Far Thomas A. Edison

Una humanitat que pot comunicar-se a distància i sense fils, conservar la memòria sonora, mirar a través dels cossos sòlids... A l'actualitat, ja a les portes del segle XXI, percebem la d'Edison com una tasca de dimensions extraordinàries.

I no cal oblidar que, en el món de l'art, les màquines d'Edison tenen un paper molt important. En el cas de la música, això és evident. La transformació cultural consegüent abasta camps que no són estrictament musicals. Fins i tot podríem dir que, dins del món sonor, ens trobem davant del sord més genial després de Beethoven...

Des que el so pot ser emmagatzemat i reproduït sense necessitat de la font emissora original, el so es propaga permanentment. En tot el planeta i a totes les hores del dia hi ha persones que escolten el que altres van dir en un altre moment o les músiques que altres van tocar en un altre lloc.

Atesa la inefabilitat del so i la seva inevitable polisèmia, la instal·lació que presentem vol suggerir que, un cop enregistrat, el so pot ser recontextualitzat sens fi, pot ser reordenat per l'oient, pot ser allà on menys l'esperem i, finalment, pot servir per a una interpretació poètica de les paradoxes inherents al món després de la "galàxia Edison", tan indiscutible com antimetafòrica.