Virginie Despentes i Irantzu Varela

El llibertinatge va ser un moviment d’emancipació dels imperatius religiosos. En una època de gran empoderament de les dones, la burgesia del segle XVIII el va reduir a l’aspecte sexual i va imposar la idea que cal una víctima per gaudir del sexe. Podríem dir, des d’una perspectiva feminista, que es tractava d’un retrocés en què la doctrina de la creença va considerar que el sexe s’havia de desenvolupar dins d’una perspectiva de victimització. Tenint en compte aquesta qüestió històrica, quines comparacions es poden establir amb l’alliberament sexual de finals dels setanta al segle XX que porten a l’era del Me Too? Per què el sexe sempre ha d’estar lligat a la victimització i a la vigilància dels cossos? Per què les revolucions esdevenen reaccionàries així que la dona amenaça de posseir el seu propi cos? Podem deixar de banda el paper de la víctima en el marc dels avenços dels drets de les dones, la llibertat sexual i l’autonomia del cos?