Ves al contingut principal

Després de la fi del món

Estació Ciutat

La Clínica de Salut Ambiental al Districte de Sant Martí de Barcelona

L’Estació Ciutat parteix de la proposta de l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko i esdevé seu de la Clínica de Salut Ambiental a l’espai públic de la ciutat de Barcelona. Amb base al Passatge Trullàs (Districte de Sant Martí), l’Estació consisteix en una sèrie d’infraestructures per la realització d’accions participatives en les que la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental.

L’activitat s’articula través d’una sèrie de receptes relacionades, entre altres, amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat. Posant l’èmfasi en la recerca col·lectiva i la participació pública pròpies de la ciència ciutadana, l’Estació compta amb el compromís de la comunitat científica i entitats i associacions locals. L’Oficina de Ciència Ciutadana del Institut de Cultura de Barcelona també contribueix al projecte, destacant l’Escola Internacional de Ciència Ciutadana, on investigadors de tot el món s’afegiran a aquest esforç col·lectiu.

 

Tallers

Els visitants de l'Estació Ciutat poden realitzar fins a 16 tallers. Per a participar-hi de dilluns a divendres és necessaria inscripció prèvia. Durant el cap de setmana són oberts al públic.

Recepta a càrrec de la Dra. María Alonso
Mapping for Change (Regne Unit)

Els òxids de nitrogen (NOx) són gasos que es produeixen per la reacció del nitrogen i l’oxigen en els processos de combustió. A les nostres ciutats, aquests s’alliberen principalment pels tubs d’escapament dels vehicles motoritzats. Un d’aquests gasos, el diòxid de nitrogen (NO2) és irritant i pot danyar les membranes cel·lulars i produir inflamació a les vies respiratòries. Normalment, els sensors de qualitat de l’aire estan fixos en llocs que no sempre estan a la nostra zona de pas. Els tubs de difusió són una alternativa senzilla i fiable per conèixer la qualitat de l’aire en aquells punts que ens interessen.

Recepta a càrrec de la Dra. Jordina Belmonte i la Dra. Concepción de Linares
Flora urbana i al·lèrgia, Punt d’Informació Aerobiològica, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

A les ciutats hi ha plantes. Algunes d’aquestes plantes, que anomenem ornamentals, les han escollit els responsables de jardineria i les trobem en parcs, places i carrers. Són plantes seleccionades perquè embelleixin l’entorn, donin ombra, ofereixin aliment i/o aixopluc a animals. Altres plantes com aquestes creixen espontàniament, arreu on el sòl és prou fèrtil i no té un ús assignat. Les ciutats han de tenir plantes, com més diverses millor, però en escollir les espècies que hi plantem, hem de fer atenció que la seva forma de vida no pugui interferir negativament. Un aspecte que cal tenir en compte és la salut i més concretament les al·lèrgies dels ciutadans.

Recepta a càrrec de la Dra. Anna Rigol, la Dra. Sara Cabrero, la Dra. Jacqueline Estévez, el Dr. Oriol Ramírez-Guinart i el Dr. Miquel Vidal
Secció de Química Analítica, Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica, Facultat de Química, Universitat de Barcelona

Una bona qualitat dels sòls urbans a les ciutats és imprescindible per aconseguir zones verdes frondoses que permetin millorar la salut de la població a través de la renovació de l’aire i del seu paper terapèutic per a les persones. Els sòls urbans, com que sovint han estat afectats per activitats industrials, solen estar compactats, per la qual cosa tenen poca capacitat de retenir aigua i nutrients necessaris per a un creixement adequat de les plantes i, fins i tot, poden contenir substàncies contaminants com poden ser els metalls pesants. Aquesta situació és especialment acusada al Poblenou, antiga zona fabril, però també s’estén a altres zones de la ciutat.

Recepta a càrrec de la Dra. Teresa Sauras i la Dra. Núria Roca
Secció de Fisiologia Vegetal, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona

Els sòls urbans són ecosistemes emergents que ofereixen l’oportunitat de crear nous espais naturals a les ciutats. Tot sovint, però, són sòls degradats, de baixa qualitat ambiental per al desenvolupament correcte de la vegetació i es fan necessàries accions de restauració de les funcions del sòl (serveis ecosistèmics) com ara el subministrament d’aigua i nutrients per a les plantes.

Recepta a càrrec del Dr. Shawn C. Kefauver i el Dr. Adrian Gracia Romero
Grup d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis, Departament de Fisiologia Vegetal, Universitat de Barcelona

La quantitat de verd de la ciutat no es mira en termes de la seves àrees verdes sinó amb l’anomenat índex de superfície foliar (leaf area index = LAI). Seguint l’acord COP21, és necessari incrementar sensiblement el verd de la ciutat. Augmentar el verd comporta no només millorar la qualitat de l’aire, sinó que també suposa influir en altres factors climàtics relacionats amb la nostra salut. Analitzarem la superfície verda d’alçada en parcs i jardins o qualsevol altra àrea verda de la ciutat amb l’ús del mòbil i amb altres eines digitals. Recepta recomanada per a més grans de 13 anys.

Recepta a càrrec del Dr. Shawn C. Kefauver i el Dr. Adrian Gracia Romero
Grup d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis, Departament de Fisiologia Vegetal, Universitat de Barcelona

Volem recollir informació sobre la quantitat de verd dels nostres entorns urbans. Analitzarem la superfície verda de baixa alçada (més baixa de 1,5 metres) en parcs i jardins o qualsevol altra àrea verda de la ciutat amb l’ús de materials que tenim a l’abast i gairebé sense fer servir cap artefacte digital.

Recepta a càrrec del Dr. Shawn C. Kefauver i el Dr. Adrian Gracia Romero
Grup d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis, Departament de Fisiologia Vegetal, Universitat de Barcelona

Els jardins verticals constitueixen una bona estratègia per incrementar el verd de la ciutat sense haver d’ocupar superfície horitzontal. L’índex de superfície foliar es pot veure sensiblement augmentat tal com demana l’acord COP21 relatiu a ciutats. L’acció suposa una millora la qualitat de l’aire i altres factors climàtics relacionats amb la salut. La recepta quantifica l’increment del verd dels jardins verticals amb eines digitals. Recepta recomanada per a més grans de 13 anys.

Recepta a càrrec del Dr. Pablo Knobel Guelar
Grup de Conservació, biodiversitat i canvi global, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Els espais urbans (i especialment els espais verds urbans) són elements clau en l’urbanisme de qualsevol ciutat i són contextos únics per al desenvolupament de determinades activitats. Tot i així, no tots els espais són iguals: cada espai té les seves característiques i, en conseqüència, cada espai té un ús diferent. La comprensió de quins són els factors que defineixen les relacions entre les característiques dels espais i el seu ús pot ser d’importància vital per a futurs estudis sobre el rol d’aquests espais verds urbans o sobre el disseny de les ciutats.

Recepta a càrrec del Dr. Jordi Pietx i Colom i la Dra. Esther Garcia
ECOEMBES

Imagina tot el procés de fabricació d’un envàs des de zero, tenint en compte l’obtenció de matèries primeres. Ara pensa en com es pot reduir aquest procés si fem servir materials reciclats. La diferència és un gran estalvi d’aigua, energia i, per tant, d’emissions de CO2 que ja no van a l’atmosfera. Volem entre tots quantificar el benefici que suposa per a un ciutadà reciclar llaunes de metall i envasos de plàstic durant una setmana.

Recepta a càrrec del Dr. Abel Julien
Projecte Nius i Institut Català d’Ornitologia

Els estudis a la ciutat de Barcelona posen de manifest que hi ha una avifauna prou interessant en qualitat i quantitat. En època d’hivernada i migració, els parcs de Barcelona atrauen un gran nombre d’ocells d’espècies molt variades. En època de cria, però, hi ha moltes espècies d’ocells que hi són absents malgrat que l’hàbitat és aparentment adequat per cobrir les seves necessitats d’alimentació. Generalment, la causa és que hi falten llocs apropiats de nidificació, siguin forats, arbustos, arbres o terrenys pedregosos. Aquest projecte vol mitigar els efectes d’aquesta mancança.

Recepta a càrrec del Dr. Abel Julien
Projecte Nius i Institut Català d’Ornitologia

Les ciutats també hostatgen biodiversitat, especialment a les zones verdes. Els estudis a la ciutat de Barcelona posen de manifest que hi ha una avifauna prou interessant en qualitat i quantitat. El programa Ocells dels Jardins de l’ICO fa un seguiment continuat dels ocells que trobem en jardins públics i privats per obtenir informació que ens servirà per al diagnòstic de la salut de les poblacions d’ocells en entorns humanitzats.

Recepta a càrrec de la Dra. Laia Pellejà i el Dr. Fernando Gomollón-Bel
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

La quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha crescut de manera exponencial en els últims dos-cents anys. El CO2 és un dels responsables principals del canvi climàtic. A més, el CO2 és culpable de l’acidificació dels oceans, perquè quan es dissol en aigua es transforma en àcid carbònic (com el dels refrescos) i això pot perjudicar els ecosistemes marins. Descobrirem com el CO2 acidifica l’aigua quan es dissol. Això es pot veure utilitzant indicadors del pH que canvien de color segons aquest factor.

Recepta a càrrec de la Dra. Laia Pellejà i el Dr. Fernando Gomollón-Bel
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

Cal trobar una font d’energia eficient i renovable per poder satisfer la demanda actual d’electricitat. Una de les solucions més interessants consisteix a aprofitar la llum que ens arriba del sol, i això es pot fer amb cel·les solars de diferents materials. Podem «copiar» les plantes i utilitzar compostos orgànics (com la clorofil·la o els carotens), capaços de transformar la llum solar en energia. Prepararem cel·les solars amb productes que podem comprar al supermercat com verdures o espècies. Les cel·les solars produiran prou energia per encendre un díode LED.

Recepta a càrrec de la Dra. Laia Pellejà i el Dr. Fernando Gomollón-Bel
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

Les piles estan basades en reaccions químiques. Perquè siguin eficients, solen fer-s’hi servir materials com el liti, el plom o el cadmi. Però també podem obtenir electricitat amb materials quotidians i de manera neta i sostenible. Prepararem piles amb materials quotidians capaços de generar energia suficient per encendre petits dispositius elèctrics com díodes LED, rellotges o calculadores.

Recepta a càrrec del Dr. Joan Masó, la Dra. Ester Prat, el Dr. Joan Pino, la Dra. Corina Basnou, el Dr. Alberto Masa, la Dra. Ester Manzano, el Dr. Iñigo Lamsfus, la Dra. Cristina Montachini, la Dra. Camille Pelloquin i la Dra. Uta When
Ground Truth 2.0, CREAF, Altran, Starlab, IHE-Delft

La fenologia és l’observació dels canvis estacionals en les plantes i els animals, tals com la floració, l’aparició d’insectes i la migració de les aus. Els canvis en els ritmes de la natura donen molta informació als científics sobre els efectes que el canvi climàtic produeix sobre els ecosistemes naturals, però calen sèries temporals llargues, homogènies, validades i ben repartides geogràficament per tot el territori. Es necessiten ciutadans amants de la natura que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre les plantes, els animals i els éssers vius en general.

Recepta a càrrec del Dr. Albert Tarancón, el Dr. Víctor Izquierdo i la Dra. Teresa Andreu
Àrea de Materials Avançats per a l’Energia, Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

El 75% del consum global d’energia es dóna a les ciutats, tot i que la població urbana tot just supera el 50% de la total. Buscar hàbits per a un ús més eficient de l’energia en l’entorn urbà i mostrar les possibilitats dels recursos energètics renovables a les ciutats constitueixen elements crucials per millorar la qualitat de l’aire que respirem.

 

Crèdits

L’Estació Ciutat és una coproducció del CCCB i l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Martí. Amb la col·laboració de la Taula Eix Pere IV

La Clínica de Salut Ambiental x Barcelona es un projecte de: Natalie Jeremijenko
Comissariat: Josep Perelló
Direcció: Amanda Masha Caminals
Disseny de l’espai: Guillermo Santomà
Producció de l’espai: Torrecilla Espais 

Aquesta activitat forma part de: Després de la fi del món

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

// https://www.cccb.org/rcs_gene/estaciociutat_cccb.jpg

Propera Parada: Estació Ciutat

Núria Jar

L’exposició «Després de la fi del món» es va estendre a Barcelona amb diverses accions de ciència ciutadana per millorar la salut ambiental de la ciutat. La periodista especialitzada en ciència i salut Núria Jar escriu sobre les iniciatives de ciència ciutadana que es van dur a terme, que van involucrar més d'un centenar d'agents, centres científics, escoles, grups veïnals i entitats diverses.

Llegir l’article

Activitats passades

xAigua: equips domèstics

Dia de la Primavera

Mesura de la qualitat de l’aire

Moviment Biochar

Veure’n més

Agermana una planta

Biodiversitat ornitològica i espais urbans

Jornades de formació al professorat

Fenologia

Jornades de formació al professorat

Energia solar, superfície foliar i contaminació

Jornades de formació al professorat

Autoconsum energètic

Jornades de formació al professorat

Festival Llum Barcelona 2018

xAire

Nadal a l'Estació Ciutat

Tallers i activitats per a la millora de la salut ambiental de Barcelona

Oficina de ciència ciutadana

Mutualisme: de la conservació a la convivència

Usos dels espais urbans

Farmàcia Ambiental