Paulo Tavares

El bosc sovint es configura com l’antítesi de la ciutat: enfront de la natura desbordant, salvatge i caòtica de la selva o el bosc, hi ha l’arquitectura ordenada i cartesiana de la ciutat, espai polític i lloc de civilització per excel·lència. Aquesta narrativa ha justificat, durant segles, la «conquesta» de la natura i els pobles que hi viuen integrats, i es troba a la base de la invasió de l’Amazònia i l’esborrament físic i cultural de gran part de la seva població. L’investigador i arquitecte Paulo Tavares ha resseguit les traces, subtils però evidents a l’ull expert, que deixen les comunitats indígenes a la selva, i que revelen una arquitectura del bosc complexa i allunyada de visions primitivistes. El paisatge de la selva, segons Tavares, és una naturalesa construïda deliberadament pels seus habitants al llarg de les generacions, un projecte espacial que desafia i amplia les nocions occidentals de «ciutat», «patrimoni» o «ruïna». Aquesta perspectiva ens convida, al seu torn, a una descolonització del disseny i l’arquitectura, i a promoure pràctiques arrelades a la terra, fruit de la interacció d’humans i no humans, que posin en qüestió la divisió entre cultura i natura.