Far Albert Einstein

Einstein encunyà la terminologia religió còsmica per referir-se als seus sentiments religiosos. Aquests no menen a una concepció antropomòrfica de Déu; es perceben com una força interior que impulsa irresistiblement a tractar de captar l'harmonia preestablerta que ens ofereix la Natura. Aquesta actitud no es deriva de la raó, ni de la voluntat: prové del cor -com la del creient religiós o la de l'enamorat- i representa la motivació més forta i noble per a la investigació científica.

Com pot comunicar una persona a una altra aquesta sensació? Per a Einstein, la funció més important de l'art i de la ciència és, precisament, la de despertar aquest sentiment religiós còsmic i mantenir-lo viu en aquells que són receptius.

No pretenem fer aquí una divulgació més de la vida, obra i influència d'Einstein. Volem assumir un risc en una altra direcció, d'acord amb els objectius del cicle Fars del segle XX, i també amb les idees del nostre personatge: emprar la solució formal visual per tractar de despertar -pel cap baix- la curiositat per apropar-se a algun aspecte del far.

La nostra visió del personatge ens porta al convenciment que Einstein hagués estat còmplice dels objectius d'aquesta exposició. No ens atrevim, però, a pronosticar el seu judici pel que fa a la realització.

 

"UN ALTRE EINSTEIN" - Visites comentades al voltant de la instal·lació i el personatge:
A les 19 h (Entrada lliure)

10 de març
Lluís Navarro Veguillas

15 de març
Antoni Lloret

22 de març
Josep Llosa

29 de març
Jorge Wagensberg