Eduardo Viveiros de Castro i Déborah Danowski

L’evidència de la crisi climàtica i la destrucció del planeta fan proliferar avui narratives apocalíptiques sobre el col·lapse: molts albiren avui la possibilitat d’un món sense humans, o d’humans sense món. L’ansietat i l’angoixa, i també un cert nihilisme, traspuen tant en el cinema com en la literatura o la filosofia, i posen en qüestió la idea lineal de progrés que la cultura occidental ha alimentat en els darrers segles. A aquestes narratives, l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro i la filòsofa Déborah Danowski hi contraposen la perspectiva dels pobles amerindis, que ja han experimentat (i sobreviscut) la vivència de la fi. Per a Viveiros i Danowski, les cultures indígenes constitueixen un mirall des d’on observar-nos i repensar la nostra manera de veure i viure al món, de descentrar la nostra mirada antropocèntrica i construir nous vincles amb la resta d’éssers amb els quals convivim. La crisi sistèmica que hem provocat és, al seu torn, la possibilitat de transformar la fi en un nou inici, de construir els nous mons que han de venir.

El dimarts 25 de març tindrà lloc el seminari Connexions transversals: ressonàncies del perspectivisme, amb Eduardo Viveiros de Castro; el dimecres 26 de març es projectarà el film Quan el meu món era més món, de Déborah Danowski i Frederico Benevides.