1899 - 1988. Tarradellas o la reivindicació de la memòria

L'exposició proposa un recorregut per diferents àmbits successius, que presenten l'itinerari vital de Josep Tarradellas, paral·lel al procés de transformació de la Catalunya del segle XX. S'organitza en les seccions següents:

ENTRADA
Durant la II Guerra Mundial, i fins que la situació internacional no ho va permetre, els pares de Josep Tarradellas van conservar l'arxiu personal del seu fill en bidons segellats, enterrats sota les vinyes de la finca familiar de Saint-Martin-le-Beau. El visitant troba, en aquest àmbit d'entrada, algunes dades bàsiques sobre l'arxiu, en un entorn que evoca l'amagatall dels documents.

Àmbit I : La forja d'un personatge
El primer espai s'articula al voltant de tres audiovisuals. En el primer, es convida a reflexionar sobre el personatge, d'acord amb la perspectiva que s'apunta al principi. El segon fa referència a l'entorn: a la Barcelona contradictòria, violenta, moderna i cosmopolita dels anys 20 i 30. I el tercer és de contingut estrictament biogràfic i personal, des del seu naixement fins al seu matrimoni i el naixement de la primera filla, i ens aproxima també a la seva activitat professional.

Tarradellas va impactar la gent des de molt aviat: per la seva personalitat forta, pel seu caràcter inquiet i enèrgic, pel seu tarannà persuasiu i seriós, per la seva insistència i capacitat de treball i pels seus trets físics, especialment la seva alçada, molt notable a l'època, i que imposava. La mostra permet conèixer un personatge singular i també la seva particular projecció professional.

Tarradellas va tenir un modus vivendi que, com a mínim fins a la fi de la Guerra Civil, li va permetre viure amb comoditat.

Àmbit II: la lluita per l'espai públic i polític
Aquest àmbit presenta els fets més rellevants entre la proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931, i l'esclat de la Guerra Civil, i combina la presentació, en vitrines, d'objectes i documents de l'arxiu, i la descripció cronològica en plafons. S'hi pot veure el pes polític que Tarradellas pren ja des d'aquesta època, tant en els governs de Macià com en els de Lluís Companys, i malgrat les diferències amb el seu propi partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Convé destacar, entre els objectes exposats, la senyera que embolcallava l'urna amb el cor del president Francesc Macià, i els documents que donen constància de les obres de rehabilitació del Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Un audiovisual ens presenta la proclamació de la República.

Àmbit III : tensions polítiques i violència social: els anys de la Guerra Civil
En un primer espai, l'exposició presenta bona part dels cartells dels anys de la guerra que conserva l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. A continuació, apareix un espai construït sobre una tarima inclinada, inquietant, en què els seients per al públic estan formats per sacs de trinxera. L'espai s'articula al voltant de tres audiovisuals. El primer presenta la biografia de Tarradellas durant el període, i d'una manera molt especial el seu paper com a responsable de l'organització de la reraguarda. El segon fa referència a dos dels grans reptes de Tarradellas durant la guerra: l'organització de les Indústries de Guerra, i la comunicació de masses. La tercera projecció presenta la pel·lícula Màrtirs de Catalunya, presentada a l'exposició Universal de París de l'any 37, sobre els bombardegos de Barcelona.

Àmbit IV: la solitud d'un corredor de fons
L'escenografia d'aquest espai juga amb la reproducció, a gran format, d'algunes de les 83.085 cartes rebudes o enviades que conserva l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, la gran majoria de les quals corresponen als 38 anys d'exili de Josep Tarradellas. El visitant també hi veurà la tauleta on treballava i la màquina amb què escrivia Tarradellas al seu despatx de Saint- Martin-le-Beau.

Dos audiovisuals apropen al drama col·lectiu dels milers i milers d'exiliats catalans, i a la biografia de Tarradellas en aquest llargperíode durant el qual, l'agost de 1954, a Mèxic, és elegit president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.

Àmbit V: La revolta del passat i les transaccions amb el present
L'espai, concebut com un petit museu de la transició en què les peces són restes d'una manifestació al carrer, proposa una aproximació als esdeveniments que se succeeixen des de la mort de Franco fins al retorn de Tarradellas com a president. La cronologia que complementa l'exposició en tot el seu recorregut, és aquí especialment significativa. S'hi presenten amb deteniment els fets corresponents als tres mesos llargs que precedeixen el retorn, l'octubre de 1977. L'espai evoca el moment més recordat d'aquella època: el dia del retorn, i les seves primeres frases des de la Plaça de Sant Jaume. Un darrer audiovisual recupera per la memòria el valor i la significació del primer govern Tarradellas, integrat per membres de tots els partits catalans amb representació parlamentària. En aquest espai es publica, per primera vegada, el seu testament polític.

Àmbit VI: un balanç personal
Aquest espai convida a seure en tres sales d'estar convencionals, que evoquen l'espai familiar des d'on es viu la notícia. S'hi poden seguir els darrers anys de Tarradellas, amb una important presència mediàtica. Una d'aquestes sales, la dels sofàs verds, és formada íntegrament pel mobiliari autèntic del pis dels Tarradellas al carrer de Balmes. Des d'aquí es pot seure i veure, des del mateix sofà del president, algunes de les entrevistes més interessants que se li van fer.

Àmbit VII: l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
L'exposició proposa, com a cloenda, un tast del mateix arxiu. Les peces es mostren sense cap més acompanyament que una breu referència. Aquí és el visitant qui pot anar prenent contacte amb cadascun dels documents exposats, que després de seguir l'itinerari de l'exposició sabrà situar en el seu context.