat o del mal? La mostra planteja aquesta pregunta que constata que potser són indissociables: sense pensar el mal, és difícil definir la llibertat.
Per saber-ne més sobre els apartats de l’exposició, cliqueu a Ampliar la informació.
La Impròpia, un espai per a la trobada, la conversa i la lectura
Al vestíbul de l’exposició «Sade. La llibertat o el mal», hi trobareu La Impròpia, un espai d’accés lliure amb una petita biblioteca sobre sexualitats dissidents en el qual també tenen lloc trobades, converses i tallers en torn d’aquesta temàtica.
Comissariat: Alyce Mahon, Antonio Monegal
Apartats de l’exposició
Pròleg: Sade i la seva filosofia al tocador
La vida del marquès de Sade va estar plena d’excessos i contradiccions. Va ser perseguit per les seves tendències sexuals, les seves posicions polítiques i morals i els seus escrits. Va passar vint-i-set anys a la presó i va acabar la carrera muntant obres de teatre al manicomi de Charenton. Aspirava a ser reconegut com a home de lletres, però part de la seva obra desmesurada es va perdre. Al segle XX es va assistir a un autèntic culte a Sade gràcies a la reedició dels seus escrits. Avui dia, noves generacions d’escriptors i artistes n’abracen la filosofia transgressora i el missatge revolucionari.
Amb obres de Joan Fontcuberta i Paul Chan, primeres edicions de llibres de Sade i fragments de Salò de Pier Paolo Pasolini.
Passions transgressores
Les avantguardes del segle XX descobreixen en Sade un portaveu de la llibertat. Els surrealistes el reconeixen com a precursor i una bona llista d’artistes il·lustren o invoquen la seva obra. Després de la Segona Guerra Mundial, el llegat de Sade adquireix una dimensió filosòfica i, des de llavors, el repte ha estat com interpretar-ne el llegat: com a model de transgressió i sobirania o com a mostra dels perills de la racionalitat pura i la llibertat absoluta. Durant els anys seixanta es van fer noves relectures dels textos i també es va vincular el Sade revolucionari amb el maig del 68.
Amb obres de Salvador Dalí, Otto Dix, Luis Buñuel, Alberto Giacometti i Roberto Matta, llibres il·lustrats per Leonor Fini, Toyen, André Masson i Hans Bellmer, i documentació fotogràfica d’una performance de Jean-Jacques Lebel.
Passions perverses
La segona meitat del segle XX va popularitzar la figura de Sade. A partir de finals dels seixanta, paral·lelament a la liberalització de la sexualitat, emergeix com una icona en la cultura de masses i l’underground, sense perdre, però, la dimensió pertorbadora que provoca escàndol, censura o intolerància. La influència de Sade està associada a l’acceptació social de pràctiques sexuals no normatives lliurement consentides, tradicionalment considerades «pervertides», i a la reivindicació de la multiplicitat del desig i el qüestionament dels rols de gènere. En aquest panorama d’aparent tolerància, la radicalitat de Sade conserva la capacitat subversiva, reclamada per artistes i activistes LGBT+.
Amb obres de Pierre Molinier, Susan Meiselas, Robert Mapplethorpe, Miguel Ángel Martín, Jan Švankmajer, Nobuyoshi Araki, Quimera Rosa, Joan Morey i Carles Santos.
Passions criminals
Al segle XIX, Krafft-Ebing va encunyar el terme sadisme i, des de llavors, el nom de Sade s’ha associat a l’abús, la crueltat i la dominació. Sade va declarar que no era ni un criminal ni un assassí, però la seva obra ens obliga a enfrontar-nos al lloc del mal tant en l’experiència humana com en les fantasies. Davant les múltiples manifestacions de l’horror, la ciència s’ha interrogat i ha elaborat hipòtesis i experiments sobre això que anomenem el mal. Els mitjans de comunicació ens informen quotidianament de casos de violència de gènere, violacions i abusos infantils, alhora que el públic exhibeix l’afició morbosa a consumir notícies sensacionalistes.
Amb obres de Sira-Zoé Schmid, Paul McCarthy, Laia Abril i Domestic Data Streamers, els experiments de Milgram a Yale i Zimbardo a Stanford, i fragments de Funny Games de Michael Haneke.
Passions polítiques
Sade es troba més present que mai en la nostra cultura, reflectit en un sistema de valors propi de la lògica neoliberal. Sade ens recorda que la raó il·lustrada és la font dels drets humans i alhora la seva negació. Es discuteix sobre els trets sàdics del nazisme i d’altres formes d’opressió, però cal recordar que Sade es va oposar a la violència de la Revolució Francesa i a la guillotina, i que, per als seus personatges, la tortura, l’espoli i l’extermini són font de plaer individual. Si bé en la societat actual la violència i l’abús de poder tenen una dimensió col·lectiva, cal examinar-los a la llum de les idees de Sade per mirar d’entendre’n l’origen. No es tracta d’atribuir a Sade tots els mals de la humanitat, sinó de llegir-ne els escrits com un desafiament per poder encarar el que significa el mal.
Amb obres de Joan Fontcuberta, Teresa Margolles, Marcelo Brodsky, Kara Walker i Blalla Hallmann.
Epíleg: L’escenari d’una revolució
La vocació pel teatre va acompanyar Sade tota la vida i s’hi va lliurar plenament mentre va estar tancat a Charenton. Per retre homenatge a aquesta dedicació, reunim un seguit de creadors i produccions de les arts performatives en què trobem ressons del seu llegat. Al segle XXI, el nom i les obres de Sade continuen sent invocats pel postfeminisme, la teoria queer, el postporno, el teatre, el cinema i l’art contemporani, que exploren els límits de la prohibició, reivindiquen el poder del desig i la imaginació, i posen de manifest la tensió entre les idees llibertines de Sade i els desafiaments morals que plantegen.
Amb un fragment de l’obra Le retour de Sade de Bernard Noël i mostres audiovisuals i fotogràfiques d’obres d’Albert Serra, Candela Capitán, Angélica Liddell i Shu Lea Cheang.
Continguts relacionats
Inés Martín Rodrigo i Mar García Puig
Paraules que obren camí
Les escriptores Inés Martín Rodrigo i Mar Garcia Puig parlen sobre com construir nous referents culturals per a les dissidències sexuals des de la paraula literària.
Alyce Mahon i Antonio Monegal expliquen la importància de revisitar Sade avui
Dins l’exposicio «Sade. La llibertat o el mal»
Aprofundim en la vida, l’obra i les idees del marquès de Sade en aquesta conversa entre Alyce Mahon i Antonio Monegal, comissaris de l’exposició que dediquem a l'escriptor francès. Mahon i Monegal fan un recorregut per la tesi i els temes que planteja la mostra ...
Imatges de l'exposició
